dilluns, 14 d’abril de 2008

Coses de poca importància i metamorfosis

Avui tinc una tarda amb ganes d'escriure, i de dir coses!

El següent post és sobre l'entorn de feina, en general i en concret. Si faig memòria, i en faig, he treballat a 10 escoles incloent l'actual. Algunes CEIPs, d'altres CEE. En algunes més temps, en d'altres menys temps. He vist diferències notables entre un centre i un altre. Recordo l'experiència viscuda a una escola de Ripollet, que es mereix que en digui el nom, la Gassó i Vidal, on vaig tenir per primer cop la sensació que tots els professors anaven a l'uníson, tots treballant per l'escola i amb un esperit on era difícil que apareguéssin grupets, manies, enemistats entre nosaltres. Un mèrit important d'això era la feina del director, el Juanjo, i la cap d'estudis, la Carmen, que ho duien molt bé, però també la qualitat humana del professorat que ens va tocar treballar colze amb colze en aquelles coordenades espacio-temporals. Recordo especialment els dies previs als jocs florals, on tothom tenia curiositat per saber què feien els altres cursos, i si podia col·laborar-hi d'alguna manera.

El destí em té ara a la meva desena escola. Jo sempre he intentat portar-me bé a totes les escoles on he treballat amb els companys i les companyes de feina, amb l'afegit que un substitut està pocs dies normalment, i diu hola, deixa un comentari, i diu adéu. Però aquest cop tindré l'experiència laboral més llarga a l'escola pública (gener-juny).

Des que vaig començar que vaig començar a parlar amb la meva "paral·lela" d'especialitat, amb qui hi havia algunes coses que s'havien de coordinar. Però sabeu allò que sense fer res, algú et deixa de parlar? Bé, tampoc és que les nostres converses fóssin dignes de gravar-se, però és el fet de deixar de saludar quan et trobes pel passadís. Per això he titulat coses de poca importància, perquè sóc conscient que no sóc l'únic a qui li fa a l'escola, i sóc conscient de la fama creixent que té. Ella i el seu grupet, però les persones del grupet si les treus d'aquí, són bona gent. I doncs, sembla a vegades que alguns docents a nivell personal mostrin conductes de criatura...

4 comentaris:

Núr ha dit...

bon dia! he arribat aquí... ara no recordo a través de qui! prò el quadre m'encanta... Caminant damunt un mar de boira de Friedrich... Molt bunik!

la veritat és que la relació amb els companys de feina pot arribar a ser complicadeta... ho dic per experiència. Això sí, si la noia és així de rància, no s'hi pot fer res més. Tot i que hi ha gent que no es mereix ni un trist bon dia! Prò, pel que comentes, no seria el vostre cas... en fi... no cal fer-ne gaire cas, d'aquestes coses!

cricket ha dit...

Ha vegades hi ha persones que tenen una actitud molt bàsica de marcar territori. Segurament seria lleig que la Cruella de Ville aquesta es pixés a la sala de professors, per tant la seva manera de marcar territori és aquest desafiament absurd cap a tu que ets nou i podries tenir alguna idea que ella no pot acceptar de cap manera perquè: a) ella hi era abans que tu i b) ella és més gran que tu.
Com tu descrius a la perfecció, "conductes de criatura".

Pissarra Negra ha dit...

Estimat Xitus, company d'ofici,
a vegades val més que un/a mestre no et parli gaire, que no pas que et parli massa per voler-te encolomar tota mena de projectes i treballs extres que hauràs d'acabar fent tu, sense que ningú et doni les gràcies.

T'ho dic per experiència. Jo no m'acosto gaire als meus companys, només lo mínim perquè no sospitin de la meva anti-vocació. Perquè cada cop que intento un acostament, patapam! "projecte engrescador" al canto. Arggg!!!

Salutacions antipedagògiques. Està força bé el teu bloc!

ka ha dit...

En canvi has conegut a una substituta maca i simpàtica, que ha estat molt a gust treballant amb tu!!
Jo no he estat a cap classe teva, i en canvi tu si m'has donat un cop de ma vàries vegades... Merci per tot, Aleix, un plaer haver coincidit amb tu.
Seguirem en contacte...

 
ir arriba