dilluns, 28 d’abril de 2008

Tarda de pluja, sensació retrobada

No vull extendre'm molt en aquest post...Quan jo era adolescent i un jove romàntic les tardes de pluja m'inspiraven, em donaven un no se què intern que em feia sentir més fort. M'agradava aquesta sensació, m'acostava al meu món més tancat, em reconeixia jo, únic. Fa uns dies que les càpsules naturals de medecina xinesa que prenc, per a desbloquejar l'energia, fan efecte...Un efecte que mai hauria imaginat, jo que em veia condemnat a no millorar de la meva situació de tensió nerviosa i muscular. Això ha propiciat que en la tarda d'avui, amb pluja, em sentís diferent a les últimes vegades. He reviscut el sentiment de tristesa agradable. M'ha vingut al cap música de Richard Ashcroft. I si tornés una època com aquella...?

2 comentaris:

cricket ha dit...

Home! Feia molt de temps que no escoltava en Richard "Bratsburg". Quins bons records! Ja em va semblar que aquestes càpsules energètiques xineses fetes amb llàgrimes de monjos tibetans tenien efectes molt positius. De totes maneres estic segur que bona part d'aquestes sensacions positives que t'envolten ultimament surten de tu i no són fruit unicament de experiencies d'acupuntors i capsules. Crec que estàs en un moment positiu i dolç que feia molt de temps que et calia retrobar. M'alegra veure't entre dinàmiques positives ;-)

Que segueixi així, amic!

Una abraçada!

Nits ha dit...

Ai aquest xitus romantic!!!! Es que les tardes de pluja porten molta melancolia. Quan sols és una sensació de melancolia, de recolliment, fins i tot és una sensació maca. El problema és quan s'allarga o es torna tristesa, oi?
I veig que comencen a fer efecte les medicines xineses, a veure si el cos es va curant i es va relaxant.
una abraçada!!!!!

 
ir arriba