dimecres, 7 de maig de 2008

Cert desofec

I dic cert perquè tot i que crec que avanço cap al total, no ho és del tot encara, i perquè sóc prudent.

Des que vaig començar el tractament d'acupuntura per a intentar erradicar el meu dolor nerviós i muscular del cos, aquest que fa ja vora 7 o 8 anys que duc a sobre, he notat millores qualitatives. És veritat que quan portes tants anys girant enmig d'aquest suplici, a vegades costa una mica calibrar si "això" et va bé o no. La gent pregunta: estàs millor? I tu no saps què dir. Estic millor? Respecte ahir? Fa dos mesos? No puc respondre aquesta pregunta perquè potser d'aquí dos segons ja no ho estaré. És una resposta volàtil, poc ferma, i per això prefereixo clàusules alternatives.

No obstant, les càpsul·les (ara dubto si és geminada o no) de medecina xinesa natural que m'ha indicat el meu acupuntor, porten fent efecte sobre mi des de fa uns dies. La seva funció a priori és desbloquejar l'energia, i ho fan. Almenys en el meu cas. Em faciliten l'expressió de les emocions sense tanta por, el tractament combinat d'acupuntura i càpsul·les m'ha rebaixat considerablement el dolor d'esquena al trapezi esquerre, i ara ho està fent amb l'opressió al pit. Últimament havia tingut uns dies dolentíssims de punxada, la sensació de sofrir un infart triple a cada instant. Llavors tot es situa en el pla mental. Hem trencat el cercle viciós pel cos i ara s'ha d'aprofitar l'oportunitat per a afrontar els temes recurrents (un d'ells EL TEMA recurrent).

Sovint tinc una sensació extranya. Bé, diverses. D'estar en un núvol/somni en aquesta etapa de la meva vida, amb ganes d'aterrar. De que la meva vida ja està escrita i no puc decidir (horror: sóm persones i tenim el dret de decidir!). De que el meu aterratge en el món adult, almenys a nivell psicològic, serà una mica en caiguda lliure des dels núvols de l'idealisme (aquí hi ha el conflicte, entre el model passat/tesi, el model que crec que vull assolir per a estar bé/antítesi, i llavors en el resultat final que superi tot aquest procés, i que porti a un Aleix reforçat per afrontar un futur amb garanties/síntesi).

Per això hi ha sensacions extranyes, perquè físicament estic en una vida "adulta", és a dir, amb feina, obligacions, recentment un cotxe (no sé, em fa impressió tenir cotxe), però mentalment, només hi sóc en algunes coses. Altres les mimetitzo, les aprenc, però com que no he tingut gaire aprenentatge emocional, em xoquen amb una força que potser a algú altre que no ha passat per la meva experiència no li ho fan.

I és que repetiré altre cop, però el meu repte és ser sincer amb mi, guanyar en mi, per després poder compartir bé.

5 comentaris:

ka ha dit...

Hola noi!
No et preguntaré com estàs, però m'agrada la paraula desofec...
Només volia saludar-te, donar-te una abraçada a distància i fer-te saber que espero tornar a coincidir amb tu en alguna ocasió.

Maria ha dit...

Quan un durant una època viu immers en una bombolla, després el reencontre amb la realitat no és fàcil, no.

Però poc a poc...no hi ha pressa Aleix; és més, el camí de retrospecció que tu estàs fent hi ha gent que triga tota la vida a fer-lo o potser ni el fan, perquè n'hi ha que no han topat amb situacions doloroses i, per tant, no han hagut de realitzar aprenentatges a marxes forçades.

PD: Es tard pel meu cervell i no sé si m'he explicat massa bé.
PD2: A veure quan m'ensenyes el cotxe!! :D
PD3: Un petó de bona nit!

cricket ha dit...

Un incipient estat d'alcoholisme m'empeny a dir-te que ets un tio de puta mare. El que no et tregui la acupuntura ni les capsules estic disposat a treure-t'ho jo a crits AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHGGGGGGGGGGGGGGHHHHHHHHHHJODEEEEEEEEEEEEEEEEEEEERRRRRRRRRRRRRRRRRRR
Crida amb mi, et sentiràs millor. Si el mon estigues fet pq l'entenguessim tiu, ja hauriem trobat la resposat a tot plegat fa temps i segurament no tindria ni puta gràcia. Crec que hi ha 3 nivells per entendre tot: entendre l'existencia com a tal, entendre la gent que ens envolta i entendre'ns a nosaltres mateixos. No sabria dir-te quina és més complicada d'entendre però personalment puc assegurar-te que no entenc una merda de res :P

(Ja no se ni si res d'això tenia a veure amb l'entrada xD)

Salut tiu, una abraçada ben forta!

Nits ha dit...

Ja veig que físicament millor. Tu cuida't, que també va bé treure aquesta tensió acumulada. Cuida els símptomes però segueix treballant la causa del dolor.

Núr ha dit...

Síiiii!!! M'encanta el teu plantejament final de com fer-ho! Primer centrar-te tu i arreglar-te tu per a poder estar amb algú altre. Fantàstic i veritablement REAL.

Ostres, a mi això de l'acupuntura em fa una por terrible! Prò diuen que va tan i tan bé! Jo no sóc de les que creuen que funcioni perquè hi creus, sinó perquè realment fa alguna cosa. Espero que et serveixi d'alguna cosa, tot plegat!

I, no, càpsula no duu geminada. ;) Petons

 
ir arriba