diumenge, 25 de maig de 2008

Me'n vaig (II)

Me'n vaig per segon cop de casa. Aquest cop vaig a viure uns mesos en un pis amb un amic. He de marxar de casa, ni que sigui per seguir el camí de trobar-me, de solucionar l'època que estic visquent, de calmar-me d'una vegada per totes i superar el que em persegueix. De dur el meu pes.

Tinc por, és clar que tinc por. Sóc un poruc. Sempre ho he estat.

Em saben greu coses també però ja no em puc sentir pitjor respecte aquesta història. Sí, hagués volgut parlar un cop més amb TU, però no hi ets. I em sento sol, com sempre. Ja forma part de mi, malgrat no vull que sigui així. Cridaria ben fort que et necessito, que siguis aquí, per donar-me ja no el teu braç, ni la teva galta, ni l'aroma dels teus cabells, ni la teva espatlla...En tindria prou amb la teva veu. L'únic que em surt és plorar. D'impotència ja ho he fet. Ara ja no sé de què. Potser de tenir-te lluny. Potser per tot plegat. Ja ha estat massa sofriment. No es tractava d'això, i ho sabem, tu i jo.
 
ir arriba