divendres, 6 de juny de 2008

Humanitat. Inhumanitat.

Un post abans d'anar a dormir avui divendres.

La meva família és reduïda. És a dir, que si algun dia torno a tenir parella, aquesta no tindrà gaire feina en conèixer-la. Mon pare fill únic. Ma mare té dos germans. Jo tinc una germana, i tres cosins. Jo tinc 27 anys, ma germana 20, i el meu cosí gran 21 (el fill del germà gran de ma mare). D'altra banda els fills del germà jove de ma mare en tenen 10 ella i 4 ell. Bé, fins aquí el petit arbre geneaopsadjapojdlògic (mai sé com ho he d'escriure això!).

Primer ma germana avui. Ma germana té 20 anys i sap el que és lluitar per la vida, i el que és caure i aixecar-se i caure i aixecar-se. Una mala gestió mèdica de l'embaràs, per dir-ho així, van fer que nasqués amb una discapacitat psíquica lleugera. Aquesta darrera setmana ha estat amb altres alumnes del seu centre a Alemanya. Hi feien una trobada amb una escola de Polònia. Vull felicitar a ma germana públicament per haver superat (que no és poc, en ella, amb les pors i precedents)la por a volar en avió! I d'altra banda, avui l'he vist més madura, amb el cap més clar. Realment una persona responsable. Penso que tinc moltes coses a aprendre, de tu. Em sentia molt a gust fa uns moments, quan li preparava dinar per emportar-se demà a l'esplai, i m'explicava coses del viatge. Ha estat d'aquells moments que no hauria de recuperar, perquè mai haurien de marxar. La paraula, o l'expressió? Cura, tenir cura, estimar, cuidar els detalls, que fan la vida més especial.

En segon lloc, el meu cosí. He dubtat de si trucar-lo o no, sabent que està estudiant de valent per a seguir treient-se veterinària a un bon ritme. Quin crack! Però sobretot una persona sensible i que sap escoltar, aprendre, donar opinió, valorar els matissos i la calma. "Ti-ti", t'estimo molt a tu també. Quan m'ha agafat el telèfon estava estudiant però ha tingut minuts de sobres per a escoltar les meves inquietuds del moment. Sí, avui ha estat més unidireccional. Altres vegades ho és en el sentit cotnrari, i d'altres és bidireccional més equilibrat...Fenòmens generals.
M'ha fet pensar en aquesta faceta meva que es guarda les coses dins i pensa que no valdrà la pena ser escoltat, i per tant aborta iniciatives de comunicació (no ho faig si no m'hi sento molt a gust).

"El camp de concentració de Dachau" és el títol del petit llibret explicatiu que tinc al costat. Me l'ha donat ma germana; avui l'han visitat. Ara abans d'anar a dormir el llegiré. Abans fullejant-lo amb les imatges (i això que no eren gaire explícites) n'hi havia prou. Com? Com poden existir aquests dos pols tan extrems...?

Eros i tanatos en essència pura.

Contrast.

2 comentaris:

Nits ha dit...

Per fi puc escriure al teu bloc!!!! iujuuuuu, és que no se que passava que no podia.

Molt maca la presentació de la teva família, dona una abraçada de part nostra...

Aiii, un dia tenim que parlar del tema Eros versus Tanatos, gran tema,... m'encantava parlar-ne a les classes de filosofia. T'animes a parlar-ne en un post???

instints ha dit...

Jo per variar, no hi entenc de filosofia... vaig bé eh? ni anglès, ni filosofia, ni geografia... ains!!!

Doncs sí, és curiós com hi ha pols tant oposats i més quan s'atrauen, jeje.

 
ir arriba