dimarts, 24 de juny de 2008

A mi que no em toquin els collons...


...Tota aquesta història de la selecció espanyola, i els catalans que hi dónen suport perquè "hi ha jugadors del Barça", o "hi ha jugadors catalans", o històries diverses d'aquesta índole.

No se m'acudirira donar suport a la selecció espanyola de futbol ni de cap altre esport ni que estigués boig! És que a més a més, no entenc a qui ho fa, i menys entenc a qui, considerant-se independentista o catalanista o fórmules diverses ho fa. NO!! De cap de les maneres a un estat que ens oprimeix, que no ens respecta, i que no ens deixa tenir les nostres seleccions nacionals. Que no barregem política i esport? Com es fa això? Les connotacions polítiques hi són.

El que també em sembla bastant penós és el seguiment de TV3 "la seva", no només de la selecció espanyola, sinó també de coses com la fórmula 1 i Fernando Alonso.

El passat diumenge quan "la roja" va eliminar Itàlia, l'espectacle al pati de veïns del pis on visc va ser lamentable, em va entristir profundament. Tot de "Viva España" i crits que feien posar els pèls de punta, i no d'emoció precisament.

Només em queda confiar en Rússia, i si no fos el cas, en Turquia o Alemanya. És que he d'admetre que em fa por veure com reaccionaria la gent als carrers de Barcelona, que hi ha cert sector de catalans que són uns submissos. Síndrome d'Estocolm. Ara per ara, només desitjo la síndrome de "Moscou".

1 comentari:

plotí ha dit...

El món és impur, ho sento. Jordi.

 
ir arriba