diumenge, 8 de juny de 2008

Vides com històries


Mon pare sempre m'havia parlat d'aquest llibre. Un llibre que ell, amb 8 anys, va llegir, i del qual va quedar entusiasmat. Doncs bé, aquest matí l'he acabat. M'ha servit per a fer-me una idea global de la història d'Anglaterra, repassar-la, omplir-ne els buits mentals que tenia. Tot sigui dit, el llibre és del 1962, i comprèn fins el final de la segona guerra mundial, poc més.

El més semblant a una història d'Anglaterra que havia llegit anteriorment era "London", d'Edward Rutherford, una novel·la històrica en anglès, d'aquests llibres quilomètrics que venen a l'FNAC jeje. Clar que Rutherford en fa a cabassos d'aquests, agafa un lloc i au, mateix esquema i avall. L'equivalent a "London" per a tota anglaterra és "Sarum", però aquest no l'he llegit.

Bé, deixant de banda tot això, llegint història me n'adono que la paraula història aplicada a cada vida singular té molts símils amb fenòmens que passen a més gran escala. En una vida hi ha èpoques més esplendoroses i èpoques més fosques. Hi ha situacions límits que ens poden dur a guerres amb altres nacions, hi ha opressions d'una entitat sobre una altra, aliances, traïcions, emboscades, colonialisme (ja ho crec)...No pararia de dir símils.

El que penso és que a mesura que ens anem desenvolupant, que seguim una trajectòria, ens anem trobant amb situacions que no podem controlar, i la capacitat de decisió sobre un terra mai ferm és clau, sobretot la confiança en les nostres pròpies decisions. També poden haver-hi veus externes o internes que ens diguin que aquella decisió és equivocada, i podem obrar a contracor o plenament convençuts...Sí, altre cop apareix la paraula confiança. Així com els pobles, tenim una consciència, i un incosncient, uns mites, uns dates, que ens condicionen a l'hora d'actuar, de decidir. També anem canviant de règim dins nostre, dictatorial i rígid en algunes ocasions, anàrquic, democràtic, republicà, monàrquic...Corresponent amb les diferents etapes de la vida, amb els esdeveniments que ens passen. La tensió existeix a la història i existeix a la vida en general, la tensió HI ÉS, sorgeix, i no és adaptatiu mantenir-la (per això m'agradaria firmar un tractat de pau en el meu cas, per a poder seguir amb el meu camí sense haver de sentir que els dos estats que abans intentaven ser una confederació ara s'ignorin amb la tensió pel mig). Estaria bé que cada "nació" fes la seva i la separació fos pacífica de debò i no per evitació. I llavors, que cadascú busqués noves aliances sense remordiments.

Uix, ja estic mesclant, comparant...M'encanta.

Firmat: un independentista anglès (o anglòfil amb la boca petita per contradiccions ideològiques, oi ;-p )

1 comentari:

Anònim ha dit...

Caram! m'ha encantat aquesta comparació "macro-micro"!! de debò, l'he trobat encertadíssima i fruit d'algú creatiu i amb enginy com ja fa dies que estic comprovant que ets...
Records d'una altra anglòfila dit amb boca petita :)

 
ir arriba