dilluns, 21 de juliol de 2008

Introducció, nus...











5 comentaris:

Núr ha dit...

El que diem.
El que no diem.
El que pensem.
El que sentim...

...per què sempre és tan complicat??

XeXu ha dit...

Potser és la història de la teva vida. I de tantes altres vides, malauradament.

Nits ha dit...

Bé...esperarem la següent vinyeta. Potser el desenllaç d'aquesta història,...potser una continuació del nus... Qui sap?
Però nosaltres ja saps que et desitgem el millor per tu.
Petons Xitus!!!!

mi ha dit...

ostres!! quina gràcia m'han fet aquestes vinyetes.. són tan tan tann io.. XDDD
un p etonet makuuuuu ;)

Xitus ha dit...

Núr: no hauria de ser complicat i més a mesura que creixem i que la vida ha de procurar ser emocionalment més planera, penso jo. I tanmateix (semblo el Lluís Llach) les coses es compliquen i perdem en qualitat. Doncs no! S'ha de vetllar per la qualitat emocional.

Xexu: sí, és la història de la meva vida i de tantes altres, suposo. Encara fa mal i per això intento treure-la, i en forma de vinyetes n'és un mètode. Dibuixar és terapèutic :)

Nits: hola;) espero que la següent vinyeta no sigui una continuació del nus, si us plau. Que sigui un desenllaç, cap a un cantó o cap un altre, però que ho sigui, i que acabi amb aquest NUS literal a l'estómac i altres llocs. Però a vegades les coses no van com volem, oi? I em sembla que m'hauré d'inventar el final jo sol.

nina de fil: gràcies per la reiteració de la u en el "makuuuuu" :) Tu també t'hi sents identificada? Em sap greu perquè no li desitjo a ningú. Tant de bo fóssim prou hàbils com per donar valor a allò que tenim abans de perdre-ho. No obstant, hi ha situacions en que la tensió acumulada supera qualsevol límit, i llavors és millor fer un reset. Escriu més sovint :)

 
ir arriba