dimarts, 1 de juliol de 2008

Mal de panxa (reflexió brevíssima)

Hi havia una vegada una noia que tenia mal de panxa dia sí dia també. Des de dalt la protegien d'aliments forts, li feien dur dieta, menjar poc, menjar suau. Fins que un bon dia la noia en qüestió va descobrir que el seu mal de panxa era de fam (i va decidir sortir a menjar-se el món).

8 comentaris:

ka ha dit...

Molt bo Aleix. Si senyor!
Què fas aquest estiu?

XeXu ha dit...

Un gran descobriment, si senyor. ara ja no hi ha res que l'aturi, oi?

Xitus ha dit...

Ka, Xexu, gràcies pels comentaris. No acostumo a respondre per aquí però avui ho faré!

ka: aquest estiu potser una ruta en cotxe per la CatalunyaNord amb el meu cosí, i de moment això i els cursets que estic fent de l'escola d'estiu Rosa Sensat.

xexu: això se li hauria de preguntar a ella...Espero que sí, que res l'aturi en el camí cap a la convicció personal.

gràcies per comentar!!

instints ha dit...

Doncs jo la vull acompanyar!!! Puc?

ka ha dit...

Si anant o tornant passes per aquí para, i em fas un truc, no? Això si no has quedat fart del poble durant l'hivern...
Un petó gran i una abraçada!

myself ha dit...

Fa molt poc que he descobert el teu bloc i hi he fet una passejada. M'he deixat perdre en el teu món, sense permís potser, i hi he trobat meravelles. No deixis de transmetre els teus pensaments, els teus missatges no són buits i això s'agraeix. Continua com fins ara.

Núr ha dit...

Olé!! És boníssim!!!! aix... :D

El peletero ha dit...

Les nenes que tenen mal de panxa necessiten un bon rentat de baixos, d'engonals i d'inguinals. Una repassada per les aixelles i les entrecuixes. Un restpallat curós de la mugronada y una adequada neteja “lingüística” de boques i llengues.

I el mal de panxa se'n va, de debò.

 
ir arriba