dissabte, 26 de juliol de 2008

Reflexions (3)

La meva vivència és antinatural perquè pretén ser natural i anticipa en excés. Què ho fa excessiu? La comprensió posterior de la pèrdua d'espontaneïtat. La necessitat de control impera i alhora mata. Esl joves tenen tot el camí per fer. Els vells d'esperit ja l'han fet. S'és jove o vell d'esperit. I no és cap consol.

2 comentaris:

mi ha dit...

iepss!! merci pel posttt!
Llicenciada en Humanitats jeejje!!
( m fot una il·lusió tremenda quan ho explico!!)
Crex que no he arribat a entendre el que has postejat... però bé.. jo em pregunto.. i pk es vol tenir tot controlat quan realment sabem que no pocem controlar-ho?
I bé... també penso que els vells d'esperit no tenen el camí fet...perquè el camí fet seria un cop hom ha deixat d'èsser... potser podriem dir que l'experiència els fa portar un camí a vegades una mica més controlat (bé.. nsé.. aqui t'ho deixo jejeje)
Un petonett

Núr ha dit...

Jo sóc vella d'esperit...

 
ir arriba