dimecres, 9 de juliol de 2008

Republicació

Fa uns mesos vaig escriure a l'antiga versió del bloc uns versos ben sentits i que em van fer plorar de valent. Per qui conegui la meva història més o menys ja sabrà de què anaven. És curiós, escrius uns versos que en aquell moment t'exprimeixen el cor...Ara els miro i els entenc més amb el cap. Una visió més comprensiva, tot i que sé que si baixo la guàrdia una mica, el meu cantó més emocional entrarà en acció.

Amor fervent

Varem gosar-nos conèixer
des de la nostra innocència
ignorant la indecència
per a la naturalesa del créixer.

En dies intensos,
d'amor incipient i altruista,
no en teniem cap pista:
tu i jo ens erem propensos.

Encegats per mil boirines,
ignoravem el doble tall;
paraules, noses i escampalls
obrien fines ferides.

En mirar el present,
sento coïssors i punxades,
visc dolors i fiblades...

Provenen de temps roents,

i la seva innocència,
cap desig d'indecència,
tan sols d'amor fervent.



1 comentari:

myself ha dit...

Aquest poema com el següent em semblen molt sentits i intensos. i evoquen una història que t'ha fet viure i també t'ha fet mal, suposo. Trobo que transmets molt bé els teus sentiments.

 
ir arriba