dijous, 17 de juliol de 2008

Sant de dol.

Avui és el meu sant, Sant Aleix, però les circumstàncies fan que l'afronti amb la tristor al cor per la pèrdua d'un familiar directe de la meva mare. Una de les seves cosines va morir ahir als 48 anys víctima d'un càncer molt agressiu de pulmó. Des d'aquí vull expressar el meu condol al seu marit, fill i filla. Estic segur que portareu la seva valentia dins i que us permetrà afrontar la vida amb fermesa malgrat aquest cop duríssim. Una abraçada a tots, des del cor.

5 comentaris:

instints ha dit...

Osti que dur!!! La vida te aquestes males passades, segurament per qui no s'ho mereix i tots paguem el pato. He tingut la sort fins al moment de no viure-ho d'aprop, i espero no haver-ho de fer, perquè no vull ni imaginar-me lo dur que seria passar les estones, dies, sense el record d'una persona tant estimada. em sap molt greu xitus. Però hem de continuar lluitant i vivint, que és el què ens queda i ho hem d'aprofitar al màxim. Mil petons i mil ànims, i moltes felicitats!!!

ka ha dit...

És fotut, i dur, jo sí ho viscut, i més d'una vegada, i l'únic q pensava l'últim cop és que tot és una merda i que no som res.
No trobo mai paraules de consol en aquests casos, si et tingués aquí t'abraçaria i prou.
Pel q vulguis,

Nits ha dit...

Ho sento Aleix. T'envio una abraçada ben forta i ànims per ells que segur que els necessiten ara.

I, a part, també felicitar-te a tu pel teu sant.

Petons a tots vosaltres!

Núr ha dit...

Un petó, una abraçada i molts ànims.

Xitus ha dit...

Moltes gràcies a tothom.
Gràcies per ser-hi, ho aprecio.

Un petó sentit.

Aleix.

 
ir arriba