dilluns, 18 d’agost de 2008

Cap de setmana

Aquest cap de setmana he estat a Calella, a casa els tiets de mon pare. Conec bé el pis, era dels meus pares fins els meus 18 anys, i hi anàvem sovint. Sempre em vé un record, de quan era ben petit, potser uns 3 o 4 anys. Anava a la llar d'infants, una mica més amunt de la plaça Sanllehy, i era divendres. Els pares em van venir a buscar en cotxe i oh sorpresa, marxàvem directament cap a Calella. Potser va ser la meva primera sensació conscient de llibertat?

Uff és que recordo moltes coses! De Calella en tinc un munt.

Bé, a part d'això, l'agost segueix...I es confirmen coses...Es confirma que aquest estiu és diferent del de l'any passat, una mica millor (no era difícil). Es confirma que la meva contractura muscular a l'esquena hi és, i em fa veure les estrelles, em minva la qualitat de vida...Tot i que potser en menor grau que anteriorment. Es confirma que no hi ets. Sí, no hi ets...I que jo necessito calmar-me i centrar-me, que ho faig cada cop més, intento prendre consciència (vaig al meu ritme).

No res, un post sense més...Segurament, quan torni a escriure l'estiu vinent, la perxista Yelena Isinbayeva ja haurà batut de nou el rècord del món (just avui l'ha superat per 24è cop a la seva carrera esportiva).

I això sí, estic content de tenir un entorn blocaire que anar seguint. Sou molt macos/ques!!Cada dia la meva "addicció" blocaire us repassa per a veure què expliqueu de nou. :) Espero que cada cop hi escrivim històries més felices.

Penjo una cançó, "Run" d'Amy MacDonald. Una versió acústica, llàstima que no puc penjar-la directament, us en passo el link a deezer:

http://www.deezer.com/track/1085214

Run
Will you tell me when the lights are fading
Cos I can’t see I can’t see no more
Will you tell me when the song stops playing
Cos I can’t hear I can’t hear no more
She said I don’t know what you’re living for
She said I don’t know what you’re living for at all
He said I don’t know what you’re living for
He said I don’t know what you’re living for at all
But I will run until my feet no longer run no more
And I will kiss until my lips no longer feel no more
And I will love until my heart it aches
And I will love until my heart it breaks
And I will love until there's nothing more to live for.
Will you tell me when the fighting’s over
Cos I can’t take I can’t take no more
Will you tell me when the day is done
Cos I can’t run I can’t run no more
She said I don’t know what you did it for
She said I don’t know what you did it for at all
He said I don’t know what you did it for
He said I don’t know what you did it for at all
But I will run until my feet no longer run no more
And I will kiss until my lips no longer feel no more
And I will love until my heart it aches
And I will love until my heart it breaks
And I will love until there's nothing more to live for.
And I will love until my heart it aches
And I will love until my heart it breaks
And I will love until there's nothing more to live for.

9 comentaris:

mi ha dit...

ohhhh aleix!!
Calella é sjust a 20 minuts del meu poble! jejee
M'ha fet gràcia!!
La veritat és que jo tb m'he "viciat" a llegir-vos, i que cada dia espero a evure què m'expliqueu!!
No és maco això?? i tannt!
Un petonet ben groooos!
*iona

Xitus ha dit...

Ninona!! Com estàs iona?? Així que ahir quan ens comentàvem estàvem ben a prop eh!!! però va, 20 minuts cap a baix, cap a dalt, o cap a dins?

Jeje ara m'has encuriosit!!

Un petó fort iona!!

Aleix :)

XeXu ha dit...

Ja m'imagino per què aquest estiu és millor que el passat, només amb que estiguis més animat, ja nhi ha prou. I vols dir que la Isymbaieva necessitarà arribar a l'estiu que ve per batre el record de nou? El que potser si que és cert és que lestiu que ve Usain Bolt potser corre els 100 llisos en 9,4 o 9,3...

Xitus ha dit...

Isinbayeva és una crac, segur que l'haurà situat en 5:15 l'any que vé...

I el pavo aquest, el Bolt, tu has vist Xexu???? corria els 200 metres com si fes footing!!

Increïble.

Tirai ha dit...

També, vull anar a Calella! No tinc res a Calella, però m'ha fet gràcia la història que et venia a recollir a la llar d'infants per anar directa a Calella. M'ha recordat els estius a casa l'àvia!
A veure si et recuperes aviat de la contractura
1

instints ha dit...

Calella és preciós!!! Hi he de tornar i ho faré. Gràcies per llegir-me/nos i els teus comentaris. El teu blog també és un dels que mai deixo de llegir i passar-m'hi.
I vulguis o no, em sento una mica veïna teva, tot i que ja no visqui al guinardó, hi vaig viure.

Doncs res, petons!!!

Nits ha dit...

Calella de Palafrugell? Ui si quasi eres al costat de casa. Homeee que podies dir-ho, jeje.

Però realment no hi ha com les altres estacions de l'any per visitar-ho, quan no hi ha ningú, calma, i es pot veure la increïble bellesa d'aquest lloc. És un regal viure a Catalunya, és que tenim de tot: mar, muntanya,...
en poques hores.

I m'alegra que hagi estat un estiu millor. I encara no ha acabat, pot ser-ho més :)

The best was yet to come!!!!!

Xitus ha dit...

Ei ei ei ei ei ei !!

Calella de la costa!! Si hagués estat Palafrugell ho hagués especificat... No no, jo conec la Calella dels alemanys, la Calella de la costa, la Calella del Maresme, la dels carrers Amadeu Sant Antoni Jovara i Bruguera...

Nits,

jo diria:

"it's up to us to make the best of all the things that come our way".

Núr ha dit...

Me n'alegro que et sentis millor! aix... que bé! :) Com tu dius, a poc a poc, i jo hi afegeixo i bona lletra!

Per això de la contractura fes-te fer un massatge! Tan de bo tingués l'esquena una mica fotuda per a fer-me'n fer un! Si la tinc bé, un massatge em sembla una despesa innecessària! ;P

Petonets, bunikíssim!

 
ir arriba