dissabte, 23 d’agost de 2008

Quan estigui bé

Quan estigui bé
i sigui capaç de somniar de nou
idearé llocs on anar,
frases a mitificar
moments per recordar
(amb serenor, espero).

M'agradarà compartir,
fer córrer la vida
de forma agradable,
compactar els moments,
lligar els dies.

Ara no tinc garanties
de poder-te oferir res:
la meva vida és poc àgil,
per massa pes
(espero no usar el vers en excés).

Tan sols si pogués
iniciar una nova vida
amb tu.
Però, ara que hi penso...
Tu, qui ets?
Jo, no ho sé.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

No cal dir res, que ja ho dius tu. Aquelles paraules que anem dient a algú que no existeix, però que irremeiablement ens fan tenir flaixos de qui voldríem que fos...

Núr ha dit...

M'ha agradat molt la part de fer córrer la vida [...], lligar el dies.
Per la resta, crec que XeXu ja ho ha dit tot! :)

Xitus ha dit...

Intuïcions que tenim...

 
ir arriba