dissabte, 23 d’agost de 2008

Reflexions en el post número 100 del calaix 3.0


Hi he arribat...És el post número 100 d'aquesta nova versió del calaix. El calaix 1.0 i el calaix 2.0 estan penjats aquí al costat --->


Així que aquest no és el post número 100 d'aquest any, no sé quin seria si ho sumés als que vaig fer en el 2.0 fins al març.


He pogut escriure amb més regularitat de la que em pensava, sovint amb més censura de la que hauria de tenir. M'hauria de deixar anar més. Per què hauria de tenir por? Ja me n'han encomanada prou de por a la vida.


El pas de l'anterior versió a aquesta, feta amb blogger, m'ha obert les portes a conèixer virtualment tot un seguit de blocaires, a qui us tinc linkats. Potser és un dels fets més destacats d'aquesta nova etapa. Abans tenia el meu bloc, i era una sort si algú hi deixava anar algun comentari accidentalment. Sóc conscient que molts escrits, sobretot al principi, eren de lament explícit i no invitaven gaire a dir res, o potser sí. Dos copets a l'esquena, que agraeixes, però que te'ls hauries de donar tu mateix per a que fóssin efectius del tot.


En d'altres ocasions el procés ha estat invers: us he conegut en persona i ha resultat que tenieu bloc.


M'agradaria poder fer més posts en forma de versos que em permetin expressar com em vaig sentint, i que aquests versos siguin un testimoni escrit de la meva evolució cap als meus objectius.


Voldria que el bloc reflectís algun dia el retorn de la joia al meu cor. Recordeu? Era una cançó de dibuixos animats però deia..."Tothom vol sentir amor, i tenir joia al cor". La del final de bola de drac (1.0). Sí, exacte, aquest és el camí. No a qualsevol preu, això és c(l)ar. "All you need is love". I el camí cap a l'amor és el respecte. L'autorrespecte primer. Això que quedi clar. Que ningú us privi de llibertat, que ningú us imposi la por, que ningú us negui o devalui la paraula i el diàleg com a mètode. Sinó, tard o d'hora veureu les incongruències entre el vostre discurs i la vostra realitat, i aquesta dissonància tard o d'hora saltarà per sobre el mur de l'inconscient i us farà la vida impossible. No tracteu de dissimular.


Perdoneu la filosofada...


Penso un desig, o no toca pel post 100? No és pas cap aniversari...


Millor un agraïment a tots vosaltres per anar-me seguint i comentant!


Aleix.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Malgrat fa poc que passo per quí, i que no coneixia la teva antiga vivenda, ja has aconseguit que m'enganxi a la teva manera d'escriure, i és que encara que els posts siguin de lament, hi ha maneres i maneres de fer-ho, i la teva a mi m'aporta moltes coses, perquè no només s'aprèn de les pròpoes experiències. Per aquí em tindràs, i felicitats pel número rodó.

instints ha dit...

Les gràcies són teves!!! M'enrecordo que no sé com, però et vaig trobar o em vas trobar, quan tenies l'altre blog. I quan podia, m'hi passava. M'agradava el què escrivies, i el què segueixes escrivint. I m'alegro que ara ho facis més sovint, perquè ho estàs fent molt bé. No ens abandonis!!!

petons guapo!!!

Núr ha dit...

Doncs per molts posts més!! :D
aix... «però per aconseguir-ho abans hauràs de lluitaaaaaar»!!! Sí, sí i sí!
No deixis d'escriure el que sents, sigui més o menys positius, i no et censuris pas! Això ho farem nosaltres ;P

Molts petonets i que duri molt aquest 3.0!!!!!
I gràcies a tu per ser-hi, buniket!

Xitus ha dit...

Gràcies a tots...Sou la prova vivent d'un dels guanys més preuats :)

Una forta abraçada i ens seguim tafanejant!!

Aleixitus.

Nits ha dit...

Jo era d'aquestes seguidores del teu primer bloc i conèixe't ha estat un plaer, perquè al llegir-te també he aprés coses de mi mateixa,...
I aquest final, que tu dius filosòfic, jo crec que me'l tinc que aplicar més i potser les coses m'aniran millor.
S'intentará, ok?

Ens anem veient!!!! I sempre un pot demanar un desig...no importa el número del post, l'important és la força amb qué es demana.
Ui sembla una despedida això jeje... i no no no ho és pas, jeje

Cuida't molt!!!!

Xitus ha dit...

Sí nits, crec que ets la persona amb qui m'escric amb més antiguetat, juntament amb la daina (núvols amb corc).

Ja saps que per a mi també ha estat i és un aprenentatge llegir-te i comentar-te (de la forma que sigui).

Un petó ben fort.

Aleix.

Finestreta ha dit...

Doncs mira, amb el nº 100 jo faig el primer comentari... N'hi haurà més! ;)

 
ir arriba