diumenge, 31 d’agost de 2008

Sempre hi ha un primer cop

Ahir vaig participar en el meu primer comiat de solter. Un amic es casa el dia 12. Només li puc dir...Sort!




Però anem al gra. L'organització l'havíem dut a terme íntegrament entre tres dels quatre amics participants. Consistia en quatre parts. La primera era una gimcana pel barri i passava al matí; la segona passava a la tarda i s'extenia a l'aeroport. Les altres dues després però sense complicació.




Ja estava avisat que tingués el dia lliure i que a partir de les 11:30 començaria la història. Teniem una condicions prèvies: res de disfresses i res d'stripers. Vam complir. A aquesta hora, va sonar el timbre de casa seva. En obrir, va trobar-se una motxilla davant la porta, amb forma peculiar: un camell la gepa del qual era l'interior de la motxilla que s'obria amb cremallera. Molt mona. Dins, un telèfon mòbil i un raspall de dents. Al cap de poc va rebre una trucada al mòbil, amb veu greu i inquisidora, que l'ordenava que sortís de casa i es dirigís a un quiosc del carrer Mallorca i s'identifiqués amb el seu nom. Allà rebia el paquet que havia de dur visible durant tota la gimcana: una revista pujadeta de to. Nosaltres tres l'anàvem seguint a uns metres de distància. El següent establiment li proporcionaria un paquet que contenia un tanga vermell i dos bitllets, un de metro i un de tren. Després al colmado l'esperaven dos plàtans, i finalment al Basar Xinès un "tapaulls" jeje d'aquests per a poder dormir (cosa que no he entès mai). Llavors la veu greu va ordenar-li que ja podia anar a casa, dinar tranquil, posar-se el tanga, i que rebria ordres cap a les cinc de la tarda.



L'home i la motxilla.




La segona fase incloïa el plat fort. Rep una trucada que li indica que té a la bústia un sobre, que baixi a buscar-lo. El sobre conté una reserva impresa d'un vol a Amsterdam, i un pòster d'un campionat de subbuteo (pels qui no ho conegueu, aquest futbol de taula que es juga amb ninotets en una peana) que es realitza a la mateixa destinació del vol: Amsterdam. Ha d'anar fins l'aeroport on l'esperen més proves. Quan el truquem, la veu ha canviat. El to col·laborador i joiós del matí s'ha tornat tremolós i una mica dubtós...Està espantat. No s'esperava volar a Amsterdam. Són aquestes coses que es parlen en broma però que no es fan. Mentrestant ens dirigim en cotxe cap a l'aeroport els quatre que participem en el comiat.



Dos dels mafiosos, jo sóc el de la motxilla.




A l'aeroport ha de fer dues compres més: una piruleta tamany gran gran anomenada "Fiesta" i una capsa de preservatius (els diners eren dins el sobre). El citem al cavall negre de la terminal B del Prat, on l'estem esperant. Ho durem fins a les últimes conseqüències! La falasificació de l'email de confirmació del vol era tan perfecte que ha colat, i el pòster del campionat (absolutament inventat) també ha passat per vàlid. El vol de la companyia KLM direcció Amsterdam és real, surt a les 20:20 i està anunciat als panells informatius de l'aeroport. Tot quadra. Ens trobem amb ell i diu que dilluns ha d'estar a la feina, que té una reunió molt important, i que si és aquets vol no pot venir. Jo recullo els DNI's de tots i teòricament vaig a al mostrador assignat per a fer el check in, tot i que en realitat aprofito per anar al lavabo que feia estona que en tenia ganes, mentre ells es queden al Pans&Company fent una coca-cola. De pas, he d'inventar-me que he parlat amb gent de la companyia i m'han dit que podrem efectuar un canvi de bitllet per a ell, per a que pugui tornar l'endemà, però un cop siguem a Amsterdam. Ja és difícil aguantar-se el riure però ho aconseguim! Sortim del Pans i anem cap al control de passaports. Ens acomiadem de l'amic que no pot venir i que ens fa la foto abans de marxar cap a Holanda. Fem cua per passar el control, a crits d' "Amsterdam Amsterdam". Poc abans d'arribar, i DNI en mà, li diem: prova superada!!!!! La seva reacció és de sorpresa primer, "insults afectuosos" després i incredulitat. Tot ha funcionat a la perfecció! Som uns actors de primera.




Abans de "marxar" cap a Amsterdam.


Després de "no marxar" cap a Amsterdam.


Anem a prendre alguna cosa a la platja de Castelldefels, per a fer temps abans del sopar. Mentrestant, passen avions fins que per l'hora, identifiquem el que hauria estat el nostre i el fotografio.


L'avió que ens havia de dur a Amsterdam.




Vé la tercera fase del comiat: el sopar. Ja que l'acomiadat en qüestió ha demanat explícitament que no vol res d'stripers ni coses així, li tapem els ulls en pujar al cotxe, i anem fent comentaris en broma sobre a quin local d'striptease anirem després de sopar. Arribem al lloc: res a veure. El que llegeix quan li treiem la bena dels ulls és: "El castillo de las tinieblas". Sopar espectacle de terror a l'autovia de Castelldefels. Està força ben fet, i molt ben ambientat, amb alguns números més fluixos que d'altres, però d'altres bons. En tot moment els comensals estem custodiats per morts vivents, criatures que primer ens tanquen a tots en una gàbia (en sóm uns quants) i ens treuen per grups per baixar-nos al menjador. Just quan estem aquí esperant, em giro i tinc un monjo-monstre que em mira fixament. Me'l quedo mirant fixament i la gent ens mira. S'ha creat una situació de tensió xD. Em xiuxiueja unes paraules..."Repite el sonido de antes" (que jo no he fet, sinó que l'ha fet un amic, l'esgarip en qüestió). L'"home" no queda satisfet amb les meves explicacions i m'intimida amb un cop contra la paret xD però tan fort que resulta que obre una de les portes que formen part de l'atrezzo i vé un encarregat a tancar-la amb clau amb cara de pomes agres jeje. Bé, un cop a baix, el menjar és el de menys. Poca quantitat, que ja va bé. L'ambient a la taula és d'expectació i certa vigilància. Actors es passegen per tot el menjador i si et despistes et trobes un d'ells que t'espanta, o que et posa un cap degollat al costat per quan et giris. Són mooolt sigilosos i a vegades no te n'adones. Se senten crits. Els números d'espectacle se succeeixen. A una noia d'una taula de prop sembla que li hagin agafat mania, ja que absolutament tots els monstres que passen l'ataquen. Ja no sap com posar-se!

Satanàs busca "voluntaris" a qui arrencar el cor.

Un cuiner boig i assassí amenaça la noia que va sofrir tota la nit (i que aquí somriu com a excepció).

Parella de vampirs.


El cuiner té intenció de degollar el que aviat es casa, però li dóna una oportunitat.

Un que ens oferia ofertes.
Hem passat moltes hores dins el menjador de les tenebres però a mi m'ha fet més por aquest aràcnid que m'he trobat quan intentava anar a pixar entre els pins en sortir.



L'aranya en qüestió és el punt lluminos que destaca respecte el tronc. Això estrunca la pixera a qualsevol, no només als aracnofòbics declarats com jo.


Quarta i última fase: busquem un lloc per a prendre alguna cosa. Decidim anar als bars que hi ha al peu del funicular del tibidabo, Mira bé i Mirablau. Marxem a les quatre encara amb l'esglai al cos d'haver vist com un sonat treia una pistola d'aire comprimit i disparava dos trets dins del local. Els han tret fora i es veu que quatre s'han ostiat; després han arribat els mossos. Que trist!

Tornem al nucli. Jo agafo el meu cotxe i pujo cap al Guinardó, deixant abans un amic a Nou Barris. L'"acomiadat" ens està molt agraït. realment ha tingut un comiat adaptat, no es pot queixar!


















7 comentaris:

mar ha dit...

un comiat ben original!
encara que jo no sé si hagués pogut aguantar la broma...
jejeje

Núr ha dit...

A mi em dieu que em porteu a Amsterdam i després no hi anem i ja et dic ara que volen calvots per tothom!! Homeeeeeee...

Per la resta, segur que us vau passar de conya, bandidus! Jo no he anat mai a un comiat de soltera i espero que si mai em toca anar-hi no m'hauré de posar tites de plàstic al cap o a l'espatlla!! buff, quin horror! Pitjor que els monstres del vostre restaurant! :S

Núr ha dit...

Per cert, la foto del teu amic acomiadat a la gatzoneta (en cuclilles, vaja!) pixant-se de riure... M'ENCANTA!!!! hahahahaah

Xitus ha dit...

Hola Núr!!!

que tal guapa?

sí, jo els vaig dir el mateix.

Però el cas era que en aquesta ocasió fer el viatge era la putada, perquè per una banda dilluns havia d'estar a la feina i de l'altra els plans improvisats no són del seu gust...Així que era jugar a fer-la gran per espantar-lo una mica. Vam aguantar fins que quasi ens demanaven el passaport, va estar bé!

Sí, més que riure, aquí l'A. està processant mentalment tot el que li havia passat jejeje!

Vam immortalitzar el moment!

Xitus ha dit...

Mar, segur que no hauries reaccionat com la Núr i jo? Volent anar-hi de debò!? jeje.

Merci per comentar :)

instints ha dit...

Noi, quin comiat!!! uf, jo no sé com hauria reaccionat, au maria!! Estàs molt guapo a les fotos!!!!
Ja he passat pel teu altre blog, en breu m'hi dedico més!!

petonets matiners!!

Xitus ha dit...

Instints!!

bon dia! segur que t'ho hauries passat d'allò més bé, que som molt bons nosaltres! je je

No volies fotos? Doncs aquí en tens :p merci per la floreta m'animes el dia!

L'altre bloc encara no té més que una entrada, així que poc a poc.

Petonets i sort!

 
ir arriba