divendres, 22 d’agost de 2008

Sobre el bàsquet

Miro els partits de la selecció espanyola de bàsquet, perquè m'agrada el bàsquet i penso que juguen bé. Però el meu sentiment en veure'ls és d'indiferència. És com si mirés Argentina, Estats Units, o Grècia, per posar alguns exemples. No la recolzo perquè no considero Espanya el meu país. Ah, és que hi ha molts jugadors catalans...Sí, jugadors catalans com aquest:




El primer cop que vaig veure l'anunci no va ser cap sorpresa, però em va sobtar que fos tan explícit.

Com ho deia el "chiquito"? Ah sí..."La coza 'ta muuu' mala!"

4 comentaris:

Núr ha dit...

Hòstia, l'he vist aquest matí! Mira, m'he posat negra! VENUT! Més que venut per un grapat de milions! Que no en guanya prous, de diners, que ha de dir aquestes coses! Joder, quina ràbia!

Xitus ha dit...

Sí!! És un venut, no té cap necessitat de fer això! És un espanyolisme subtil a través de l'esport (a mi que no em diguin que no s'ha de mesclar esport i política perquè ja ho està!!). Quins vòmits!

Assumpta ha dit...

Jo també l'he vist avui i m'ha agafat mal de panxa!!

En fí, cadascú és lliure de fer i dir el que vulgui... però els que ho veiem també som lliures de pensar el que vulguem d'ell...

XeXu ha dit...

Jo penso igual que tu, ja ho deia en el post que vaig fer, no hi ha cap selecció que em representi, ni miro especialment els espanyols facin el que facin. Com que és així, em dedico a seguir els millors, i els de basquet ara per ara ho són, però després del 'rapapolvo' que els va fotre EUA a primera fase, em quedo amb els americans, que són unes males bèsties, i quan s'hi posen, ningú no els guanya. Avui espero veure una pallissa similar a l'altre dia, i és que en Kobe i en LeBron em cauen molt bé, i vull veure'ls volar per sobre la pista.

Pel que fa a l'altre tema, a mi també se'm va caure la cara de vergonya en veure l'anunci. Per molt que li facin dir, per molt que ho llegeixi, i per molt que no ho senti realment, si ho vols, et pots negar a fer-ho, per molt que siguis la icona de l'equip. Res, que no té perdó, i el que era un heroi per nosaltres pot acabar sent com un Alonso o un Nadal qualsevol, que no és que siguin dolents, el Nadal és com Déu ara per ara, però ells com a persona fan una rabieta... (ah, no em puc estar d'afegir en Lorenzo a la llista!).

 
ir arriba