dissabte, 16 d’agost de 2008

Textos passats

Sempre és interessant remenar papers antics. Estic fent neteja de papers i m'he trobat amb coses que ni m'esperava, com un còmic que vaig dibuixar quan tenia 10 anys, tenia molta invenció!! M'inspirava en els zipizapes que llegia i que m'omplien el cap d'imaginació i eren el meu servidor per connectar amb la realitat.

Però a banda de còmics, he trobat un text més recent. Data del 31 de març del 2004. Aquí va:
"Homenatge a la relació desconeguda"


Conspiro. Em mossego la llengu alleugerament i prenc un bolígraf amb força, que premo contra el paper d'una forma més organitzada que de costum.

"El cúmul de núvols que observem sobre Portugal podria provocar pluges en els pròxims dies."

No estic segur de què escriure. Sóc conscient de la possibilitat del fenòmen inconscient consistent en que algunes evidències se m'escoolin pels dits. Esbufego: la força inicial decreix després de dos minuts davant el full de paper (no falla). M'autoconvenço però que aquest cop sí que ho faré: mantindré la constància fins al final.

"...També podem veure com la gran massa de núvols s'extén fins a Gran Bretanya i Irlanda, però hauriem d'esperar fins dilluns per a fer una previsió amb plena seguretat...".

Procuro fruïr aquest moment de quotidianitat. Els adoro, i els anhelo. Sembla que el meu cos ha fet una lleugera treva i em deixa pensar. És tan diferent veure el futbol al camp que per la televisió, penso. Bé, potser que em deixi de collonades.

"En el 11888 somos los únicos que te ofrecemos como encontrar un hotel."

No podia haver callat? Ja n'hi havia prou, però com sempre, aquella sensació...De xerrar massa. No calia sobrepassar límits, o sí? va, però sí és el que vols, o no és el que et deia aquella noieta parisenca?

"El imperio romano se hunde. Los bárbaros imponen su ley."

Definitivament em disposo a acceptar la realitat. I és que, per més que hi pensi, el nivell que jo plantejo en aquest i tots els casos, el grau que jo voldria, no és possible. Sé que si les coses sortíssin bé, hi guanyaria molt. Si sortíssin malament, les coses quedarien al seu lloc. però és que aquest estat de titubeig! És tan poc al que aspiro, demano una cosa que, al meu entendre, seria bàsica entre els éssers humans.

"Ja havia previst aquest incident, i s'hi va adaptar. Havia portat occident a la guerra".

No n'aprendré mai. La meva passió per a transmetre el que sento, penso, desitjo, sempre serà la meva perdició, la qual em privarà de tenir accés a zones que, de ben segur, tenen moltes coses a dir, a expressarm més enllà de barreres, límits i condicionants; (moltes) coses que em moro per escoltar.

"Observen como estaba ahí, en posición de fuera de juego".

4 comentaris:

Tirai ha dit...

Ostres! m'ha agradat aquest text barrejat amb el que feien per la tele

instints ha dit...

em quedo amb l'últim paràgraf. Jo abans pensava, creia, acceptava que em passava això, no poder comunicar el què realment sentia a ningú. Era el meu secret. Dues parelles, no van ser capaces de deixar-me-les escoltar i tampoc d'escoltar-me a mi.
Ara ha canviat tot. He trobat algú que sí n'és capaç. I no saps com han canviat moltes i moltes coses. Aquestes coses que dius que et perds, dons sí, ara no me les perdo, i abans me'n vaig perdre moltes. I va ser una llàstima, perquè sembla que comenci a conèixer una mica més el què pot arribar a ser una persona.

Petons. M'ha encantat el text

PD: jo també era fanàtica de zipi i zape, i de mortadelo i filemón!!

mi ha dit...

Ostres, què curiós aquest text!
Que sàpigues que he anat visualitzant als homes del 11811 durant tot el text. I quan l'he acabat ( dsprés de donar-li voles als homes de pèl arrissat k sortient, i anar rient mentre els imaginava) m'he adonat que no era aquest anunci... i encara he rigut més... ja k era el 11 8 88 XDDDD
Total que he hagut de tornar a llegir el text!!
Si és que.. sóc un cas!!

Per cert, si no t'has llegit a Levi.. te'l recomano. Jo també el vaig descobrir a la carrera... i bufff... m'ha fet pensar tant...
Un petonet aleiiix!!

*iona

Xitus ha dit...

Prenc nota de realment llegir el llibre de Primo Levi!

 
ir arriba