dimarts, 2 de setembre de 2008

Cançó

Jeje. Ha arribat el moment de despullar-se. Molta gent m'ha criticat musicalment pel fet que he estat un seguidor de la banda irlandesa The Corrs des que jo tenia 14 anys, vaja, des del seu primer disc, el Forgiven not Forgotten. Clar que principalment les crítiques que he rebut han estat de noies (per què serà). No entraré a fer una valoració de la seva carrera musical perquè ja ho he fet en diverses ocasions, qui la vulgui que me la demani.

Però ara farà un any, Andrea Corr va llençar-se a fer un disc en solitari, el seu primer disc, "Ten feet high", i que al contrari del que molts i moltes poguéssin pensar, estava força bé. Bé, com que això va a gustos, doncs res a dir! El single va ser "Shame on you", tipus de cançó antibèl·lica. Però el disc contenia altres cosetes que estaven bé.

He d'admetre que em sento una mica identificat amb la lletra d'aquesta cançó, ara per ara.



Anybody there
I get up late
Make my way
Down the stairs
Move into the kitchen
I drink tea
Read the mail
Feel the cold
Find myself a sweater
Could there be Anybody there
Anybody there to love me
Now you're gone
Get anybody there Anybody there to hold me
I don't look up
I hear your voice
With a smile
Tell me I'm an asshole
Your giving up
You won't move on
And what is life
If there's no one there to share with
You say there'd be Anybody there
Anybody there to love me
And now you're gone
Let anybody there
Anybody there to hold me
Too late at night
To go to bed
So tired and numb
I won't even miss you
Won't think of times
I fell asleep
And never dreamed of no more night to kiss you
Could there be Anybody there
Anybody there to love me
And now you're gone
Give anybody there
Anybody there to hold me
Could there be Anybody there
Anybody there to love me
And now you're gone
Could anybody there Anybody there to hold me

5 comentaris:

Núr ha dit...

No els he considerat mai un dels meus grups preferits, prò la seva música estava prou bé. Ara, quan sento alguna cançó del forgiven not forgotten —tenia la cinta de cassette que vaig gravar del cd de ma germana!— m'entra un sentiment tot estrany perquè no sé si sí o si no... I Shame on you em sembla bruuuuuuutal! :D

Pel que fa a la cançó, la lletra trobo que és en certa manera... bunika?... prò la música m'ha fet la sensació que no hi pertoca... nymfff!!!

Xitus ha dit...

El forgiven és un disc mític.

:)

XeXu ha dit...

Jo sóc dels que et criticaria, però si mires la meva carpeta de música a l'ordinador, hi trobaràs tots els singles, inclòs el 'Shame of you' de l'Andrea. El Forgiven era un bon disc, però el van matxacar tant per la ràdio...

Entenc que et sentis identificat amb aquesta lletra, carai, no te l'escoltis, en determinats moments de la vida, algunes cançons m'han fet molt mal.

myself ha dit...

Quina lletra més depriment... entenc perfectament que t'hi sentis identificat però només de llegir-la ja venen ganes de plorar!
Jeje, vinga que vagi bé.

Myself

Xitus ha dit...

Ei ei!!!!

però aquí què passa!!! Snif!! Que sembla que tot el que es pengi sigui depriment? Snif...

Si justament vaig penjar aquest acançó és pq a vegades sento que tinc ganes de compartir amb algÚ!! no us sembla bonic??

Em sembla que m'he perdut o tenim visions diferents...

 
ir arriba