dijous, 4 de setembre de 2008

(des)ús







Pren-me

llença'm,

omet-me,

com has fet.


Quan el meu caràcter desperti,

no recordaré qui ets.

2 comentaris:

Núr ha dit...

Si t'usen així, espero que el despertar sigui ben bé com descrius.

Xitus ha dit...

Això passa. Per no sé quina combinació de pors, les persones a vegades guardem a dins de forma ambivalent, però talment com si estalviéssim, la veritat més roent s'apila i surt en els moments àlgids de descontent. I a vegades aquesta veritat ens trastoca els plans perquè xoca amb altres voluntats. Però sempre amb el respecte per davant, quan despertem tenim el deure de procurar no caure altre cop en els mateixos errors. Merci per comentar-me Núr, un petonàs!

 
ir arriba