dijous, 4 de setembre de 2008

frase

Com es fa quan no creus en els miracles però sents que en necessites un?

9 comentaris:

mar ha dit...

jo ho desitjo intensament...
no deixo de pensar-hi...
i... poc a poc ... es produeix la màgia...

prova-ho...
petonets miraculosos ;)

XeXu ha dit...

Doncs es lluita amb totes les forces que es pot, i es demana tota l'ajuda que calgui. Et sorprendries de com de potent pot ser l'esforç ben dirigit.

Núr ha dit...

Pots perdre el temps intentant aprendre a creure en els miracles, o pots intentar fer-lo tu mateix, el miracle... sempre que depengui només de tu. Si depèn dels altres, segueix els consells de la Mar i el XeXu: desitja-ho intensament, amb tot el teu cor, i lluita i demana ajuda. :)

Siberieee. εïз ha dit...

Doncs jo crido a "La Necessitat"...
-necessitaaat,necessiiiiitaaaaat!! i com que aquesta no vé, m'acabo espavilant tota sola :o).

M'agrada aquest blogg, i m'agrada molt la frasE que en Xexu ha penjat al seu, ja li ho vaig dir. Serà perquè m'hi trobo com a casa... nascuda el 12 de Març, (un poc abans que tú, jaja), signe: Peixos. Llicenciada en Psicologia. Adoro la música i tinc facilitat per als idiomes. Jajajaaa, serà que hi ha alguna cosa de certa en aquestes coses del zodíac.

et seguiré visitant, oooh shihihi;p

Eli ha dit...

Creure-hi i desitjar-lo!
Potser es compleix....
Si es compleix, avisa'm!!!
;-)

Xitus ha dit...

Osti, moltes gràcies pels comentaris, no m'ho esperava, em fa il·lusió que alguns ja us estigueu consolidant, al costat d'altres consolidats, i de noves i interessants visites...

mar això que comentes em recorda a "The secret", n'has sentit a parlar? Sí que penso que la fe és important, crec que ens predisposa en una nova "òrbita", comencem a interpretar l'entorn diferent i segurament propiciem una sèrie de canvis al nostre favor. Llavors tot és començar aquesta dinàmica. Fa poc llegia una frase d'una amiga que deia "res és difícil, només és posar-s'hi". Més o menys podria ser això. Petonets miraculosos i plens de resiliència per a tu també!

XeXu estic convençut que l'esforç ben dirigit aporta fruits. Sí, a vegades m'encallo, ho he de canviar això, és un aspecte adormit dins meu. Semblo badoc. Encara celebro les èpoques en que he aconseguit tenir una bona "selecció de tir".

La teva visió Núr la comparteixo en el sentit que no congenio amb pensar que les coses vindran si tu no hi fas res com caigudes del cel. Potser sí, però no per norma general. Sóm agents actius de la vida i el que fem porta conseqüències en el sentit que sigui. Per això deia que no creia en els miracles, però que d'altra banda coneixent-me i en la situació de pic de desbordament que m'he trobat doncs...La sensació era com necessitar-ne un, saps? Un calmant de proporcions gegantesques.

És important el que dieu tu i en XeXu de l'ajuda. No és un esport que practiqui amb freqüència, almenys directament. M'hi he acostumat amb els anys. Em fa cosa, us ho creureu?

Jo no sé si això del Zodíac té algun sentit o no, Siberieee εïз , però sí que en el cas dels peixos crec que està força marcat...Ni que sigui per curiositat, si mai et cau a les mans "Los signos del Zodíaco y su significado" de Linda Goodman, pot ser divertit. Ja he vingut a nedar a les teves aigües i sempre pots venir a fer-ho aquí :)

eli espero avisar-te aviat! Escolta he rigut molt amb el vídeo de telecinco, l'he enviat als meus amics i tot. Quina troballa tu. Són moments per a riure i disfrutar (ja ho sé, és a costa dels demés, però qu+e vols que et digui de telecinco...ehem).

Guspira ha dit...

Resar... com que no, no? I mirar a banda i banda per si en ve algun acaminant... tampoc, no?
Doncs, l'únic que puc dir-te és que lluitis amb totes les teves forces per allò que vols aconseguir i veuràs com al final alguna cosa bona en treuràs...
Està molt bé el teu blog. Hi tornaré!
I gràcies per la visita!

Xitus ha dit...

guspira tens tota la raó. He d'admetre que en algunes ocasions he adoptat aquesta postura vital d'esperar. Sovint és sense adonar-te'n que vas caient. Però ara que he reprès l'activitat pel meu propi peu, n'estic content!

Núr ha dit...

Doncs si et fa cosa, que sàpigues que ets un bon tros de carallot! I no em fa cap vergonya dir-t'ho perquè jo en vaig ser una durant molts i molts anys fins que vaig decidir que per qüestions de supervivència del meu equilibri interior havia de ser capaç de demanar ajuda, perquè no sóc cap superheroïna, encara que hi hagi molta gent al meu voltant que ho cregui...

Així que si hi ha res que jo pugui fer per a tu, ja ho saps! Pide por esa boquita, que diuen els castellans!!!


Besadetes, bunik!

 
ir arriba