dimarts, 16 de setembre de 2008

L'home sense ombra

Avui m'he llevat després de dos dies de fort refredat (per fi un refredat, feia molt de temps que no em refredava i havia de prendre gelocatils a contracor). Atent, expectant, podria ser que avui ja em truquéssin. D'una banda sí, de l'altra no. És clar que estaria bé que fos que sí, que em truquéssin, però llavors només d'imaginar-me la situació he vist que no ho estic gens de preparat per a tornar a la feina (de fet, incorporar-me a un lloc nou). Suposo que la falsa alarma d'avui (de moment no m'han trucat, i no crec que ho facin) m'ha fet posar-me en òrbita de cara a un futur imminent.

Amb ma mare hem parlat del cas important que està passant en l'àmbit familiar i que ens té a tots amb l'ai al cor, i que sembla no aturar-se. Suposo que ahir vaig telefonar a la persona incorrecta per a parlar-ne. Adéu.

Sóc a la biblioteca (estança de casa amb molts llibres) i el Misto reposa entre coixins a sobre el sofà improvisat. I jo penso...Penso en com últimament li he donat més importància a la feina, com si fos una amenaça. I això m'ha condicionat, i s'ha endut tot el meu món primordial, aquell que dóna un sentit particular a la vida. Ja, la feina és important també, però ja sé el que em dic.

He agafat la guitarra electroacústica, que té les cordes gastades ja i requereix un canvi, i he entonat "Cast no shadow" d'Oasis, que va bé en un dia gris així. He tingut sensacions semblants a la meva adolescència (i no tant adolescència), quan aquests dies eren els que em motivaven i la tardor era la meva estació de l'any favorita. Aviat en faré un post d'això, de com em motivava la tardor.

"Quan li van treure l'ànima, li van robar l'orgull."

"Cast no shadow" és una cançó d' Oasis inclosa en un dels seus dos més exitosos àlbums, el "What's the story morning glory", que està dedicada (que no composada en base a) al geni de Richard Ashcroft, l'ex cantant de The Verve ara en solitari (i que realment és un geni). Si escolteu la ràdio, actualment fa de sintonia de tancament del programa nocturn d'esports de Catalunya Ràdio, "Els millors anys de la nostra vida" (amb Bernat Soler).

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Crec que no n'hi ha per tant amb en Richard Ashcroft, encara que es deixa escoltar. Vaig sentir que tornaria The Verve, i ho vaig atribuir a que no se n'havia sortit prou bé en solitari. Oasis tampoc són dels meus preferits.

Espero el post que parlarà de la tardor, perquè és encara la meva estació favorita. Però potser no en sabria donar motius.

Xitus ha dit...

Sobre gustos, res escrit :)

The verve juraria que tornen però sense Ashcroft.

Ell en solitari té l'alone with everybody que està força bé, i l'últim que va treure, el keys to the world, però sobretot el que més m'agrada és el "Human conditions", potser per època personal (ja fa sis anys d'aquest àlbum, mareta meva).

Oasis causa antipatia a molta gent ho sé però els que én som fans, en som fins la mèdul·la.

A veure com me'n surto amb el post de la tardor.

mar ha dit...

espero que ben aviat puguis parlar dels mals tràngols que estàs passant amb una nova perspectiva que et faci viure aquests moments de manera més tranquil·la, se't nota amb l'ai al cor... i ple de dubtes...
no pateixis, les situacions`per complicades de superar que semblin sempre acaben fent-te tirar endavant.
un petó de companyia

Núr ha dit...

Fot molt triar una persona inadequada per a parlar-hi perquè no te n'adones fins que li ho has deixat anar tot... Em sap greu i més veient aquest «adéu» que li has escrit. I per als problemes familiars, ja ho saps, carregat de paciència perquè tots en demanen mooooolta!

Oasis no m'han agradat mai especialment, llevat del parell de cançons que es van fer més populars fa uns quants (molts!) anys. I the Verve... no puc! En vaig tenir prou amb la bittersweet melody, amb ell en aquell vídeo, tan lleig i arrogant... No, no; no m'agraden! ;)

I jo estic entre la tardor i l'hivern... així que espero que te'n surtis, amb el post!

Núr ha dit...

Per cert!! No pots dir «per fi un refredat»! No veus que els refredats et tornen una persona completament inútil, amb el cervell emboirat i el nas ple de mocs líquids, contra els quals no et pots mocar perquè no volen sortir i l'únic que aconsegueixes és deixar-te el nas tot encetat???

instints ha dit...

Aigua amb herbetes, molta aigua i ja veuràs, com nou!!

Ànims!!!

PD: no et comento lo d'Oasis perquè no m'agrada gaire o gens, li tinc com una mica de ràbia, no sé, i pel què veig no hi entenc gens. Merci de totes maneres per la informació!!

 
ir arriba