dilluns, 22 de setembre de 2008

Números privats

Ho he de dir, no m'agrada rebre trucades sota "número privat". A vegades és algú que té por de que no li agafis el telèfon, i així s'assegura el benefici del dubte. Ahir a la tarda vaig rebre dues trucades de número privat en poc temps, i no em va agradar. Normalment és propaganda de la mateixa companyia, però no sé si un diumenge a la tarda...

3 comentaris:

XeXu ha dit...

I no vas agafar les trucades? Pensa que mai se sap...

Núr ha dit...

Normalment si són números privats, números ocults, números que no tinc a la llista o el 609, no respoc al telèfon.
Si es tractava d'una trucada comercial, et truquen el dia que sigui a l'hora que sigui, perquè tinc la gent de movistar perseguint-me com a bojos. Em sembla que seguiré el consell d'un company de feina, els agafaré el telèfon i més ràpidament que ells, els diré «És una trucada comercial? Apunta que en aquest terminal no volem rebre cap mena de trucada comercial. Gràcies» I penjo. I punt! N'estic farta!!

I encara em fot més que m'atengui una persona de fora de la península i quan demano que em parlin en català, em tinguin tres hores esperant, fins que m'atén algú que parla un català incomprensible i li he de demanar que em parli en castellà, que el català que parla no li entenc!

M'indigna!!! Per això evito agafar el telèfon a desconeguts o a números que sé qui hi ha darrere...

Xitus ha dit...

xexu en part tens raó, mai se sap...I si fos l'oportunitat de la meva vida, algú que s'equivoca i que per casualitat truca al meu telèfon? Però més aviat m'olorava altres sensacions. Tot i que no han tornat a trucar, potser propaganda no era. Si volien alguna cosa, ja tornaran a trucar, però espero que aquest cop desenmascarats.

Núr that's it! Els números privats moltes vegades són trucades d'una persona de Sudamèrica que em pronuncia el meu nom que flipo (nom i congom)i jo opto per a preguntar directament si és publicitat, però admeto que depèn del dia. Hi ha dies en que em "trago" el "rollo" i al final un monosíl·Lab ho resol: NO. Comencen amb tarifes i contractes i coses rares que he de confessar que em neguitegen. I si algun dia cometo la gosadia de parlar en català, ja m'he d'endur el "no le entiendo".

 
ir arriba