dissabte, 6 de setembre de 2008

Relats conjunts

DONA DESCONEGUDA Ivan Kramskoy 1883
Tu no hi entens de buidors. I si algun dia et veiéssis desposseïda de tot el que tens...? Però no, no em vols fer cas. Ignores com has arribat aquí. Els cors que has destrossat, les ments que has utilitzat, les mentides que has dit tan frescament, i fins i tot, l'assassinat que vas manar fer... Fas valdre la teva imatge com a ostentació, la supèrbia s'encarna en tu, i tothom t'admira (són superficials, però humils).
Però, saps una cosa? Et pressionaré, cada dia, i especialment cada nit. Lluitaré i llutaré, trucaré a la porta, per manifestar-me, per tornar-me evident; quan ho faci, serà amb tal força que la condemna serà implacable. No vulguis demanar clemència, llavors, serà massa tard...
(Cartes des del subconscient, volum I)

16 comentaris:

XeXu ha dit...

Ei, sense deixar passar ni una, eh, a veure què s'ha cregut! Bon relat, Xitus!

Mireia ha dit...

Devastador el final. Tothom es troba el que es mereix.

Molt bon relat!

Rita ha dit...

Bon relat!

Tirai ha dit...

Ostres! És el subconscient! Molt bo!

Guspira ha dit...

Uff, és que la tia aquesta fa por, eh? Mare meva! Veig que tu sí que t'has inspirat mirant-la... Molt bona pensada!

Clarissa Vaughan ha dit...

m'ha agradat. el subconscient no entén de classes, ni d'aparences gèlides ni de res. una gran veritat.

Nymnia ha dit...

Molt bon relat! I clar que sí, cal ser insistent i no abandonar mai una lluita!

Pd40 ha dit...

Ostres, podria ser perfectament la continuació de la meva proposta. Molt bé, m'ha agradat molt!!

Jordi Casanovas ha dit...

la venjança d'un mateix, que terrorífic no?

Núr ha dit...

Un subconscient lluitador i que reclamar ser escoltat. Tant de bo sabéssim quan és que li hem de fer cas i quan és que s'equivoca...

Xitus ha dit...

Moltes gràcies a tots!!! Osti quina il·lusió tants comentaris :)
A veure un per un:

xexu merci. Els inconscients i les consciències morals dures a vegades marquen pautes implacables!

mireia creus en la llei de la compensació? Tothom es troba el que es mereix...mmm i si el subconscient d'aquesta noia no pogués superar mai la resistència? Què passaria...? petonets (i t'investigaré);)

rita merci!

Exacte Tirai, me n'alegro que t'hagi agradat!

guspira, aquesta tia fa por i vénen ganes de donar-li un mastegot (res de violència de gènere eh) a veure si se li baixen els fums xD

clarissa, m'ha agradat el teu comentari, perquè és ben cert. El psiquisme és propi i si funcionem posant massa merda sota l'estoreta. Bé, ara em vé al cap un capítol dels simpsons en que posen totes les deixalles sota terra, "l'abocador d'Springfield". I després acaba sortint tot, que si ressucita el conill dels Flanders xD etc. És ben metafòric.

Hola nymnia em fa il·lusió que em comentis, jo algun cop he tafanejat el teu bloc també. Sí, crec que si al final m'ha sortit un relat així és perquè jo podria adoptar el paper teatral del subconscient que he descrit.

pd40 no dubtis que després amb una mica més de temps vindré a llegir-te això que em dius! Pinta interessant :)

Genial, m'encanta com ho expresses jordi casanovas! Fa por i tot...

Núúúúr :) penso que ja s'encarregarà ell de que li fem cas...Té els seus mètodes. Somnis, lapsus, psicosomasi...

zel ha dit...

Molt bona relat...no sé si havia passat mai, però me n'alegro, he arribat en un moment genial...

Anna ha dit...

Et felicito, molt bon relat.
Es que això del subconscient, no perdona, eh?
M'ha agradat molt.

Núr ha dit...

...m'has fet posar vermella! Quina il·lusió, tants accents sobre totes les meves u!!

myself ha dit...

Molt suggeridor el teu relat xitus. De veritat que la dona fa por però ets tu amb les teves paraules qui acaba de donar sentit a la fotografia i ens fas recular davant la seva mirada.
Continuo xafardejant el teu blog, com sempre.

Tocat del cargol ha dit...

Diuen que el subconscient sempre traeix.... potser volien dir que sempre incordia, facis el que facis. Salut!

 
ir arriba