dilluns, 15 de setembre de 2008

Residus

Va passar un dia
Coses que no et van agradar
Però vas fer el que vas aprendre
Aprendre a callar

L'espina quedava dins teu
A cada cop que rebies
La por es feia més forta
amb el pas dels dies

I quan te'n vas adonar
que no volies fer mal
te n'havies fet a tu
me n'havies fet a mi

I quan te'n vas adonar
que volies canviar
havien passat masses anys
(malgrat no és mai massa tard).

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Una abraçada, company.

Xitus ha dit...

Merci XeXu. Crec que (afortunadament)només són residus que encara queden i que surten a relluïr en els moments baixos.

Nits ha dit...

Hola Xitus! Aiii la por, és una enemiga tremenda i si es fa forta costa molt de poder amb ella.
Mai és tard per canviar, però hi ha coses que de vegades per molt que un ho intenti costen i costen.
Però diuen que l'esperança és l'últim que es perd, oi?

Salutacions!!!!!

instints ha dit...

Tot i que "mai és massa tard", arriba un punt que el mal és tant profund que es pot convertir en debades. Sembla que amb aquest relat hagi llegit històries meves, perquè tb m'he sentit així moltes vegades, i és una me, perquè sempre retornen quan no vols que retornin aquests residus que dius. Hem de seguir mirant endavant i mirar de veure-ho d'una altra manera, tot i que el què està fet fet està.
T'envio una abraçada molt molt gran i tendre perquè et sentis una mica més acoixinat.

 
ir arriba