dimecres, 3 de setembre de 2008

Tot això, t'ho dono.

Cliqueu per a llegir la cançó mentre escolteu el post, o per a llegir el post mentre escolteu la cançó...;)



T'ho dono, en llatí adaptat i ajuntat, "Tibidabo". Diuen que és el que li deia el dimoni a Jesucrist des de dalt la muntanya que nosaltres coneixem amb aquest nom.

Avui hi he anat, amb ma germana. L'he anada a buscar i hem anat cap allà, entre el tràfic barceloní. Feia temps que volia anar a veure "El camí del cel", la nova adaptació que van fer del parc d'atraccions, una obertura del parc com a tal, amb accés amb tiquets a les atraccions clàssiques (avió, sínia, cavallets, atalaia), com un parc d'atraccions integrat. Les altres atraccions ja amb un preu més car, darrera d'una entrada. Jo em moria de ganes de pujar a l'anterior "tibimàgic", ara rebatejat com "el racó de les bruixes i els bruixots", és a dir, el tren penjat que s'endinsa en túnels plens de follets...Mira que en fa d'anys que no hi anava...I per mi el tibidabo té una màgia especial, de records d'infantesa, de pors primerenques, ajustaments entre la realitat i la ficció...Il·lusions que desembocaven en una escapada a la muntanya màgica. Ah, no hi hem pujat perquè no duiem diners suficients. De fet tampoc era la intenció inicial. Hem comprat una aigua i una fanta de taronja, una bossa de patates, i ens hem assegut a unes taules de picnic cobertes. Tot xerrant i recordant vegades que hi havíem vingut amb la família, em sentia a gust allí. Ens hem atansat als diferents balcons que ofereix l'indret. Hem fet fotos amb el mòbil de ma germana, he intentat caçar una vagoneta penjant amb Barcelona al fons. N'he fet d'altres, identificant tots els turons de la nostra ciutat, inclòs el nostre parc del Guinardó. Cap al vessant del vallès, una posta de sol preciosa -que dos enamorats miraven tot fent un quadre visual preciós- ens ha sorprès. N'hem fet una foto amb el mòbil i li hem enviat a la mare.
M'he oblidat de citar no obstant un dels llocs mítics del tibidabo per a mi...El museu dels autòmats. Un dia penjaré dos escrits meus que tinc que hi passen.
L'Arrabassada, sense fer cap barrabassada, tota bé cap avall. Els núvols ja tornaven l'ambient boirós. N'exaltaven la màgia. Hi ha llocs que et fan sentir immortal per uns moments, i això no té preu.
I hi ha moments que recordes. A vegades, hi ha moments que dissenyes per a que algú els recordi. I avui ma germana necessitava això. I crec que jo també.

5 comentaris:

Tirai ha dit...

Ah! T'has buscat l'excusa de ta germana per poder-hi anar! ;-)

Xitus ha dit...

Creu-me que no va per aquí...

petons tirai :)

mar ha dit...

hi ha vegades que un necessita gaudir del record dels bons moments viscuts... i reviure'ls amb bona companyia...
una abraçada

instints ha dit...

Quina enveja més sana que et tinc. No per tenir una germana, sinó per compartir aquests moments amb ta germana. Ja m'agrdaria a mi poder fer això amb el meu germà, xerrant en un banc mentre beus i menges, i sense deixar que res us entrebanqui la vosta amistat-germandat.
I la foto a te mare!!! Jo ho faria, però me mare amb el mòbil s'hi fa mal...

Preciós post!!! Jo de petita, era molt petita, hi vaig anar unvegada al Tibidabo. I ni me'n recordo. Hi hauré de tornar!!

Petons!!!

Xitus ha dit...

mar sí, és cert. Espero fer-ho d'aquí un temps amb ma germana...Dir de cop, osti, recordes aquell dia que ens en vam anar al Tibidabo així per les bones?

instintsprimer de tot, hi hauràs de tornar, ja ho crec!! Té una màgia especial. I d'altra banda, la relació amb ma germana ha anat fluctuant, suposo que com totes...Èpoques de més acostament i comaprtir coses i èpoques més de cadascú a la seva. Ens portem 7 anys, jo 27 i ella 20 (i tenint en compte els seus condicionants), i en general ens hem dut bé o ens hem ignorat, quasi mai malament. Avui per exemple hem anat plegats al gimnàs. Mentre ella tenia sessió amb un entrenador personal, jo m'he estat a la piscina. Sens dubte és saludable!!

 
ir arriba