dijous, 16 d’octubre de 2008

Crònica

Bé, finalment aquesta passada nit ha arribat el gran dia del concert d'Amy MacDonald a Terrassa. He recollit el meu cosí a Cerdanyola puntual a les nou, i hem enfilat cap a Terrassa. Cap problema d'aparcament. Uns tres quarts d'hora abans de l'inici del concert, entrem a la Faktoria d' arts (c/ de la rasa). Hi toquen quatre noies que formen un grup del qual no puc descobrir-ne el nom. Ella recorda una mica de look i veu a l'excantant de la Oreja de Van Gogh, l'Amaia. No obstant, poc cas d'aquest grup, almenys per part meva. S'acosten les 22:30 i volem l'Amy. Ens hem posat a una sisena fila més o menys, així que estem prop de l'escenari. Surten els backliners a afinar i afinar...Sembla que no s'acabi mai. Apareix la banda en escena mensy l'Amy, que finalment fa acte de presència. Comença amb una cançó que no figura a l'àlbum i que no havia sentit mai abans. Segueix amb "Poison Prince", "L.A.", "Footballer's wife" i "A wish for something more", totes de l'àlbum. Canta Mr Brightside, que no hi figura. Una de les primeres grans ovacions és per "Mr Rock & Roll", que contrasta amb la lenta "Youth of today". S'ha de dir que la veu de l'Amy passa d'aguts a greus en qüestió de segons. Té una gran veu i té presència sobre l'escenari, i sembla que s'ha aprimat uns quilets darrerament. L'acompanyen un baixista, que fa els cors, un guitarra solista (ella fa la rítmica, una mica baixa de volum pel meu gust) i un bateria, que toca tota l'estona amb escombretes segons el meu cosí, que d'això de bateries hi entén. La veu va encaixant bé en les cançons, també li hagués desitjat un punt més de volum però pot passar. La segona gran ovació de la nit és per a "This is the life", que sona una mica assincopada però que rendeix el públic. Segueixen "Barrowland Ballroom" i "Run", si no m'equivoco. Els bisos són una versió en acústic -ella sola- de "Dancing in the dark" de Bruce Springsteen, "The road to home" (en el meu disc hi és perquè me'l vaig comprar a Anglaterra. Es veu que el distribuït aquí no hi és - ho descobreixo en comaprar la caràtula amb la d'un noi que hi ha per allí i que també esperarà firma) i Let's start a band, amb trompeta inicial inclosa, que fa les delícies de la gent. Dura una horeta i poc, però està prou bé, i per quinze euros, genial.


Al final el meu cosí i jo avancem cap a l'escenari. Intentem que els backliners ens donguin algun "setlist" o pues, però no tenim sort. Un d'ells llença un grapat de pues i tohom hi acudeix com si fóssin els caramels que tiren els reis mags a la cavalagada. Una noia confón una burilla de cigarreta amb una pua i se n'adona al cap d'uns segons. Després cauen les tovalloletes plenes de suor, però tampoc a les nostres mans. La intenció és demanar-li a algun backliner que li porti la caràtula i el retolador permanent a l'Amy i m'ho torni, però finalment apareix el bateria per allí i li comento. Em diu que cinc minuts i ho fa. Va desmuntant la bateria i el criden un grup de noies jovenetes que es volen fer fotos i petonets amb ell. Mentrestant comentem la jugada amb dos nois que són al costat. Finalment se li planteja el tema al noi, i accedeix. Agafa 4 llibrets de CD i un setlist i se'n va a que li firmi, suposadament, l'Amy. Torna al cap d'un minut amb tot firmat. El dubte és si ha estat ell, o ha estat veritablement l'Amy MacDonald... Ulls que no veuen... Però jo crec que sí, que ho és. Aquí hi ha el resultat:





5 comentaris:

XeXu ha dit...

Una crònica molt exhaustiva! Em recorda molt a les que fem els meus amics i jo dels concerts d'Antònia Font, però a més, amb coneixements musicals, hehehe. Celebro que t'hagi agrat el concert, ja veig que és un fan. I jo m'he de confessar com a un 'thisisthelifeic', però amb ganes d'aprofundir. Ho faré segur.

Núr ha dit...

Que bé, que t'ho hagis passat tan i tan rebé! Diumenge espero passar-m'ho encara millor que tu perquè l'entrada m'ha costat força més de 15 €!!! :S A més, fa ben bé 4 o 5 anys que espero poder anar a un concert d'aquesta dona!
He flipat amb la llista de cançons! Mentre llegia, pensava si hauries estat tan animal d'anar apuntant les cançons mentre anaven sonant, prò com que has comentat que després vas aconseguir la llista, m'he quedat més tranquil·la! ;)

aix... que bé llegir que vas xalar tant! :D Petons, bunik!

Xitus ha dit...

xexu: també m'agraden molt els Antònia Font però crec que hi ha qui hi aprofundeix més (com tu). I etrecomano que sí, que escoltis el cd de l'Amy, està molt bé. :)

Núr: sí, m'agrada fer algun concertet de tant en quant. No sé com ho has llegit, però jo no vaig aconseguir cap llista al final. Les cançons les he posades de memòria, dos o tres errors d'ordre hi seran segur però he intentat mantenir l'ordre. En altres concerts sí que m'ho plantejo abans i després m'ho apunto. petons per a tu tb!!

rits ha dit...

Guau!
Vaya crònica!
Me n'alegro molt que t'hagi agradat!
I aposta que si que és de l'Amy!
No hi vaig anar. Quan vaig descobrir el concert, a la web posava entrades exhaurides,...

Gràcies per la visita, ja t'aniré visitant!

Xitus ha dit...

Sí rits, es varen exhaurir poc després que jo comprés les meves, intueixo, perquè quan vaig anar a la faktoria a comprar-les el noi em va ensenyar les que li quedaven i no arribaven a les 20.

Sí, penso que és de l'Amy. Sinó no tindria sentit que el noi hagués fet la pantomima de marxar. No se'l veia de mentir.

Ens seguim visitant!

 
ir arriba