dijous, 23 d’octubre de 2008

M'he enamorat...

Ha estat aquesta tarda. Es diu Leslie i és actriu...No sé quina edat té ella en el moment en que m'he enamorat del blau dels seus ulls i la ingenuïtat del seu rostre, només sé que no és la mateixa que deu tenir ara. Bé, no és cap secret que tinc una debilitat per les noies amb ulls clars, pell blanca i cabells castanys llisos (en principi).

I ha estat just en aquesta escena que us penjo i que dura set minuts, no sé si en el dia d'avui sereu pacients de veure-la. A mi m'ha retornat per uns moments el sentiment de t-e-n-d-r-e-s-a! I això per a mi és molt. He anat cap al pis escoltant el Rue des Cascades de Yann Tiersen i el disfrutava junt amb cada detall dels carrers...

I enamorat de la vida per uns segons altre cop...M'havia oblidat com n'era de bonic.

Slow down...


5 comentaris:

XeXu ha dit...

Suposo que parles de la noia del barret gris amb la floreta, oi?

Xitus ha dit...

Sí!

instints ha dit...

Doncs nen, a gaudir-ho que a vegades ni això tenim!!! I el vídeo, doncs (per mi) quina llàstima que estigui en anglès perquè no m'empano de res, aix, jeje.

Núr ha dit...

Aquest vestit que porta em recorda a la germana Maria de Sonrisas y lágrimas. :)

Pel que fa a aquesta mena d'enamoraments només puc dir que són fantàstics! Que en gaudeixis molt mentre duri, perquè també solen ser força curtets! La gràcia és anar empalment un petit enamorament amb un altre petit enamorament. Que l'enamorament no es controla? És clar, que no! Tot i això, si tens el cor alegre i sa, enamorar-se és més fàcil que si estàs moix... Així que ja saps què has de fer!!

aix... quin somriure m'has arrancat!! Petons, enamorat!

Eli ha dit...

No et pots ni imaginar els cops que he plorat amb aquesta peli quan era petita...
Quins records :-)
Eli

 
ir arriba