dimecres, 12 de novembre de 2008

Assaig d'amor

Va ser ahir quan et vaig veure mentre baixava les escales, i vaig exclamar-me en silenci. Veig tants rostres últimament...Alguns que m'agraden, d'altres que no, d'altres que em són indiferents; alguns de faccions dures, igualment atractius; d'altres de faccions corves, dolços i melosos. Ahir era un rostre transparentat per uns ulls clars (a determinar). El roig que vesties pal·lesava la palidesa de la teva pell. Les galtes arrodonien el conjunt. Dolça com una melodia de piano...

Avui m'han vingut ganes de fer jocs de paraules, i he pensat en un anagrama d'Aleix.

Malgrat no deixa de ser un assaig.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Amb Aleix no sé, però amb 'Calaix de tarda boirosa' segur que en podríem treure de molt bons d'anagrames!

rits ha dit...

Doncs a jugar, no???

crisberman ha dit...

i que fas que no ets a les escales cada dia a la mateixa hora ?

caterina ha dit...

Xitus! Quina gràcia el comentari que em vares deixar al blog sobre "presonal". Com vaig riure! :D

Wayfarer ha dit...

Xitus,
m'ha agradat molt aquest "assaig d'amor" com tu dius. He estat tota la setmana sense accés als ordinadors i a sobre avui m'ha petat el meu però trobava a faltar llegir els blocs i les teves belles paraules. Per cert, ara que et tinc al messenger potser hi coincidim algun dia i podem parlar. Bona nit :)

 
ir arriba