dimecres, 31 de desembre de 2008

Pau


Posant aquest títol, m'he sentit com Nigel Planer interpretant en Nil a "Els joves". "Pau tios". Però lluny de voler fer broma, aquest post és seriós, i solemne. Fa unes setmanes a la feina algú de qui encara en conec poc em va dir des de l'ordinador del costat: "peace!", i va aixecar la mà dreta amb el símbol de la victòria. I ara hi penso, en aquest gest, quan acaba l'any, i en comença un de nou, i els regals que estan rebent els palestins per aquestes festes són bombes, missils, destrucció, mort, terror. D'acord, m'he posicionat sempre a favor del poble palestí, però aquest post és un crit a la PAU per a aquest any que comença. És un crit que normalment queda ofegat, perquè per a aquests grans conflictes internacionals, de poc serveix, a no ser que hi hagi molta voluntat i gran capacitat de lideratge amb fons espiritual important (com Gerry Adams, líder del Sinn Féin, persona a qui admiro).

Més enllà dels conflictes internacionals, la PAU és també interioritzable. És cert que a la vida ens passen coses que la desfan en el nostre interior, la trenquen, la desordenen, i després costa reconstruir-la, tornar-la a sentir. No val la pena fer-se mala sang, em dic a vegades. Però tampoc aprovo el posat "panxacontenta" com si res no passés en un conflicte. Ambdós posats són contraris al diàleg. Després la feina ja és personal, d'acabar de tancar les ferides que comporta qualsevol procés d'aquest tipus. Deixar passar el temps és un mal mètode per a resoldre satisfactòriament un conflicte? El temps ho cura tot, diuen. El temps ho malcura tot, potser? El temps serveix si hi ha un treball.

Quan miro l'Orient mitjà, no sé si hi ha hagut gaire treball, i sobretot, gaire treball per les institucions europees que podrien dir-hi i fer-hi quelcom més que declaracions institucionals que són simbòliques, però que poc efecte pràctic tenen.

És difícil, ho sé, però el meu cor encén una flama en favor d'aquest sentiment conciliador en aquest any que ara comença, suposo que creient-me la falàcia d'any nou vida nova, però confiant en que si hi ha treball, els fruits es recullen, tard o d'hora.

I mentre escric i acabo aquest post, internament aixeco la mà dreta, els dits en posició de victòria, i em dic: "peace!"



6 comentaris:

Núr ha dit...

Peace per a tu també, Xitus.

M'he quedat amb la idea de deixar passar el temps esperant que sigui aquest que ho curi tot. I m'ha vingut al cap una ferida: una ferida es cura amb el temps si primer l'has netejada, l'has tancada o cosida, i en tens cura una mica cada dia, vigilant que no es torni a obrir.

Em sap tant de greu que la pau sigui un dels desitjos universals que es repeteixen cada any... Potser algun dia no caldrà que la desitgem mai més... Seria fantàstic!

Et desitjo un any de pau, si no pot ser per a tot el món, almenys que ho sigui per a tu, preciós! ;)

Xitus ha dit...

Moltes gràcies Núr,
crec que per a mi pot ser un bon any, en aquest aspecte que comentes. Penso intentar omplir-lo de bons moments, crec que ahir vaig començar a entrenar-me.

Pau per a tu també, pau interna, que ja és molt.

Petons forts!

XeXu ha dit...

El bon treball sempre dóna resultats, i si n'hi hagués en favor de la pau, segur que molts conflictes es podrien arreglar. El problema és que hi juguen altres interessos, que generalment són el motor d'aquests conflictes, així que fins que la gent no sigui el més important, poca cosa s'hi pot fer.

caterina ha dit...

Una de les coses que em va dir el meu padrí a l'hospital abans de morir, mentre escoltavem les terribles notícies que donaven, és que al món sempre hi ha hagut desastres i possiblement sempre n'hi haurà. Basta repassar els inicis de la història humana, fins i tot els animals, per marcar un territori o defensar els seus, han de lluitar per les causes adverses. La pau, com l'anarquia, avui en dia són idees utòpiques. Esper que el dia de demà deixen de ser-ho i al manco entre nosaltres i el nostre entorn sapiguem i aprenguem a ser més generosos. Potser per aquí és comença i s'acaba contagiant als demés com ho faria un virus gripal però, en aquest cas, un virus nociu i bo per a tots.

Feliç any nou! ;)

Una abraçada

El peletero ha dit...

Jo cada vegada que sento la paraula "pau" em ve al cap en Sant Pau i la costellada que es deuria fer al caure del cavall.

Petons i bon any

mi ha dit...

BON ANY XITUUUS!!

 
ir arriba