dijous, 11 de desembre de 2008

Presses

Presses no. Les presses són males conselleres. Un moment de presses és inconcebible, perquè en les presses no existeixen els MOMENTS en majúscules, encara que usem constantment l'expressió "un moment, si us plau". Quan els meus alumnes m'atabalen amb les seves peticions reiterades, amb les seves locucions en estèreo, amb el recordatori constant del nom que van decidir posar-me els meus pares, desitjo ser capaç d'usar un to de veu harmònic que desfaci qualsevol pressa interior susceptible de ser despertada per inoculació. En les presses es perden els matissos i jo, que em considero una persona amant dels detalls, no puc permetre que aquests es quedin en la forma i desaparegui el contingut per manca de temps. No. Presses antinaturals. Presses = saltar-se passos i després falla. Com alguns alumnes: volen resultat immediat. No cal que miri gaire lluny, em puc mirar a mi mateix i veure com m'instal·lo sense adonar-me'n en aquest estat d' avançar per avançar. Després busca-li el sentit i clar que no en té! On has teixit el significat del que passava? La feina ben feta no té fronteres. La feina mal feta no té futur. Gran eslògan que corria fa temps per tv3. Fa un temps, una blocaire em va dir en referència a una altra blocaire, que sembrés bambú (en un tema determinat). Per la meva impaciència indomable, en aquell moment allò semblava impossible. Però era savi. El temps m'està demostrant que aquelles paraules eren plenes de raó, i encara que el resultat -ara per ara irresolt- no sigui finalment el desitjat, el missatge m'haurà fet guanyar en qualitat. I si ho és, millor que millor.

10 respiracions profundes fan molt! I la calma interior, és el que quan la irradiem les persones del nostre entorn se sentin a gust amb nosaltres.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

La teoria ja te la saps, cal fer les coses al ritme que toca, seguint el protocol, i no precipitant-te. Però la pràctica és sempre més difícil, oi?

mar ha dit...

coincideixo plenament amb tu, les presses no porten enlloc, més val fer dues coses ben fetes que tres a corre-cuita.
És una filosofia de vida... poc a poc amb el pas del temps te n'adones que cal triar com viure i he triat poder viure les coses tranquil·lament i poder pair-les sense sobresalts i molt conscientment (tot i que, això no treu que, de vegades, hagi de córrer per no perdre el tren...).
En fi, que en general, les persones que ens prenem les coses amb calma és veritat que irradiem pau i serenitat i es crea un bon clima, que ve de gust estar-hi.
bon cap de setmana!

Tirai ha dit...

Buf! Les presses poden fer molt mal! "Sembrar bambú" També, hauria de prendre nota d'aquest consell

myself ha dit...

Interessant post. A poc a poc anem aprenent a viure i enfrontar-nos als problemes amb serenita i pau interior. «Les presses són males conselleres» dius i tens raó. A vegades les presses en parlar o jutjar ens poden fer dir coses que en realitat no pensem o a expressar-les malament i això pot fer mal als del nostre voltant. La reflexió és un bé preuat i escàs.
Aquestes són les reflexions que m'ha suscitat el teu post ;)
Un petó
Roser

rits ha dit...

i tant! poc a poc i bona lletra!!! i els resultats ja aniran arribant!!!

els alumnes tenen tanta pressa perquè es pensen que si no viuen el moment i ràpid se'ls escapa la vida d'entre les mans. Ja aniran descobrint que no és així. Que la vida es gaudeix vivint-la però no cal passar-hi tan ràpid que ni te n'adonis.

òscar ha dit...

és allò de millor comptar fins a deu (o vint, o trenta) abans de donar un pas.

caterina ha dit...

Les presses mai porten res de bo. La tranquil·litat, en canvi, t'ensenya a apreciar les coses que t'envolten, a valorar-les més. Malauradament, vivim en una societat que està cada cop més marcada per les presses.
Besets!

Núr ha dit...

bambú i ioga, Xitus, bambú i ioga... i respiracions! sempre respirant!

 
ir arriba