diumenge, 30 de març de 2008

Dia de partit

A mitja hora del derbi...



Come on Everton!!

Queen II


No he gosat traduïr aquest àlbum, he cregut que no tenia sentit, i he mantingut el nom de la banda (hagués estat ridícul titular el post "Reina II"). Bé, ahir dissabte vaig obtenir la vuitena entrega de la discografia de Queen. Un disc del qual només coneixia una cançó (Seven Seas of Rhye). Va ser el segon disc del grup, de l'any 1973. Un disc que es veu que tenia la cara "blanca", amb "Procession", "Father to son", "White Queen (As it began)", "Some day one day" (totes de May fins aquí) i "The loser in the end" (Taylor), i tot seguit la cara negra amb tot de composicions de Mercury: "Ogre Battle", "The fairy feller's master-stroke", "Nevermore","The march of the black queen"(llarguíssima), "Funny how love is" i "Seven seas of rhye" per a acabar ( i que va ser l'únic single del disc).
De les cançons que he escoltat, he pensat en posar "Father to son", la més coneguda "seven seas of rhye", una de les favorites dels fans com és "The march of the black queen", però finalment he triat la reina blanca: "White Queen (as it began)".
Espero que us agradi tant com a mi.
White Queen (as it began)
So sad her eyes
Smiling dark eyes
So sad her eyes
As it began
On such a breathless night as this
Upon my brow the lightest kiss
I walked alone
And all around the air did say
My lady soon will stir this way
In sorrow known
The white queen walks and
The night grows pale
Stars of lovingmess in her hair
Needing - unheard
Pleading - one word
So sad my eyes
She cannot see
How did thee fare, what have thee seen
The mother of the willow green
I call her name
And ’neath her window have
I stayed
I loved the footsteps that she made
And when she came
White queen how my heart did ache
And dry my lips no word would make
So still I wait
My goddess hear my darkest fear
I speak too late
It’s for evermore that I wait
Dear friend goodbye
No tear in my eyes
So sad it ends
As it began

dimecres, 26 de març de 2008

Derbi del Merseyside


Liverpool i Everton, Everton i Liverpool (però no oblidar que l'equip més antic de la ciutat de Liverpool és el Tranmere Rovers). Els colors que els Beatles van escollir pel seu recopilatori vermell i blau, es van basar en els colors dels dos equips més coneguts de la ciutat. Fa un temps va sortir un article molt interessant publicat al PUNT del periodista Toni Padilla en que parlava dels 4 Beatles i la seva relació amb el futbol. Deia que d'entrada, George Harrison passava del futbol. Pel que fa als altres tres, Ringo i John eren més red (liverpool fc), i Paul era més toffee (everton fc).
Diumenge que vé i segurament per tv2/teledeporte, el derbi, amb l'al·licient afegit que el Liverpool està només 2 punts per sobre de l'Everton, així que una victòria nostra (ja se sap per qui simpatitzo) ens faria passar-los al davant i prendre'ls la plaça de Champions.
Deixo per acabar una frase d'un guia turístic de Liverpool que vaig tenir: "A la ciutat hi ha dos bons equips de futbol: el Liverpool i els reserves del Liverpool."
-Que cabróóóóón!

dimarts, 25 de març de 2008

Els falsificadors


És l'última pel·lícula que he vist al cinema. Fins que no era a la cua, la meva ignorància feia desconèixer-me que ha estat la pel·lícula extrangera premiada amb l'òscar a aquesta categoria.
Com totes les de nazis (/nadsi/) pot ser una mica dura en recrear l'ambient d'un camp de concentració, però sorprendrà positivament a l'espectador per la trama.
Em va agradar molt la interpretació del protagonista. Genial!

diumenge, 23 de març de 2008

Ració doble


Aquesta tarda i des de "ja mateix!" ració doble de Premier League, futbol anglès, i de primera qualitat. Des de les 14:30 que juguen Manchester United (1r) contra Liverpool (4t) per Teledeporte i a partir de les 17:00 Chelsea (3r) contra Arsenal (2n), per Teledeporte o la 2.


Ahir l'equip pel qual simpatitzo des de la meva estada a Liverpool el 2004, l'Everton, va empatar a casa contra el West-Ham United (1-1), podent-se quedar a 2 punts del rival de la ciutat, el Liverpool, si els reds perden contra el United.


També és cert que a partir de les 17:00 juga el Barça contra el Valladolid, però tal com estem jugant últimament, no pinta gaire bé...!

Les Obres


Setena entrega de la discografia de Queen amb el Periódico i segueixo sospitant amb més fonament que els textos estan extrets de la biografia que tinc de Queen (encara no ho he comprovat per mandra).
És un matí de diumenge assolellat, d'aquells que dóna gust viure, i que et fa veure que malgrat tot no hem de deixar de pensar en positiu, intentar afrontar les pors i vèncer-les. Tal com diu una de les cançons de "The Works": "has de ser fort i creure en tu mateix, oblidar la tristor perquè el que necessites és amor.(...) Així que segueix passant a través de les finestres obertes."(Just keep passing the open windows).
En aquest disc hi ha moltes peces conegudes, com Radio ga ga, It's a hard life, I want to break free, Hammer to fall, i la que vull destacar: Is this the world we created.
Abans no obstant vull esmentar les menys conegudes Man on the Prowl i Keep passing the open windows.
I tornant a "Is this the world we created", segons sembla co-composada per Brian May i Freddie Mercury una nit després de veure les notícies, dir que és una cançó acústica molt interessant de tocar en guitarra. Hi ha diverses versions, una d'elles inclou a Andrea Corr (la cantant de The Corrs) amb Brian May. Però el vídeo linkat que us deixo és de Queen, interpretada al Live Aid de 1985, pel seu significat. Disfruteu-lo!
Is this the world we created
Just look at all those hungry mouths we have to feed
Take a look at all the suffering we breed
So many lonely faces scattered all around
Searching for what they need
Is this the world we created?
What did we do it for?
Is this the world we invaded
Against the law?
So it seems in the end
Is this what were all living for today?
The world that we created
You know that every day a helpless child is born
Who needs some loving care inside a happy home
Somewhere a wealthy man is sitting on his throne
Waiting for life to go by
Is this the world we created?
We made it on our own
Is this the world we devastated
Right to the bone?
If theres a God in the sky looking down
What can he think of what weve done
To the world that he created?

dissabte, 22 de març de 2008

Tibet lliure


No comment.

dijous, 20 de març de 2008

Rellotge sense busques.


Diu una cançó de Queen que "només un any d'amor és millor que una vida sol". El que és cert és que hi ha èpoques de la nostra vida tan intenses, que encara que siguin dies comptats, deixen un sabor de boca que no s'oblida. Un record molt bonic.


En aquesta setmana santa m'ha vingut la vena nostàlgica, aquella que et fa plorar a ràfegues. Fa cinc anys els dies van ser molt intensos a Londres. Sé que no és el primer cop que penjo un post sobre aquest viatge, i potser no sigui l'últim, però si ho faig és per algun motiu. Des de l'organització a la realització, des de la petitesa dels nostres barris a la immensitat d'Europa, el matí a París a l'anada, les corredisses, arribar a Londres en autocar, el senyor Faroqi (give me the keys), We Will Rock You...


Són moments de rellotge sense busques.

Calma't


Calma't,

mira i calma't.

Mira sense por i calma't.

Poc a poc, obre els ulls, gira el cap i afronta.

Potser et fa mal: plorar va bé.

El camí després és pla...

Mira sense por i calma't.

mira i calma't.

calma't.


(per a tu)

dimecres, 19 de març de 2008

Ja tinc carnet!!



I finalment...SÍ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!Cap endavant!! Ja tinc carnet de conduir. M'hi he deixat 1.500 €uros i un munt de tardes, però finalment, ja està! Els vents han bufat favorablement aquesta tarda pels tres que ens examinàvem... Tots tres aprovats.
Ara, a pel cotxe!

Felicitats, Misto!!


Felicitats!!! Avui el Misto, el meu gosset, fa ni més ni menys que 11 anys!! I per això penjo una foto de la seva postura preferida. Panxa amunt i ben despreocupat... Tant de bo poguem compartir molts més moments amb tu, Toko!

Estimar o dependre?



Acabo de llegir el llibre "Amar o depender" de Walter Riso. Me'l van regalar pel meu aniversari, i realment m'ha aportat. El recomano especialment a qui surti d'una relació afectiva i se senti desorientat.

dimarts, 18 de març de 2008

Músics al carrer


El passat diumenge 9 de març vaig tornar a tocar al carrer, al lloc habitual on ho feia fa un any amb el meu company musical, en Brecht. Varem estar-hi des de les 11:00 fins les 13:30, tocant les nostres cançons habituals (versions de Beatles, Oasis, Clapton, Bowie, Dylan, etc.). M'hauré de plantejar de tocar amb pua el proper cop per no acabar amb una bona llaga al dit gros! Aquest cop vaig disfrutar-ho més que un any enrere. Fins i tot vaig animar-me cap al final a cantar una de les meves cançons en anglès: "You don't know".
Brecht: guitarra acústica (fusta), solos i veu principal.
Xitus: guitarra acústica (negra), solos i veu secundària.
Fotografia: Ariadna Borràs.

Primer intent

o
?


És cert que he mantingut una mica en secret i discretament tot aquest procés, però finalment dic que demà dimecres 19 serà el meu primer intent. Després de 36 pràctiques de conducció, el primer exàmen (i espero que últim). M'ha tocat començar des de la zona 6, a Montjuïch. Sé que afronto aquesta oportunitat amb moltes ganes, però sent conscient que és molt probable que suspengui ja que el meu número d'errades ja no és el que era però podria reduir-se encara més.


Demà a les 16:30 és l'hora clau...! I minuts més tard, la resolució.

Cromets per a una blocaire




Inicio una secció nova. Em proposo intercanviar cromets, imatges, amb altres blocaires, o persones significatives. I bé, començo "dedicant" tres imatges a la gemminola, la creadora del bloc "Strawberry Fields". Són tres fotografies que vaig fer en la meva primera estada a Liverpool, fa just 4 anys. Espero que t'agradin!








dilluns, 17 de març de 2008

Coses que punxen




Dijous vinent al matí rebré la primera sessió d'acupuntura de la meva vida. Estic expectant. Sempre he pensat que m'aniria bé i en tres dies ho comprovaré...

dissabte, 15 de març de 2008

"Un dia a les curses"


Sisè cap de setmana de la col·lecció de la discografia de QUEEN que fa "el periódico", i avui he escoltat un disc que no havia escoltat mai sencer fins ara. Els meus coneixements de QUEEN es basaven primer en els CD's de Greatest Hits (I i II) i Queen Rocks, després en cançons baixades de la xarxa i per últim en vynils comprats de segona mà. La veritat és que quan he obert el llibret explicatiu i titulava el disc com "una obra brillante y completa", he pensat que seria un titular més d'aquests per a impressionar o "espectacularitzar", però després jo mateix he comprovat que era cert. Especialment "You take my breath away", m'ha fet plorar una estona.
Seguiu aquest link: http://www.youtube.com/watch?v=yILTa34FYR8 (quina llàstima que no es puguin posar els vídeos directament al bloc). Us agradarà...
"You take my breath away"
Look into my eyes and you'll see
I'm the only one
You've captured my love
Stolen my heart
Changed my life
Everytime you make a move
You destroy my mind
And the way you touch
I lose control and shiver deep inside
You take my breath away
You can reduce me to tears
with a single sigh
Every breath that you take-
any sound that you make
Is a whisper in my ear
I could give up all my life for just one kiss
I would surely die
If you dismiss me from your love
you take my breath away
So please don't go
don't leave me here all by myself
I get ever so lonely from time to time
I will find you
anywhere you go, I'll be right behind you
Right until the ends of the earth
I'll get no sleep till I find you to tell you
That youjust take my breath away.
I will find you...
I'll get no sleep till I find you to
tell you when I've found you -
I love you.

divendres, 14 de març de 2008

Estic tan cansat...!

Físicament i mental. Crec i desitjo que aquestes siguin les vacances en que pugui posar fi a una voràgine que arrossego des de fa temps. Va començar a accentuar-se cap a finals de 2004, va tornar-se anul·lant cap a l'estiu del 2005, va repercutir de forma directa sobre la decisió de trencar amb la meva parella al maig del 2006, va tornar-se desesperant des del novembre del mateix any, va entremesclar-se amb l'inici de la meva vida professional (decent), però quan va arribar l'estiu del 2007 i la feina va desaparèixer, va tornar amb la seva màxima força, fins a produir cotes de despersonalització fortes.

Per a aquestes vacances, ara que ja tinc una mica el cul escaldat, espero recuperar certa calma, i si és tota, millor que millor. Amb el temps tot passa. No em creia aquesta frase però me n'adono de la visió (auto)limitada que tenia de la vida i el que és pitjor, com el meu estat podia no aportar benestar a la convivència emocional. Als meus ulls la tensió i els nervis desgasten a qualsevol (persona o situació), i les coses peten i cauen pel seu propi pes. Després recuperar la calma és tot un repte, un treball laboriós que et duu a pensar com és que s'ha perdut. Però, què seria la vida sense equivocar-se? Ara ja sé que abans de perdre la calma (interna, sobretot), intentaré no angoixar-me per coses que no puc canviar. Intentaré enfocar les meves energies cap a projectes positius. És cert que moltes vegades tinc la necessitat de pensar i pensar, i analitzar, perquè quan hi ha una ferida, o hi ha estat, és la manera de la ment d'intentar guarir-la. Però sovint acaba sent un cercle que mai es sacia. Potser és millor orientar les energies cap a accions positives, més despreocupades (això em costa de fons però no de forma).

Avançar cap a l'autoconeixement...

dijous, 13 de març de 2008

Buda i la vergonya


Fa un parell de setmanes vaig anar al cinema a veure "Buda as sharm foru rikht", la traducció al català de la traducció al castellà és "Buda va explotar de vergonya".


L'"acció" se situa a l'Afganistan, a les coves on hi viu la gent sota dels penya-segats on els talibans van fer explotar els budes gegants. Una nena, la Bakhtay, vol anar a escola perquè el seu veí hi va. I va cap al mercat amb ous que vol vendre per a poder comprar un quadern.


A partir d'aquí la metàfora impregna la pel·lícula.


dilluns, 10 de març de 2008

He canviat els pensaments de calaix...

Segueix sent de tarda boirosa, no varia res més que el nou emplaçament d'aquest. Després de molt meditar-ho, he deixat el servidor www.bloc.cat per qüestions tècniques i m'he traslladat aquí. Vinc de http://xitus.bloc.cat i m'hagués agradat mantenir xitus com a direcció de la web però ja estava agafat com a usuari de blogger (vés que no sigui jo mateix ja fa temps, i ni ho sàpiga). És possible que si algun dia us confoneu i visiteu www.tardaboirosa.blogspot.com trobeu l'embrió de tot plegat. Vaig començar la idea de bloc quan tenia 20 o 21 anys, i es va acabar ràpid. Més endavant, a finals de 2006, vaig crear la versió bloc.cat del meu calaix, que ha durat fins al març de 2008.

El que pretenc en aquest nou espai és poder organitzar una mica millor els continguts. Que, per exemple, quan escrigui "reflexions polítiques" com a categoria, no em surti escrit "reflexions pol@~ߦtiques", entre d'altres. Però no només la seva presència, sinó la seva expressió. He estat pensant en categories noves. Aquí en teniu alguns exemples: "Don't look back in anger" (una de les més famoses cançons d'un dels meus grups favorits, els Oasis), que farà referència a esdeveniments personals passats; "No li demanis peres a un pomer", que inclourà episodis en que he topat amb evidències de la vida; "Moments de rellotge sense busques", on espero explicar aquells moments inoblidables i que aporten pau. Suposo que a mesura que vagi fent ja se m'acudiran nous rebatejaments de seccions, com per la música, la poesia, projectes, quotidianitats, reflexions polítiques o de tot tipus, etc.

No he volgut fer coincidir intencionadament la publicació d'aquest nou bloc amb el dia del meu 27è aniversari...Ha estat casualitat, o causalitat? I potser representa una "vida nova". Això ja es veurà...!

Només em falta invitar-vos a seguir llegint-me aquí, i a deixar els vostres comentaris ( és tan important el feedback!), i prometo d'entrada reservar un espai setmanal per a respondre'ls tots i tafanejar els vostres blocs.

Veniu, obriu i remeneu el calaix.
 
ir arriba