dissabte, 31 de maig de 2008

Música i paisatges

20:43, fa una estona que m'he posat el disc "After the morning" de Cara Dillon. Música irlandesa calmada i melosa...Fa tardor malgrat estiguem a la primavera, però bé, ja se sap que són cosines germanes. Mig plovisqueja i una llum tènue il·lumina el teclat on escric i crea contrast entre la calidesa de l'habitació on sóc i la grisor del carrer. M'encanta. Penso i desitjo moments de pau, penso en el meu estimat poble d'adopció, Sant Jaume de Llierca, a la Garrotxa. La seva calma, l'haurien de declarar "població de rellotge sense busques" a aquesta... Fa temps que vull fer-ne un bon ús. Compartir-ne l'estança, caminar per aquells camins de pre pirineu i divagar, debatre, envoltat de natura. En Xitus de 5 anys encara hi córre per allí. Encara s'angunieja amb les aranyes. Encara vol llevar-se a les 6 del matí per pujar Santa Magdalena...

Sento música, processo imatges.

diumenge, 25 de maig de 2008

Me'n vaig (II)

Me'n vaig per segon cop de casa. Aquest cop vaig a viure uns mesos en un pis amb un amic. He de marxar de casa, ni que sigui per seguir el camí de trobar-me, de solucionar l'època que estic visquent, de calmar-me d'una vegada per totes i superar el que em persegueix. De dur el meu pes.

Tinc por, és clar que tinc por. Sóc un poruc. Sempre ho he estat.

Em saben greu coses també però ja no em puc sentir pitjor respecte aquesta història. Sí, hagués volgut parlar un cop més amb TU, però no hi ets. I em sento sol, com sempre. Ja forma part de mi, malgrat no vull que sigui així. Cridaria ben fort que et necessito, que siguis aquí, per donar-me ja no el teu braç, ni la teva galta, ni l'aroma dels teus cabells, ni la teva espatlla...En tindria prou amb la teva veu. L'únic que em surt és plorar. D'impotència ja ho he fet. Ara ja no sé de què. Potser de tenir-te lluny. Potser per tot plegat. Ja ha estat massa sofriment. No es tractava d'això, i ho sabem, tu i jo.

dissabte, 24 de maig de 2008

Dol or

El que em va fer més mal va ser l'instant en que jo intentava besar-te i tu m'esquivaves; varem disfressar-ho de joc per a que no fes tant de mal, però quan per fi vaig aconseguir-ho, la teva mirada va ser letal. Em miraves des de dalt, senties compassió, si més no era el primer cop que els teus preciosos ulls feien una altra funció. Ja no miraven amb afecte, amb estima, amb amor, sinó que miraven des de la distància. Eren uns ulls de sobte extranys. Igualment bonics, però extranys. Vaig disculpar-me i vaig sentir-me extrany, en demanar excuses per haver besat uns llavis que m'eren familiars des de feia anys. Sí que sabia el que m'havia passat, i no ho sentia. T'estava sent sincer. I el que em fa més mal és que possiblement, tu també.

dimecres, 21 de maig de 2008

Bona pel·lícula


Avui al matí tafanejava la graella televisiva d'EL PUNT i he vist que feien la pel·lícula "A la folie pas du tout". La traducció que se'n va fer en el seu dia al castellà quan va ser als cinemes barcelonins era "Solo te tengo a ti".

Recordo el dia que la vam llogar, i la vam començar a veure i...Què és això? Un ensucrament, una còpia d'Amélie, una sobreexplotació d'Audrey Tautou amb la seva complicitat? Però la pel·lícula va sorprendre!

I ja sé que penjo el post ara que just s'acaba la peli! Però ho havia de fer.

Són petits racons. Com un racó de ciutat que ens fem nostre.

Per cert, les obsessions amoroses...Millor que no. I m'ho dic!

dimarts, 13 de maig de 2008

Grüezi!

Aquest és un petit repte per a la Núr .

Postal:

Hoi Aleix!
Da isch jetzt d'Charte, wo ich dir versproche han! Ich bin scho meh als 2 Mönet unterwegs. D'Ziit vergaht sehr schnell...Vom Süde Chiles bin ich während 4 Wuche nordwärts greist, bis uf Santiago. Vo Santiago bin ich nomal uf Punta Arenas gang im Süde gfluge. Det gfallts mir ebe bsunders guet. Aber es isch chli chalt.
Ganz liebi grüess.

dilluns, 12 de maig de 2008

memetest

Memetest
1 – Agafa el llibre que tinguis més a mà, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4. "plaines mal reliées entre elles."
2 – Si estires el braç dret, què pots tocar? no arribo a res.
3 – Quina és la darrera cosa que has vist per TV?Un tros de pel·lícula que no en recordo el títol pel canal plus.
4 – Sense mirar, quina hora és?Les 12, crec.
5 – Ara mira... quina hora és?Les 11:56h.
6 – Tret de l’ordinador, què sents?Música fantàstica: El vinil "With the Beatles" que em vaig comprar a Londres el 2003. Ara sona "Not a second time".
7 – Quant temps vas ser fora de casa el dia que vas passar més estona al carrer?Quan, al llarg de la meva vida? Bé, recentment, vaig sortir a les 6 i vaig tornar a les 23:00.
8 – Abans d’escriure al bloc, què feies?Esmorzar i cagar-me en tot perquè avui treballo.
9 – Què portes posat? Texans, samarreta de ratlles horitzontals blau fort i blau i una samarreta de màniga llarga grana; a part les sabatilles de Bart simpson i les ulleres.
10 –Te'n recordes del que has somniat? Em sona alguna cosa d'aranyes, jo en dibuixava, i això que sóc aracnofòbic total. (un dia ja en faré un post).
11 – Quanta estona vas estar rient la darrera vegada que vas riure?Poca, fa temps que no disfruto d'un bon atac de riure, d'aquells que et musculen el diafragma.
12 – Què hi ha a les parets de l'habitació on ets? Llibres, indiscutiblement llibres.
13 – Has vist res estrany, últimament? Sí, un cambrer que si li demanes un cacaolat et prepara una llet amb cola-cao, i que preguntava si el cafè amb llet el voliem amb llet.
14 – Quina és l’última pel·lícula que has vist?Al cinema, "Casual day", ahir amb la família.
15 – Si et fessis multimilionari de la nit al dia, què compraries?buf, no ho sé. La tranquil·litat es compra amb diners?
16 – Alguna cosa sobre tu: (quin meme més inconcret, dic jo...!) llegiu la meva descripció al bloc.
17 – Si poguessis fer alguna cosa per al món, independentment de la política, què faries? Potenciar el respecte.
18 – T’agrada ballar?No gaire la veritat. Depèn del moment.
19 – Què penses d’en George Bush? Pregunta pretenciosa, eh?Està a les meves antípodes.
20 – Imagina que, per reacció espontània, tens una nena, com li diries?Ariadna, m'agrada molt aquest nom.
21 – Imagina que, en lloc d’una nena, tens un nen. Quin nom li posaries? Aquí ja em costa més però segurament optaria per Jordi.
22 – T’agradaria viure a l’estranger?Sí. En primer lloc Anglaterra, ho he de fer, viure-hi mínim un any. Després altres països, Alemanya em faria el pes (quan millori el meu alemany).
23 – Què t’agradaria que et digués déu quan arribessis al cel? Felicitats, has fet el teu camí intern i estant bé tu has donat felicitat i bons moments als altres.
24 – Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test!

Doncs au:

-la nits de xop suey!
-la maarieetaa.
-la daina.
-la sometimes.
-en cricket.

dijous, 8 de maig de 2008

Memes

Responc aquests dos "memes" que la Núr va penjar fa uns dies al seu bloc. El meu meme dels sentits no serà tan picant com el de la natura però serà fet també amb sinceritat.

Som-hi.

Meme dels sentits

– Què t’agrada contemplar? el meu passatge des del balconet, per exemple. o cotxes passar des d'una finestra.
– Què no pots deixar de tocar? la guitarra ( i aquí hi haurà gent que dirà: VERITAT!)
– Quina olor et torna boig? La del sofregit, no he tingut cap dubte en respondre, em torna boig, i més...
– Què t’agrada que et diguin?Bona pregunta...M'agradava quan em deien "carinyet", o d'altres variants. Però ara com que no m'ho diu ningú, doncs respondré que qualsevol cosa que sigui dita amb sinceritat.
– Què t’agrada mossegar? les meves ungles.

El memetest 1 es queda per més tard que ara he de fer coses i després anar a treballar.

dimecres, 7 de maig de 2008

Cert desofec

I dic cert perquè tot i que crec que avanço cap al total, no ho és del tot encara, i perquè sóc prudent.

Des que vaig començar el tractament d'acupuntura per a intentar erradicar el meu dolor nerviós i muscular del cos, aquest que fa ja vora 7 o 8 anys que duc a sobre, he notat millores qualitatives. És veritat que quan portes tants anys girant enmig d'aquest suplici, a vegades costa una mica calibrar si "això" et va bé o no. La gent pregunta: estàs millor? I tu no saps què dir. Estic millor? Respecte ahir? Fa dos mesos? No puc respondre aquesta pregunta perquè potser d'aquí dos segons ja no ho estaré. És una resposta volàtil, poc ferma, i per això prefereixo clàusules alternatives.

No obstant, les càpsul·les (ara dubto si és geminada o no) de medecina xinesa natural que m'ha indicat el meu acupuntor, porten fent efecte sobre mi des de fa uns dies. La seva funció a priori és desbloquejar l'energia, i ho fan. Almenys en el meu cas. Em faciliten l'expressió de les emocions sense tanta por, el tractament combinat d'acupuntura i càpsul·les m'ha rebaixat considerablement el dolor d'esquena al trapezi esquerre, i ara ho està fent amb l'opressió al pit. Últimament havia tingut uns dies dolentíssims de punxada, la sensació de sofrir un infart triple a cada instant. Llavors tot es situa en el pla mental. Hem trencat el cercle viciós pel cos i ara s'ha d'aprofitar l'oportunitat per a afrontar els temes recurrents (un d'ells EL TEMA recurrent).

Sovint tinc una sensació extranya. Bé, diverses. D'estar en un núvol/somni en aquesta etapa de la meva vida, amb ganes d'aterrar. De que la meva vida ja està escrita i no puc decidir (horror: sóm persones i tenim el dret de decidir!). De que el meu aterratge en el món adult, almenys a nivell psicològic, serà una mica en caiguda lliure des dels núvols de l'idealisme (aquí hi ha el conflicte, entre el model passat/tesi, el model que crec que vull assolir per a estar bé/antítesi, i llavors en el resultat final que superi tot aquest procés, i que porti a un Aleix reforçat per afrontar un futur amb garanties/síntesi).

Per això hi ha sensacions extranyes, perquè físicament estic en una vida "adulta", és a dir, amb feina, obligacions, recentment un cotxe (no sé, em fa impressió tenir cotxe), però mentalment, només hi sóc en algunes coses. Altres les mimetitzo, les aprenc, però com que no he tingut gaire aprenentatge emocional, em xoquen amb una força que potser a algú altre que no ha passat per la meva experiència no li ho fan.

I és que repetiré altre cop, però el meu repte és ser sincer amb mi, guanyar en mi, per després poder compartir bé.

dijous, 1 de maig de 2008

Punts d'inflexió conscients.

La vida va passant, els moments se succeeixen, i recordem punts concrets, "aquell moment en que". Obsessionat per la meva estabilitat (més després de l'últim terratrèmol), recordo un moment en que una amistat a qui fa força temps que no veig va començar a consolidar-se.

De conèixer-nos, va ser al tercer any de carrera, si no recordo malament. Al primer semestre només fèiem comentaris d'ordinador a ordinador a programació. Al segon semestre d'aquell curs rèiem des de l'última fila intentant entendre què ens explicava el Dr Slump a "dissenys". Després van venir els projectes musicals, els embolics sentimentals de cadascú...

El moment que vull recordar és un dia a casa teva, principis de gener del 2002, fent un treball de psicologia dels grups, intentant enllestir per a tenir temps de tocar les guitarres després. Jo et deia uns acords, i amb dues guitarres clàssiques intentàvem fer solos d'oasis i altres grups, fins que va entrar un dels teus germans (el més petit, em sembla) i ens va fer fora del menjador perquè "hi havia gana".

Amistats que no s'haurien de perdre...

Exercici cromàtic

Avui us plantejo un exercici cromàtic. Potser resulta una mica extrany d'entrada però pot resultar fins i tot divertit (i potser delator?).

Doncs bé, des que era petit, que cada dia de la setmana té un color assignat, de base. I no sé per què, però són els següents:

Dilluns --> blau
Dimarts --> groc
Dimecres --> verd fosc
Dijous --> marró clar
Divendres --> verd (tirant a clar)
Dissabte --> groc (altre cop)
Diumenge --> blau fort

El dijous el veig clar (mai m'ha agradat aquest dia: el dijous toca't els ous).

El dissabte també el veig clar, mai millor dit, ja que normalment ha estat sinònim de claror (psicològica, és clar).

Divendres també, símbol de relax, i diumenge, símbol que la cosa a l'endemà torna a començar.

No sé, com HO VEIEU vosaltres?
 
ir arriba