dimarts, 24 de juny de 2008

Cardiopatia

Por por,
por por,
por por,
por por,
por por,
por por,
por por,
por por,
por por,
por por,
por por,
por por,
por por,
por por,
por por...

La història del rostre trist


Des de fa uns anys ençà que me'n vaig adonar que sempre que dibuixava espontàniament, sense pensar, sense intenció, dibuixava un ull, un ull dret (de la persona) concretament, i al seu voltant un rostre, que resultava ser el d'una noia trista. Cada cop que reviso papers m'en trobo per tot arreu, rostres de noia tristos, amb la mirada perduda...Ara fa un moment he començat a dibuixar altre cop espontàniament en un full de paper, i el rostre ha variat la seva expressió. Més enllà de si és un cas semblant a "les cares de Vélmez", jo crec conèixer l'explicació que es produeix a nivell inconscient, i tot i això no deixa de ser curiós. Poso el dibuix de tot just fa uns minuts, amb un petit text que hi he escrit en anglès (sempre aquesta cara de dona, però almenys no està trista. Ha canviat la seva tristor en ràbia. Una revolució a dins...).

Relats conjunts: "Caminant damunt un mar de boira"


Romanticisme mal entès,
o bé
malentès del Romanticisme?

A mi que no em toquin els collons...


...Tota aquesta història de la selecció espanyola, i els catalans que hi dónen suport perquè "hi ha jugadors del Barça", o "hi ha jugadors catalans", o històries diverses d'aquesta índole.

No se m'acudirira donar suport a la selecció espanyola de futbol ni de cap altre esport ni que estigués boig! És que a més a més, no entenc a qui ho fa, i menys entenc a qui, considerant-se independentista o catalanista o fórmules diverses ho fa. NO!! De cap de les maneres a un estat que ens oprimeix, que no ens respecta, i que no ens deixa tenir les nostres seleccions nacionals. Que no barregem política i esport? Com es fa això? Les connotacions polítiques hi són.

El que també em sembla bastant penós és el seguiment de TV3 "la seva", no només de la selecció espanyola, sinó també de coses com la fórmula 1 i Fernando Alonso.

El passat diumenge quan "la roja" va eliminar Itàlia, l'espectacle al pati de veïns del pis on visc va ser lamentable, em va entristir profundament. Tot de "Viva España" i crits que feien posar els pèls de punta, i no d'emoció precisament.

Només em queda confiar en Rússia, i si no fos el cas, en Turquia o Alemanya. És que he d'admetre que em fa por veure com reaccionaria la gent als carrers de Barcelona, que hi ha cert sector de catalans que són uns submissos. Síndrome d'Estocolm. Ara per ara, només desitjo la síndrome de "Moscou".

dimarts, 17 de juny de 2008

Reflexions en un dia de pluja

Avui parlo més de cor. A vegades actuem en contra de la nostra voluntat. A vegades no ens n'adonem i ja ho hem fet... Tinc ganes que acabi ja el curs escolar. No tinc gaire clar què faré després, però només vull que acabi per a fer net, per a poder seguir aquest camí iniciat, per a poder rentar la meva cara al sol del matí...! I sentir que sóc aquí i ara, com fa temps que no ho sento. Tinc fam de vida...

Ah, i aquesta cançó té dedicatòria, crec que qui s'hagi de donar per al·ludit/da, ho farà :) Flaixos que tenim, oi? Igual que troballes que fem :)

dimarts, 10 de juny de 2008

Integritat.

Avui faré una cosa que normalment li veig fer a la Núr.

integritat: f. Qualitat d'íntegre. La integritat del territori nacional. La integritat d'un jutge. La integritat dels seus drets.

Llavors vaig a

íntegre-a: adj. Sencer. Li va pagar la suma íntegra. Conservar íntegres els seus drets. FIG. D'una probitat perfecta, no corruptible. Un home íntegre. Jutges íntegres.

I li dedico aquesta cançó:



Volia posar-ne una altra, "Where are you now" de Cara Dillon, realment preguntant-me on és! Però no l'he trobada ni a deezer ni a goear. Així que he pensat en posar "Never ending story", també buscant la sensació que tinc en buscar-la, però a més a més amb un component emocional que justament em dóna certa sensació d'integritat. Aquesta cançó em porta a la infantesa i m'anima, em fa plorar de...No sé de què...Em fa estar bé.

diumenge, 8 de juny de 2008

Vides com històries


Mon pare sempre m'havia parlat d'aquest llibre. Un llibre que ell, amb 8 anys, va llegir, i del qual va quedar entusiasmat. Doncs bé, aquest matí l'he acabat. M'ha servit per a fer-me una idea global de la història d'Anglaterra, repassar-la, omplir-ne els buits mentals que tenia. Tot sigui dit, el llibre és del 1962, i comprèn fins el final de la segona guerra mundial, poc més.

El més semblant a una història d'Anglaterra que havia llegit anteriorment era "London", d'Edward Rutherford, una novel·la històrica en anglès, d'aquests llibres quilomètrics que venen a l'FNAC jeje. Clar que Rutherford en fa a cabassos d'aquests, agafa un lloc i au, mateix esquema i avall. L'equivalent a "London" per a tota anglaterra és "Sarum", però aquest no l'he llegit.

Bé, deixant de banda tot això, llegint història me n'adono que la paraula història aplicada a cada vida singular té molts símils amb fenòmens que passen a més gran escala. En una vida hi ha èpoques més esplendoroses i èpoques més fosques. Hi ha situacions límits que ens poden dur a guerres amb altres nacions, hi ha opressions d'una entitat sobre una altra, aliances, traïcions, emboscades, colonialisme (ja ho crec)...No pararia de dir símils.

El que penso és que a mesura que ens anem desenvolupant, que seguim una trajectòria, ens anem trobant amb situacions que no podem controlar, i la capacitat de decisió sobre un terra mai ferm és clau, sobretot la confiança en les nostres pròpies decisions. També poden haver-hi veus externes o internes que ens diguin que aquella decisió és equivocada, i podem obrar a contracor o plenament convençuts...Sí, altre cop apareix la paraula confiança. Així com els pobles, tenim una consciència, i un incosncient, uns mites, uns dates, que ens condicionen a l'hora d'actuar, de decidir. També anem canviant de règim dins nostre, dictatorial i rígid en algunes ocasions, anàrquic, democràtic, republicà, monàrquic...Corresponent amb les diferents etapes de la vida, amb els esdeveniments que ens passen. La tensió existeix a la història i existeix a la vida en general, la tensió HI ÉS, sorgeix, i no és adaptatiu mantenir-la (per això m'agradaria firmar un tractat de pau en el meu cas, per a poder seguir amb el meu camí sense haver de sentir que els dos estats que abans intentaven ser una confederació ara s'ignorin amb la tensió pel mig). Estaria bé que cada "nació" fes la seva i la separació fos pacífica de debò i no per evitació. I llavors, que cadascú busqués noves aliances sense remordiments.

Uix, ja estic mesclant, comparant...M'encanta.

Firmat: un independentista anglès (o anglòfil amb la boca petita per contradiccions ideològiques, oi ;-p )

Ostres ja 51!

Ja duc 51 missatges, posts, com vulgueu, en aquesta nova versió del calaix de tarda boirosa!

I ho vull celebrar amb una mica de música. Vull posar alguna coseta dels Wir Sind Helden, que els estic escoltant pel deezer, i no sé si posar "Kaputt" o "Soundso". Mmmmmmm. Posaré Soundso, va.


Discover Wir sind Helden!

divendres, 6 de juny de 2008

Humanitat. Inhumanitat.

Un post abans d'anar a dormir avui divendres.

La meva família és reduïda. És a dir, que si algun dia torno a tenir parella, aquesta no tindrà gaire feina en conèixer-la. Mon pare fill únic. Ma mare té dos germans. Jo tinc una germana, i tres cosins. Jo tinc 27 anys, ma germana 20, i el meu cosí gran 21 (el fill del germà gran de ma mare). D'altra banda els fills del germà jove de ma mare en tenen 10 ella i 4 ell. Bé, fins aquí el petit arbre geneaopsadjapojdlògic (mai sé com ho he d'escriure això!).

Primer ma germana avui. Ma germana té 20 anys i sap el que és lluitar per la vida, i el que és caure i aixecar-se i caure i aixecar-se. Una mala gestió mèdica de l'embaràs, per dir-ho així, van fer que nasqués amb una discapacitat psíquica lleugera. Aquesta darrera setmana ha estat amb altres alumnes del seu centre a Alemanya. Hi feien una trobada amb una escola de Polònia. Vull felicitar a ma germana públicament per haver superat (que no és poc, en ella, amb les pors i precedents)la por a volar en avió! I d'altra banda, avui l'he vist més madura, amb el cap més clar. Realment una persona responsable. Penso que tinc moltes coses a aprendre, de tu. Em sentia molt a gust fa uns moments, quan li preparava dinar per emportar-se demà a l'esplai, i m'explicava coses del viatge. Ha estat d'aquells moments que no hauria de recuperar, perquè mai haurien de marxar. La paraula, o l'expressió? Cura, tenir cura, estimar, cuidar els detalls, que fan la vida més especial.

En segon lloc, el meu cosí. He dubtat de si trucar-lo o no, sabent que està estudiant de valent per a seguir treient-se veterinària a un bon ritme. Quin crack! Però sobretot una persona sensible i que sap escoltar, aprendre, donar opinió, valorar els matissos i la calma. "Ti-ti", t'estimo molt a tu també. Quan m'ha agafat el telèfon estava estudiant però ha tingut minuts de sobres per a escoltar les meves inquietuds del moment. Sí, avui ha estat més unidireccional. Altres vegades ho és en el sentit cotnrari, i d'altres és bidireccional més equilibrat...Fenòmens generals.
M'ha fet pensar en aquesta faceta meva que es guarda les coses dins i pensa que no valdrà la pena ser escoltat, i per tant aborta iniciatives de comunicació (no ho faig si no m'hi sento molt a gust).

"El camp de concentració de Dachau" és el títol del petit llibret explicatiu que tinc al costat. Me l'ha donat ma germana; avui l'han visitat. Ara abans d'anar a dormir el llegiré. Abans fullejant-lo amb les imatges (i això que no eren gaire explícites) n'hi havia prou. Com? Com poden existir aquests dos pols tan extrems...?

Eros i tanatos en essència pura.

Contrast.

dimecres, 4 de juny de 2008

Per tot el món

Quan estigui plenament recuperat, que serà aviat, m'agradaria dir això...Emporta-te'm, perquè ja no em puc quedar! Aquests són dies bojos però em fan brillar.

Una cançó que em posa de bon humor, del "Be Here Now" dels Oasis, "All around the world".

:)

dimarts, 3 de juny de 2008

Coses tècniques

He rebut alguns correus dient-me que com és que he tancat comentaris. Vaig tancar-los per el post "Me'n vaig" però només per aquell, i ara resulta que no sé trobar com obrir-los per els següents que faig. Doneu-me una mica de temps i ho tindré resolt. :)
 
ir arriba