divendres, 24 d’octubre de 2008

Meme de cançons

M'he permès fer aquest meme que la Nymnia proposava obertament per a tothom. Em feia il·lusió!!

En algunes he respòs amb dues cançons, no sé si és gaire il·legal o què, però ho he cregut més just.


Home o dona?:
I'm the man (Joe Jackson)

Descriu-te:
Bittersweet symphony (Richard Ashcroft)

Pisces Fish (george harrison)

Descriu com la gent et veu:
Four seasons in one day (Crowded House)


Descriu com sents que ets:
Foto (Joan Miquel Oliver)


Descriu com vols ser:
Alegria (Antònia Font)

Why worry (dire straits)


Descriu al teu ex novio/a:
Le Matin (Tiersen)

Naomi (Tiersen)


Descriu a la teva parella actual:
Sound of silence (Simon & Garfunkel)


(jajaja no en tinc :p)

Descriu on voldries estar:
somewhere only we know (keane)

Descriu què vols fer:
I want to break free (Queen)


Descriu com vius:
under pressure (queen & bowie)


Descriu com estimes:
two of us (The beatles)


come what may (Moulin Rouge)

dijous, 23 d’octubre de 2008

M'he enamorat...

Ha estat aquesta tarda. Es diu Leslie i és actriu...No sé quina edat té ella en el moment en que m'he enamorat del blau dels seus ulls i la ingenuïtat del seu rostre, només sé que no és la mateixa que deu tenir ara. Bé, no és cap secret que tinc una debilitat per les noies amb ulls clars, pell blanca i cabells castanys llisos (en principi).

I ha estat just en aquesta escena que us penjo i que dura set minuts, no sé si en el dia d'avui sereu pacients de veure-la. A mi m'ha retornat per uns moments el sentiment de t-e-n-d-r-e-s-a! I això per a mi és molt. He anat cap al pis escoltant el Rue des Cascades de Yann Tiersen i el disfrutava junt amb cada detall dels carrers...

I enamorat de la vida per uns segons altre cop...M'havia oblidat com n'era de bonic.

Slow down...


divendres, 17 d’octubre de 2008

Projectes

Avui faré una cosa que no faig gaire sovint, una enumeració al més pur estil Núr . Tinc una sèrie de projectes entre mans, i necessito organitzar-los i posar-hi ordre.

  • començar a treballar a l'ensenyament públic aquest curs (no depèn gaire de mi, sinó del ritme al que avancin les llistes).
  • començar a estudiar magisteri d'anglès tan bon punt em validin la matrícula (avui he parlat amb una excompanya de feina que també hi cursarà el magisteri d'anglès, i m'ha dit que les dues primeres setmanes t'angoixes. Espero que no sigui així!). A més a més he de seguir tramitant convalidacions. Avui he fet tràmits claus, però encara queda feina.
  • dilluns hi ha una primera reunió amb 3 companys/es per a plantejar la viabilitat d'un gabinet psicopedagògic.
  • agafar un cas per a tractar psicopedagògicament al meu exinstitut. Ja hi vaig treballar el curs sencer de fa dos anys, i part del passat. Aquest any intentaria agafar un alumne.
  • crear una nova banda de música, després d'uns 5 anys de ser-hi per últim cop.

Llavors és quan tot s'ajuntarà. M'ho veig a venir, passaré del no-res al "sí-tot" jijiji. I llavors busca't temps. El que sí que tinc clar és que hi ha dos punts que necessito vitalment, que són els que m'aporten dinerets! Si no, hauré de deixar coses, i em temo que el primer seria el pis. Però ei, que som humans, i per tant, limitats...

L'important d'aquests punts per a mi és que tenen sentit. No són feina per a omplir i tapar buits. Són les coses a les que la meva trajectòria vital m'ha dut. M'ha dut a la psicologia i l'ús d'aquesta per a millorar en l'ensenyament, m'ha dut als idiomes i m'ha dut a la música.

Hauré de millorar certs aspectes d'organització, això sí. Sóc molt organitzat, però això contrasta en que no tinc certs hàbits de recollir escriptoris i/o papers que no estan dotats d'un marc on ser organitzats (i també és cert: tinc un munt de papers!). Si ma mare pogués intervenir ara mateix diria LLENÇAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA'LSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS jejeje. I mira que jo ja vaig fent cribatges, i encara n'hi ha.

Confio que aquests punts em portin pel bon camí. Això i combinat amb la natació, ara que sembla que agafo el ritme. M'agradaria poder dir aviat que he tornat a la normalitat del tot, i que el meu sistema nerviós ja no sembla una pràctica d'ELECTRONOVA (juguetes para compartir).

dijous, 16 d’octubre de 2008

Crònica

Bé, finalment aquesta passada nit ha arribat el gran dia del concert d'Amy MacDonald a Terrassa. He recollit el meu cosí a Cerdanyola puntual a les nou, i hem enfilat cap a Terrassa. Cap problema d'aparcament. Uns tres quarts d'hora abans de l'inici del concert, entrem a la Faktoria d' arts (c/ de la rasa). Hi toquen quatre noies que formen un grup del qual no puc descobrir-ne el nom. Ella recorda una mica de look i veu a l'excantant de la Oreja de Van Gogh, l'Amaia. No obstant, poc cas d'aquest grup, almenys per part meva. S'acosten les 22:30 i volem l'Amy. Ens hem posat a una sisena fila més o menys, així que estem prop de l'escenari. Surten els backliners a afinar i afinar...Sembla que no s'acabi mai. Apareix la banda en escena mensy l'Amy, que finalment fa acte de presència. Comença amb una cançó que no figura a l'àlbum i que no havia sentit mai abans. Segueix amb "Poison Prince", "L.A.", "Footballer's wife" i "A wish for something more", totes de l'àlbum. Canta Mr Brightside, que no hi figura. Una de les primeres grans ovacions és per "Mr Rock & Roll", que contrasta amb la lenta "Youth of today". S'ha de dir que la veu de l'Amy passa d'aguts a greus en qüestió de segons. Té una gran veu i té presència sobre l'escenari, i sembla que s'ha aprimat uns quilets darrerament. L'acompanyen un baixista, que fa els cors, un guitarra solista (ella fa la rítmica, una mica baixa de volum pel meu gust) i un bateria, que toca tota l'estona amb escombretes segons el meu cosí, que d'això de bateries hi entén. La veu va encaixant bé en les cançons, també li hagués desitjat un punt més de volum però pot passar. La segona gran ovació de la nit és per a "This is the life", que sona una mica assincopada però que rendeix el públic. Segueixen "Barrowland Ballroom" i "Run", si no m'equivoco. Els bisos són una versió en acústic -ella sola- de "Dancing in the dark" de Bruce Springsteen, "The road to home" (en el meu disc hi és perquè me'l vaig comprar a Anglaterra. Es veu que el distribuït aquí no hi és - ho descobreixo en comaprar la caràtula amb la d'un noi que hi ha per allí i que també esperarà firma) i Let's start a band, amb trompeta inicial inclosa, que fa les delícies de la gent. Dura una horeta i poc, però està prou bé, i per quinze euros, genial.


Al final el meu cosí i jo avancem cap a l'escenari. Intentem que els backliners ens donguin algun "setlist" o pues, però no tenim sort. Un d'ells llença un grapat de pues i tohom hi acudeix com si fóssin els caramels que tiren els reis mags a la cavalagada. Una noia confón una burilla de cigarreta amb una pua i se n'adona al cap d'uns segons. Després cauen les tovalloletes plenes de suor, però tampoc a les nostres mans. La intenció és demanar-li a algun backliner que li porti la caràtula i el retolador permanent a l'Amy i m'ho torni, però finalment apareix el bateria per allí i li comento. Em diu que cinc minuts i ho fa. Va desmuntant la bateria i el criden un grup de noies jovenetes que es volen fer fotos i petonets amb ell. Mentrestant comentem la jugada amb dos nois que són al costat. Finalment se li planteja el tema al noi, i accedeix. Agafa 4 llibrets de CD i un setlist i se'n va a que li firmi, suposadament, l'Amy. Torna al cap d'un minut amb tot firmat. El dubte és si ha estat ell, o ha estat veritablement l'Amy MacDonald... Ulls que no veuen... Però jo crec que sí, que ho és. Aquí hi ha el resultat:





dimecres, 15 d’octubre de 2008

Yes!!!!

Fem-nos uns riures, ballem un xotis o un mengem entrepà de calamars, el que vulgueu (volgueu? arrrrrrrgh Núr, help!), per a celebrar la meva recent admissió a l'escola universitària Cardenal Cisneros, adscrita a la Universitat de Alcalá de Henares (Alcalà de fenassars mola el triple!!). Sí!! Ara tinc la porta oberta a estudiar magisteri d'anglès. La veritat és que és una bona notícia enmig d'un període tèrbol. És un jonc bell en un estany enllotat i entollat, és un caramel per obrir enmig d'embolcalls, és el paper que feia dies que buscaves, yes!!! Yes yes yes yes yes!!! English teacher soon!! Bad times are falling down, falling down, falling down, bad times are falling down, my fair Xitus!!

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Relats Conjunts

Veient aquest cavall, el senyor en qüestió se'n recorda que així de botorut li va quedar el cap aquell dia que, quan caminant tranquil·lament per l'Avinguda mare de Déu de Montserrat de Barcelona, i sense saber com, va rebre un impacte al crani i a l'esquena que el va fer caure a terra, mig estabornit. Un grup de persones va atansar-se al voltant de l' home, oferint-li ajut. Mentre l' home era assegut, encara amb l'esglai al cos i amb un trau al cap que li rajava sang avall pel front, algú va identificar l'objecte causant. Un cavall de fusta: el cos, un pal a posar entre les cames; el cap, una peça imitant un perfil equí pla i el cabell fet amb roba. Un cavall extrany, de color blau i amb pèl blanc, que faria por a qualsevol nen.

Dos dies més tard, una mare en un 2n 4a li pregunta al seu fill on és l'altre cavallet que té. El nen, que té dos anys, assenyala el Machupichu. La mare li torna a preguntar: "no no, fillet, l'altre, el blau...No l'he trobat per enlloc". Llavors el nen, fent ús de la seva innocència natural, assenyala la finestra del dormitori dels pares. La mare queda extranyada. L'infant torna a assenyalr, cara de badoc. La mare comença a lligar caps... Aquell dia havia fet neteja, havia obert la finestra per a ventilar... La mare pregunta insistent: "cavall-finestra?cavall-finestra?". La resposta posa els pèls de punta: és un riure confirmador-ulls atxinats per l'expressió- que creix en intensitat i voluptuositat.

25 anys després, aquell nen torna a somriure mentre narra altre cop la història, aquesta vegada al seu bloc personal.

dijous, 9 d’octubre de 2008

Determinant

Un fetus és al ventre de la seva mare. Quan en duu 7, deixa d'alimentar-se correctament. Pel motiu que sigui, el metge decideix esperar als 9 mesos, i no forçar el part en aquell moment.

Quan neix, ha d'estar dos mesos a l'incovadora. Neix amb un pes infrahumà. Dos mesos de mala nutrició l'afecten al desenvolupament, i la discapaciten psíquicament per tota la vida. La condemna és contundent: tot et serà més difícil de l'habitual. Tu tindràs un afegit que et posarà pals a les rodes. Serà una font d'estrés permanent per a tu i colateralment per la gent que t'envolta.

Gent que es sentirà trista quan 20 anys després, amb tota una lluita, vegi com intentes llevar-te la vida, o si més no ho facis veure. Perquè per dins el teu sentiment és aquest.

El nostre és el de donar-te motius per a que no pensis això.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Allibera la teva ànima!

Post que ja anuncio que tindrà els comentaris tancats je je.

Avui surt a la venda el nou disc d'Oasis, el seu setè àlbum d'estudi: DIG OUT YOUR SOUL.

Pel que he escoltat, segueix en la molt bona línia del seu sisè disc d'estudi, el "Don't believe the truth". Un Liam Gallagher que segueix obsessionat amb la figura de Lennon, però a part d'això, el so ja característic de la banda torna a escena.

La seva estratègia de màrqueting ha consistit en reunir músics del metro de Nova York que aprenguéssin les seves cançons i les toquéssin abans que l'àlbum sortís a la venda, mentre al costat hi havia un cartellet que posava "You're listening to new Oasis songs".

Així que després de Definitely Maybe, (What's the story)Morning Glory, Be Here Now, The Masterplan, Heathen Chemistry, Don't Believe The Truth...

Dig Out Your Soul!


The shock of the lightning:



Vídeo de l'evolució:

diumenge, 5 d’octubre de 2008

Qüestió de principis

Desig,
intenció,
guspira.
Unir
esperit i
serenor.
Qualitat,
utilitat,
intriga...
Entendre,
tornar a
sentir
(?)

dijous, 2 d’octubre de 2008

Alliberament


Les circumstàncies de la vida varen dur-lo a rebre aquest malefici: per sempre poruc, per sempre pensatiu. No va ser fins que va ser capaç d'escriure-ho, que va desfer la conjura.

dimecres, 1 d’octubre de 2008

El repte de la Myself

M'ha fet molta il·lusió rebre aquest repte per part de la Myself, així que el faig ara mateix.

1. Agafa el llibre més proper, ves a la pàgina 18 i transcriu la quarta línia.

"(...) agudiza el placer de vivir, lo que aún sigue siendo posible. Olga ya no (...)"
Llibre: El amor que nos cura, de Boris Cyrulink.
Em queden trenta pàgines per a acabar-lo i podria dir que és un dels llibres més interessants que he llegit mai, sobre com recuperar-se d'una experiència traumàtica (concepte de resiliència). Cada subapartat convida a llegir-lo, i fila tan prim que dóna gust endinsar-s'hi.

2. Explica l' últim que has vist a la tele.

L'últim que he vist a la tele ha estat aquest migdia quan era al pis. Estaven fent el T-vist a TV3 amb aquesta presentadora que diu "tan sexieeeee" (perquè ella no diu sexy, ella pronúncia sexie, i m'atreviria a dir que fins i tot "sexeh" directament). Estaven parlant de fórmula 1, que tampoc és un tema que m'apassioni gaire.


3. Quins projectes tens entre mans ara?

Doncs la pregunta arriba en un bon moment. Ahir vaig enviar per correu postal la sol·licitud de preinscripció per a cursar la meva segona carrera: magisteri en llengua estrangera (anglès). Ho faré (si m'accepten) en la modalitat semipresencial (a distància a efectes pràctics) a l'escola universitària Cardenal Cisneros, adscrita a la Universidad d'Alcalá de Henares (que ahir vam traduïr amb la Núr com a "Alcalà de fenassars").

També i com sempre, seguir intentant trobar moments per a gravar les meves cançons.

D'altra banda, anar-me consolidant en el pis.

(d'aquí envio una pregunta a la Myself: quina carrera estàs fent? :) Per cert, el CAP sempre és una bona eina, jo el vaig fer).

4) Quin material t'agradaria provar?

Quin material? Què vol dir això? Tu te n'has sortit prou bé responent Myself, però jo no sé què dir...(també tela marinera a qui se li hagi acudit aquesta pregunta!). Agafant una mica el teu fil, m'agradaria provar un llit d'aigua...

Doncs jo aquest cop, i per variar una micona, proposo aquest repte, que ara es dirà "El repte d'en Xitus", per la Ka!! Ja ho saps Carola, t'ha tocat! Fes un espai en el vostre bloc ;)

I evidentment queda obert també a tothom qui el vulgui fer!

Moltes gràcies altre cop Myself per pensar en mi.

Cançons

Ahir un trajecte més amb el meu Aygo-Oasis (altrament anomenat "cotxitus") del Guinardó cap a les Corts (la vorera de l' Avinguda Madrid on visc pertany a les Corts, ho he comprovat). Vaig escoltar dues cançons in a row que em van fer plorar a l'alçada del Camp Nou (s'entén que no plorava per mal joc o mals resultats jeje).

Primera.





Segona.


Discover Josep Thió!



Disfruteu-les.
 
ir arriba