diumenge, 25 de gener de 2009

Diumenge

Diu, "menja!"Però l'estómac em fa oscil·lacions extranyes, tremolós, i avui no soparé. Estic lluny del meu millor nivell. Estic una mica més calmat. Retornant a la terra després d'aquest particular viatge no desitjat a ningú.
Ahir vaig tenir 4 exàmens seguits, van anar força bé i els nervis per dins, com sempre. Avui m'he premiat permetent-me sortir a fer una volta en cotxe amb ma mare, ma germana i el Misto, el gosset. Ens hem desplaçat fins l'escola on treballo on el temporal de vent havia fet destrosses i l'ha deixada sense llum. Després cap a Sant Cugat centre, hem aparcat prop del Monestir i hem fet una petita volta pels tranquils i bonics carrers, tot menjant patates i "cortezas" de xurrería (les "cortezas" de tamany exacervat!). Un matí diferent, encara que amb regust a feina, cosa que no hi fa res ara que estic en un lloc on em sento a gust (un nano m'ha cridat des del cotxe tot passejant per St Cugat). Quasi no recordava el que era sortir a passejar. Al cotxe escoltavem l'últim disc de la Oreja de Van Gogh i comentavem que sembla que les cançons estiguin fetes per a crear futures i futurs dependents emocionals ("sin ti no soy nada", "tu lo eres todo para mi" i aquestes coses). Clar que en ocasions és bonic i forma part del joc, però compte...! Això sí, m'he tornat a emocionar amb "jueves", m'entra una cosa...
Dinar de diumenge: canelons i pollastre a l'ast encarregats.
Football a la tarda, on l'Everton ha aconseguit forçar el replay a Goodison en la F.A. Cup després d'empatar 1-1 al camp del Liverpool.
Llavors el que he somniat la nit anterior m'ha fet efecte i he hagut de sortir a fer una volta, al final acompanyat de mon pare. Un cafè a Heron City per intentar concloure sobre el tema que em persegueix a vegades. Potser un pas cap a la calma, que fa que l'estómac es prengui les coses d'una forma més realista i ara no vulgui engullir.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Has tornat, de veritat? Però has tornat a tenir vida, amb els passejos i els cafès, o també has tornat aquí, a la virtualitat? A veure si és veritat, que ens tens molt abandonats. Espero que el teu via crucis tingui final feliç.

Núr ha dit...

Me n'alegro molt que ja hagis acabat els exàmens i que hagin anat «força bé». Conec un noi que es posava tan nerviós quan tenia exàmens que li agafava febre, cagarrines i vòmits, tot plegat! No sé com se'n sortia després, a l'hora de fer l'examen a l'aula, prò el tio treia unes notes que feien por! Així i tot, no crec que valguessin la pena, tants nervis!

Només d'escoltar com va anar el teu diumenge, ja em relaxo! Fa un parell de caps de setmana que estic descobrint això de les passejades amb solete i fred d'hivern i són increïbles! :) A més, diumenge va fer molt bon dia, al matí —almenys a Tarraco!
No comentaré res sobre l'Orelleta, prò sí que reconec que estic totalment d'acord amb aquesta apreciació sobre la música com a origen dels dependents emocionals... Hi ha moltes lletres que les escoltes i et poses les mans al cap! Una de les que més m'agraden són aquesta d'Amaral, Sin ti no soy nada, i també la d'Ayo, Down on my knees. Però n'hi ha tantes, que fa por i tot! :S

Per cert... en català es deuen dir cotnes. La cotna és la «pell grossa i dura, especialment la de la cansalada». ;)

Bon començament de setmana!

LLuNa ha dit...

Així ha estat un diumenge amb família :) Bé, si els exàmens t'han anat prou bé i has pogut relaxar-te -encara que només sigui una mica- tot passejant i voltant pel poble, ja està bé. Mica en mica, amb calma... ja se sap.
Per cert, a mi no m'agraden gens els diumenges. Dia mandrós, trist per naturalesa i avorrit. Segurament no m'agraden perquè no tinc amb qui compartir-lo.

caterina ha dit...

Al gener i febrer, com al juliol i agost, la blogosfera sol quedar una mica buida. A principis d'any imagin que per mor d'examens i els nous pròsits que al final al març ens adonem que no complirem :S Jo he decidit escriure de nou però molt de tant en tant ja que no puc seguir ni d'aprop el ritme d'abans.

Ens trobem de nou a la semifinals de Copa del Rei (per a desgràcia nostra, snif)

Besets!

mi ha dit...

Xitusss!
He tornat!!
Us trobava a faltar!
Tot bé?
saps? quan estudiava a la UAb algun cop havia acabat a st cugat.. i passejant pel jardí aquell que envolta el monestir ( crec k és.. XD)
jejejeje
Un petonet makuu

 
ir arriba