dissabte, 10 de gener de 2009

Relacions

Intueixo que per supervivència hem de ser selectius. Hi ha qui es conforma amb poca cosa, hi ha qui sempre en busca més. I jo penso en les relacions humanes, les relacions que anem adquirint i deixant al llarg de la nostra vida. En primer lloc, destacar el moment en que aprenem, o ens n'adonem, que les amistats o relacions que crèiem eternes no ho són. La puresa se'n va i això ens fa mal a alguns. Després vénen amistats noves, coneixences, descartem i acceptem. Alguns prenen aquest procés amb plena naturalitat, d'altres amb recança, condicionats pel seu passat. Les buidors que ens pot haver deixat una mala experiència podem, sense adonar-nos-en, córrer a tapar-les, buscar allò que ens falta, a la desesperada. No dic que estigui bé o malament, això és tan particular i dispar, que a vegades pot sortir bé per una combinació astral i en d'altres no.

Influeixen tants factors en això...La receptivitat del moment, la química cerebral (l'estat d'ànim), la definició clara o no del que volem...Així doncs, torno al principi del meu escrit. Som selectius? O és necessari, ser-ho? La meva resposta és que és variable en cada individu. En el meu cas, és important ser-ho (en tinc fama). Sempre dic que em conformaria amb la caseta l'hortet i el tortellet. Però sóc conscient que alhora tinc un caràcter curiós, un nervi per dins, amb inquietuds...

La contradicció, part de l'ésser humà.

8 comentaris:

Núr ha dit...

Suposo que aquesta contradicció teva és com allò de sentir-se satisfet amb poca cosa, prò que si es pot accedir a més, també està bé. Perquè "més" implica més coses a descobrir.

I sí, cal ser selectiu. Intentar ser amic de tothom no és ser molt simpàtic, sinó molt innocent. Sobretot tenint en compte que hi ha gent que no es refia d'aquells que tenen bona relació amb tothom i n'hi ha que no els agrada aquesta mena de persones. Jo no vull ser amiga de tothom. Suposo que la vida fa que trobis persones amb qui fas amistat i amb qui estableixes un vincles, prò forçar-ho, a banda de ser molt cutre («hola, vols ser amic meu? que bé! gràcies»), és molt difícil. No pots decidir ser amic d'una persona, de la mateixa manera que no pots decidir ser una persona. És el de sempre: la raó, en el món els sentiments —gràcies a Odin!— no hi té res a fer!

Finalment, adonar-se que les coses no duren per sempre és un cop molt dur, arribi quan arribi. Prò no tothom ho interioritza i n'és realment conscient. Sabent que algun dia pot acabar, val la pena gaudir-ne i aprendre tot el que puguem. Si la cosa acaba malament, que no hagi estat en va, ni per una banda ni per l'altra.

Fins ara!!!

myself ha dit...

Suposo que et conformaries amb la casa i l'hortet envoltat de les persones que estimes i que t'estimen, que et fan sentir a gust, amb els quals pots compartir experiències... i per trobar aquestes persones has de ser selectiu perquè no amb tothom t'hi trobes a gust ni la mateixa persona et satisfà en moments diferents. Per tant, jo crec que sí que som selectius, conscientment o inconscientment.
Un petó!

XeXu ha dit...

Jo també sóc selectiu, i penso que se n'ha de ser, encara que hi hagi graus, perquè cada persona és un món. Però no confio en les persones que es porten bé amb tothom i que tant els en fot tot. Crec que ens hem de mullar i posicionar en les nostres relacions, i esforçar-nos en el cas de les nostres seleccions.

LLuNa ha dit...

Hola Xitus, crec que aquesta és la primera vegada que escric al teu blog, tot i que t'he llegit algunes altres vegades.

Crec que, com bé dius, depèn de l'individu... però una mica selectius ho som tots, amb més o menys mesura. Per mi, per exemple, és important la sinceritat en qualsevol tipus de relació, i una predisposició més o menys igual envers la relació per part de les dues persones. També és veritat que la nostra experiència amb d'altres amistats o amb d'altres relacions influeixen a l'hora de ser més o menys receptius amb una persona, i sobretot el caràcter de cadascú.

I com que ara la majoria de gent té poc temps per cultivar bones amistats, sorgeixen uns altres tipus de relacions, com són les cibernètiques, amb els seus avantatges i els seus inconvenients.

En tot cas, m'alegro d'haver pogut formar part, encara que sigui per uns segons, de la vida d'alguns blocaires que em trobo arreu de la xarxa, encara que sigui a partir d'un comentari com aquest :)

Una abraçada, i fins ben aviat!

Wayfarer ha dit...

Jo crec que tots som selectius i ho hem de ser, i la última frase em sembla una veritat com una casa sobre l'ésser humà! espero que hagis tingut unes bones vacances!
Un petó!
Wayfarer

rits ha dit...

Tots som selectius, tots ens avenim amb unes persones i no amb d'altres, per afinitats, gustos,... no ens podem entendre amb tothom.
Altra cosa és deixar que la gent s'apropi, descobrir-la doncs pots descobrir persones que en un primer moment no haguéssis pensat que t'hi podries entendre.

Si parles de relacions més personals, íntimes, doncs ser selectiu porta problemes. És allò que tothom et diu quan et queixes per estar sense parella quan en vols "és que ets massa exigent". Jo no crec que sigui així, si has d'estar amb algú simplement per estar-hi, sense que t'ompli l'esperit, millor no estar-hi. I continuo pensant que si que cal ser selectiu, doncs si no ho fas, al final acaba sent pitjor i gent patint (encara que porti problemes).

Un post molt bo

patirke ha dit...

Hola
He entrat al teu bloc per curiositat (vinc pel link de lo llop).
Només que m'agrada molt com escrius i he tafanejat una mica els teus antics posts. (m'ha semblat veure una samarreta dels pets? la d'agost?)
Molt maco el que et va escriure el profe...
Salut!

instints ha dit...

Crec que sí, que tots som sel·lectius, i que ho hem de ser, sobretot pels criteris o valors que es poden compartir o no. Pot dependre de qui tens al davant, però normalment ho som.
Eis, passo a saludar-te i dir-te que no m'oblido de tu, espero que estiguis ben guapo com sempre i ben animat. Un petonàs. Encara no tinc internet i aprofito que tinc conexió...

 
ir arriba