diumenge, 22 de febrer de 2009

La pre-primavera

Fa sol i fa un moment era a la meva terrassa llegint apunts de la carrera. Ara sec escrivint al meu reinstal·lat ordinador, per fi ja al meu escriptori, i el sol entra radiant per la finestra i banya la meva meitat esquerra. El sol aporta energies i fa intents d'obrir el xacra del cor, l'obertura a la vida, al món. Sento pròximes sensacions que creia oblidades. Potser és per això que m'he decidit a posar el vinil de les 4 estacions de Vivaldi, que sonen ara amb una força espectacular i inunden la casa d'energia positiva, que bona falta li fa. Aquest cap de setmana estic redescobrint poc a poc el llevar-se d'hora i aprofitar els matins, sense deixar-los passar en estat d'stand-by. Si bé és cert que em falta encara assolir el millor moment energètic i absent de dolor, prenc consciència cada dia del camí a seguir, i estic disposat a acceptar-ne les condicions.

Últimament em vé al cap repetidament la idea d'explorar nous territoris. Si jo sempre era de viatjar, en aquests darrers 2 anys ho he fet escassament. Espero que el proper cop que ho faci sigui en condicions millors de les darreres vegades. Planeja sobre el meu cap l'anar a Brussel·les en la iniciativa 10.000 catalans a Brussel·les per l'autodeterminació, que és ben d'aquí poc. Mon pare m'ho recorda i m'ho recorda que hauria de dir si sí o no (es veu que és anar i tornar en un dia).

Però a part de viatges polítics, viatges d'oci...Me'n vénen ganes. Fa poc li comentava a la Caterina que estaria bé visitar Escòcia en cotxe. Són projectes que surten i que són un bon símptoma de curiositat, de vida.

Mentrestant, el vinil segueix crepitant amb melodies dolces.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Crec que tenir ganes de viatjar és sempre símptoma d'estar bé amb un mateix, si no, és de les coses que elimines. També ho elimines si estàs malament... econòmicament, però aquesta és una altra història.

rits ha dit...

doncs a seguir fent projectes!!!!

caterina ha dit...

Jo estic amb en Xexu. La major sensació de llibertat que he sentit mai ha estat viatjant sola a llocs on he acabat sentint-me més jo mateixa que a la meva pròpia ciutat. És una sensació única que vull repetir quantes més vegades millor. T'obres més a la gent, al que t'envolta i t'adones que no necessites ningú per a fer certes coses, aprens a valorar-te més a tu mateix com a persona. El meu pare sempre diu que els doblers més ben gastats són viatjant, i estic totalment d'acord :)

ka ha dit...

Ei Aleix!!
Quina il·lusió rebre notícies!
Així que a Sant Cugat, ehh; segur que més tranquil que Malgrat és!!
Un petó molt, molt gran!

Núr ha dit...

Anar i tornar en un dia... Jo vaig pensar de fer-ho, prò al final hi estarem 4 dies i aprofitarem per anar a veure Bruges i potser Anvers. :)

Em volten molts viatges pel cap, darrerament, prò em sembla que enguany no podré fer-ne cap de «gran i seriós». I l'any que ve m'he compromès a tornar a Canadà, així que...

Viatja, viatja i surt de casa! I més amb aquest solet que dóna escalforeta!

LLuNa ha dit...

Carai Xitus! Quina energia noi!! Serà que s'acosta el bon temps i això ens ompla...
Vivaldi sempre és una bona elecció :)

Anònim ha dit...

Iep Aleix!!! he entrat al teu blog des de senegal i m'has fet passar una bona estona absord en una altra dimensio molt diferent de la d'aqui. Merci! i segueix posant objectes al calaix q es molt bonic que el poguem anar obrint!

Xitus ha dit...

Xexu: hi estic d'acord. Penso que si es pot permetre econòmicament, conèixer nous llocs és absolutament recomanable contra la rutina.

Rits: el que ens passa als peixos (i suposo que álguns més que altres) és que ens agrada compartir-los, aquests projectes, trobar algú que hi posi confiança. Això diuen!

Caterina :) :jo de viatges sols 3. El de Suïssa en condicions emocionals no aptes. Potser ara que ja estic millor estaria bé provar-ho, però tenir un acompanyant pot arribar a ser molt agradable. La sensació d'estar sol en un lloc desconegut pot ser tan diferent...! I és que si estem bé, ho estem a tot arreu. besades ;)

Carola! La veritat és que on estic ara no em puc queixar gens ni mica, és un contrast molt gran amb l'any passat, on sincerament vaig conèixer gent com tu, la Cristina, la Montse, amb qui vaig fer amistat, però altres personatges que prefereixo no recordar, i sobretot l'ambient...I els reforços. Clar que hi havia cada grup a Malgrat, que flipes!!Encara em venen noms a la memòria...hamsa, Karima...Què me'n dius? Allò era una prova de foc!! I jo amb el meu sisè en tenia més que suficient, si no recordo malament tu també el vas tastar oi? Quins collons!! Doncs si t'imagines tot el cotnrari de llavors, és on estic ara ;) Desitjo que la teva experiència a secundària també estigui sent millor! I dóna-li records a la petitona jeje!Un petó fort!

Saps Núr, penso que els viatges de 4 o 5 dies són molt bonics,´no es fan pesats, i es concentren els dies...Mmm són genials!! Jo en vull un!! Els acostumava a fer per setmana santa i m'agradaven molt, i ara en tinc fam. Els meus pares se'n van a Amsterdam per setmana santa, m'ho varen dir ahir, i em vaig sentir com...Tothom marxa menys jo!

Lluna, sembla que sí, que comença a fer una mica més de sol i m'he decidit a donar-li la mà d'una vegada per totes :)

FERRAN!!!!Quina sorpresa el teu comentari!! :D M'ha fet moltíssima il·lusió, que enmig del teu viatge, dediquéssis un temps a obrir el meu calaix. Me n'alegro molt que ho hagis fet i que n'hagis deixat petja, com tantes que hauràs deixat al desert. Ja saps que sempre que vulguis desconnectar d'allà i connectar-te aquí, tens l'opció d'obrir el calaix i remenar a veure què hi ha.
Una forta abraçada pels dos i ànim, a veure què us depara el Senegal (capital Dakar?).

mi ha dit...

ohhh!! les 4 estacions!! a mi però.. m'agrada més la versió que fa la Vanesa Mae...!!!!
I bé.. mai és tard per a fer viatges.. jo tb m'en plantejo algú.. tot i que m'ho impedeix la meva economia! jejejejej!! en fiii, un petonet ben gros XITUS!!! ;)

 
ir arriba