dissabte, 14 de febrer de 2009

O-ei-6!!!O-ei-6!!!

Amb aquests crits aclamava tot el pavelló Olímpic de Badalona els germans Gallagher més la resta de la banda, tot i que no ens enganyem, el nucli són els Gallagher (després és evident que des de l'entrada de Gem i Andy la banda ha pres més personalitat i un toc més rocker i potser més anys 70).

Tercer cop que els veia en concert després del 2002 a Razzmataz amb en Xavi (per cert, felicitats!), quan el Heathen Chemistry, i el novembre del 2005 al pavelló de la Vall d'Hebrón quan el Don't Believe the truth. Amb anterioritat encara no estava dins les òrbites dels concerts quan els primers discs (bé, quan el Be Here Now potser sí però llavors tenia el cap en altres assumptes) i l'any 1999 no vaig anar-hi perquè en Noel Gallagher no va venir. I Oasis sense un dels dos Gallaghers no ho és del tot (a part que aquell "Standing on the Shoulders of Giants" deixava força que desitjar).

Centrem-nos en ahir, però. Vam arribar al pavelló amb el meu cosí en metro, provinents de Maragall i final a Gorg. Hi havia una cua enorme per accedir a la pista, que era l'objectiu inicial, així que vam optar per anar directament a la cua per accedir a les grades. Faltaven escassos minuts per a les 21:00 i just acabava el grup teloner, que no sé pas qui eren. Allà interessava el que interessava...! Mentre en Marc anava a buscar cerveses, jo em distreia veient com la gent a la pista es dedicava a llençar els gots buits i no tan buits amunt i avall.

Finalment s'abaixaren els llums, i sota la gravació de "Fuckin' in the bushes" van anar situant-se els membres del grup, per obrir el concert amb l'espectacular i clàssica, primera cançó del primer disc, "Rock'n'Roll star". La nit prometia amb una obertura així; s'intuïen clàssics. Van seguir amb la rítmica "Lyla", de l'anterior disc, per presentar el primer single d'aquest últim, "The shock of the lightning". Acte seguit un altre clàssic, "Cigarettes&Alcohol", per enllaçar amb "The meaning of soul". Com sempre, Noel va quedar-se sol, ahir en dues ocasions. Vaig sentir per primer cop "The Masterplan" en directe, va sonar de meravella. Així van sonar també "Songbird", "The importance of being Idle", "Waiting for the rapture" i "Falling down" (de l'últim disc), "I'm outta time" (també de l'últim disc), de Liam. També van caure "To be where there's life" i "Ain't got nothing", també del Dig out your soul i composades per baixista i guitarra. El reguitzell de clàssics no parava, i se succeïen "Slide away", "Morning Glory" amb "Supersonic" i amb "Champagne Supernova", i sobretot amb "Wonderwall" (sublim) i "Don't look back in anger", com sempre pèls de punta amb tot el pavelló cantant a capella allò de "Soooo Sally can wait". Per acabar el concert, la versió de tota la vida de "I am the Walrus" dels Beatles.

El so durant tot el concert més que acceptable, amb la guitarra elèctrica i acústica d'en Noel, i la veu d'en Liam, amb el seu posat habitual d'emmanillat i menjant-se el micro, que cap a la meitat va flaquejar una mica, però es va recuperar a temps.

El format de l'escenari, amb quatre pantalles rectangulars, on s'hi projectaven imatges en directe mesclades amb muntatges visuals, tot un guany per a la majestuositat del concert d'anit. Un espectacle que viurà per sempre.

A la sortida, pòster i samarreta. No me'n vaig poder estar.

O-ei-6!!!

6 comentaris:

caterina ha dit...

Caram! M'alegr que ho disfrutessis tant! De fet m'has contagiat l'entusiasme :D Llàstima no poder anar a un concert dels Beatles... Mira que jo volia venir a Bcn al darrer concert q va fer McCartney però no va poder ser :___(

Mira que els Oasis alguna cançó m'agrada però aquesta similitud que diuen que tenen amb The Beatles jo no la veig en la música. Com no sigui la forma de vestir-se d'ells i el seu estil. Fins i tot els trob una mica grollers, mente que als Beatles, malgrat les èpoques xungues que varen tenir també, els trob encantadors :P

Besets! ;)

XeXu ha dit...

Et tinc dit que a mi O-ei-6 no m'ha dit mai res, no m'ha dit mai res com a grup i com a estil musical, però reconec que són un grup de referència amb bones cançons i un himne generacional que es compta entre les meves 5 cançons preferides segur. Però el que et venia a dir és que, llegint el repertori del concert he de reconèixer que saben acontentar el seu públic, perquè a nosaltres ens agraden els temes mítics, i no se'n van deixar ni un, cosa que no fan altres artistes.

Xitus ha dit...

Hola Caterina :D >Ja sé de quin concert em parles d'en McCartney, hi vaig ser, el 2003 si no recordo malament (diria que cap al 30 de març però sense plena seguretat). Aquell dia vaig comprar-me una samarreta també però no vaig encertar-ne la talla i només me la vaig posar un dia (el dia següent al concert). Tot i que McCartney no és el meu Beatle favorit he de reconèixer que va estar molt bé, ja ho crec! (m'encanta la música de Harrison). Que hi ha connexions oasis-beatles és cert. Alguns trossos de cançó són d'inspiració beatleliana, i hi ha més d'una referència ( a part de l'obsessió d'en Liam per Lennon). Respecte la grolleria dels gallagher, o la provocació, és part del joc...Més en els primers anys, sobretot les imatges de quan van arribar al Prat l'any 97...També eren més joves. Està clar que la paraula encantador no és aplicable a qualsevol dels dos gallagher jeje ;) mentre que potser els Beatles, i almenys externament, guardaven més les formes. Però només externament... ;) Sempre és interessant parlar d'això. Un dia parlem de llibres al respecte, ok?

XeXu, sempre ràpid comentant, merci :) Ja sé que no són entre les teves preferències, però tens tota la raó amb el que dius, que la gent vol escoltar el que fan nou, però també els clàssics, i tenen uns quants himnes generacionals que fora un pecat no tocar-los. I em vaig sorprendre que Lyla, del seu anterior disc, fos absolutament aclamada pel públic.

nina de fil ha dit...

Xituuuus!
Gràcies per seguirme!!!!
prometo no desapare4ixer més!!!!
Un petonet ben gros

LLuNa ha dit...

Primer de tot, donar-te les gràcies pels comentaris que has deixat per ca meva :) Tot un honor^^

Pel que fa al concert, m'alegro que t'anés tan bé :) La veritat és que ho has explicat molt bé. A mi el grup m'agrada, tot i que no és un dels meus referents. En fi, ara toca assaborir el post-concert, que de vegades dura força dies :P

Una abraçada!

rits ha dit...

es nota que vas disfrutar, eh!!!
això és el que compta!!!

fa molt temps que no n'escolto res.

en el seu moment vaig ser més de Blur...coses que passen.. xò hi ha cançons que m'agraden molt (més Whatever que Wonderwall, tot i que és clavada a The Beatles...ho sé)

 
ir arriba