dimecres, 4 de febrer de 2009

Records; present (un post compartit sobre vivències i futbol)

Sabeu on ereu el 29 d'abril de 1998 al vespre? Doncs bé, jo sí que m'en recordo, d' on era. Feia poquet que havia complert els meus 17 anys, i em sentia desamparat en aquella sortida que vam fer amb l'institut. Era a 3r de BUP, i vam anar-hi només els de lletres, ja que era una activitat de lletres. Ja ens havíem partit entre ciències i lletres. Tenia una significació especial perquè la meva parella llavors (dúiem 2 anys junts) feia ciències. Diguem-ne que la meva relació amb la gent de lletres era normal, tot i que jo tendia una mica a l'aïllament, i em sentia prou descol·locat, ja que les meves amistats també eren a ciències. Bé, varem anar a visitar el Canigó i llegir-hi versos de Verdaguer. Ens allotjàvem a Figueres, i un dia varem dinar a Prada de Conflent (en aquella època començava a fer malabars amb mandarines i taronges a casa, i recordo fer-ne pels carrers de Prada). Però anem al gra... Aquell dia hi havia especial atenció per a seguir la final de la copa del rei de futbol entre el Barça i el Mallorca. Dos equips de casa que jugaven entre ells. Les alineacions van ser les següents:

Barça:
Hesp,Ferrer (Roger, 49'),Nadal,Reiziger,Bogarde,Celades,Giovanni,Luis Enrique (Oscar, 106'),Figo,Rivaldo,Anderson (Pizzi, 76').

Mallorca:
Roa,Olaizola,Marcelino,Iván Campo,Romero,Engonga (Eskurza, 69'),Mena,Stankovic,Valerón (Iván Rocha, 91'),Ezquerro (Soler, 71')Amato.

Amato va avançar el Mallorca en el minut 6, mentre jo era sopant en un bar amb la resta de companys i companyes. No vam poder seguir la primera part, però tant bon punt vam acabar, 5 de nosaltres vam anar a seguir el partit en un bar de la rambla de Figueres. Allà vam veure l'empat de Rivaldo amb l'ajuda d'un defensa al minut 66, i com s'arribava al final dels 90 minuts i de la prórroga sense desempatar.

Em feia la sensació que dels que érem allí, només a mi m'importava el que passava a la pantalla. La resta ho seguien però com mirant-s'ho per sobre. Recordo en Màrius, que se'm va abraçar quan el Barça va guanyar als penals (5-4). Jo estava content, almenys era una alegria en aquells dies de solitud forta per dins i enyor de moltes coses.

No obstant, tinc constància que algú, concretament una noia que llavors tenia 16 anys, va tenir una vivència diferent. Ella volia que el Mallorca guanyés, i es va endur una bona decepció després dels 120 minuts.

Però això, potser millor que us ho expliqui ella, oi Caterina?

Aquest dijous, és a dir, demà, Barça i Mallorca es veuen de nou les cares en el campionat de copa, un duel fraticida que pinta interessant ja que el Mallorca va fer un bon paper en la lliga al Camp Nou. La tornada no serà fins d'aquí un mes.

Barça o Mallorca?

Alea iacta est!

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Em sap greu per la teva amiga, però el Barça ha d'anar a guanyar, i si pot, arrassar, que s'estan generant dubtes darrerament. Com que no hi ha el link, no li puc dir jo mateix, ja li diràs tu per mi.

Núr ha dit...

Nin! Que bé tornar-te a veure per aquí, tot i que potser només és per escriure aquest post compartit... Hi hauré de fer alguna cosa! hahaha

Jo no recordo ni el dia, ni el partit... prò m'ha agradat com ho heu explicat tots dos, i em sembla que em poso al costat de la Caterina, que jo, per culpa d'un partit Barça-Nàstic em vaig fer més del Nàstic que mai! (Mira que és trist fer-te d'un equip perquè contra el que juga és un... aix, que no em senti l'Assumpta!)

caterina ha dit...

Caram! Ara resultarà que el Barça té la virtut o la desgràcia de convertir a l'afició en altres equips hehe.

M'ha agradat aquesta experiència compartida. Val a dir que crec que guanyarà el Barça. Però cal tenir present que el Mallorca es creix (amb major o menor fortuna) amb els equips grans. L'any passat varem eliminar a la Copa del Rei al Madrid (quina disfrutada!), clar que la temporada passada que va fer l'equip va ser una altra...

Besets!

rits ha dit...

bé, doncs ara ja saps,... de moment, a favor del Barça!

és curiós com hi ha records que els tens guardats a la memòria i de tant en tant t'apareixen com si fos ahir... aquest partit jo no el recordo, xò recordo la final de wembley com si fos ahir, el 20 de maig del 92. El pare era a Madrid per feina i el cap el va convidar a veure el partit a casa seva. Va ser un partit estrany sense el pare, xò el primer que va fer en arribar a l'hotel va ser trucar-nos (encara no hi havia mòbil) i celebrar-ho eufòricament!!!

ddriver ha dit...

evidentment sempre Barça and forever Everton

Grocdefoc ha dit...

Hola de nou, Xitus, acabo de llegir un parell de relats teus a relatsencatala... i penso que és una llàstima que no hi continuis enviant escrits. Escrius molt bé. M'ha agradat força "Com un conte" de juny de 2007... i és curiós, jo tinc un fill de la teva mateixa edat i un dels escrits que guardo d'ell, també fa referècia a un titella i a tota una visió filosòfica del ninot estàtic i amb tan de sentiment alhora. Et seguiré llegint perquè veig que escrius molt. M.Pilar Martínez

 
ir arriba