dissabte, 21 de febrer de 2009

Sobre el País Basc

Feia temps que volia escriure aquest post. D'aquí a menys de dues setmanes hi haurà eleccions al País Basc, unes eleccions on una part important dels votants no podrà optar per la seva opció política. I això no serà precisament perquè no els agradi cap de les que hi ha, sinó perquè la que tenen la prohibeixen, i la que surt per substituïr-la, el mateix, i així successivament. Així doncs, està clar que el que està il·legalitzant l'estat espanyol és la ideologia independentista radical, es digui com es digui. Els espanyols argumenten que per a ser legals han de condemnar la violència d'ETA. Jo estic segur que dins del món abertzale hi ha molta gent que optaria per una via política, de fet l'aposta d'Otegi és en aquest camí, i quan hi ha hagut treva, com quan el pacte de Lizarra, el nombre de votants va pujar espectacularment. Doncs bé, aquest cop que D3M havia agafat els estatuts d'Euskal Herritarrok, la formació que es va presentar llavors i que va treure 700.000 vots, una formació que apostava per la via política, tampoc n'hi ha hagut prou. Així doncs quina solució queda al conflicte? Pensen els espanyols que barrant l'opció política ETA creixerà o minvarà en nombre d'adeptes? Es radicalitzaran les posicions o es tendirà cap al diàleg? Sembla evident que l'únic que fan és donar-li motius a la lluita armada. Al meu parer, tot perquè són incapaços d'acceptar el terme democràcia en la seva plenitud, i per tant en no acceptar l'autodeterminació com un dret fonamental dels pobles. Al País Basc és d'envejar com l'independentisme radical està cohesionat i és fort malgrat tot. Aquí encara queda molt de treball.


Només em queda confiar que en les eleccions adulterades que hi haurà, els basquistes superin els espanyolistes. I que si cal que Aralar dongui suport a EAJ ho faci.


1 comentari:

XeXu ha dit...

Aquest cop no he estat ràpid, hehehe. Però hi sóc, eh?

Un conegut basc em va parlar fa molts anys de l'opció Aralar (tants anys com té el partit, perquè eren els inicis), i m'ho venia com que acabaria sent l'opció del poble, un partit que condemna la violència, però que vol l'autodeterminació del poble basc. No sé si el partit ha canviat, però em sembla que no ha tingut tan suport com alguns esperaven, tot i que a mi em va semblar una opció molt vàlida.

El que passa a les terres basques és únic, i això de la il·legalització de partits comença a clamar al cel. El govern espanyol beu del terrorisme, i viceversa, fan un binomi molt productiu, i els uns sense els altres no són res. Pensava que en deixar de manar el PP això canviaria (el terrorisme és el primer i únic punt del seu programa), però ja he vist que no.

 
ir arriba