dilluns, 6 d’abril de 2009

Cara Dillon - Hill of Thieves

No sé si mai he explicat la història que va començar quan jo tenia 21 anys. Potser a l'anterior versió del bloc n'havia fet menció, però no en aquesta. Doncs bé, en un dia d'abril d'aquell 2002 vaig veure l'actuació d'una cantant irlandesa a "Los conciertos de Radio 3", a tv2. Sempre he estat amant de la música celta instrumental, però allò era més aviat folk cantat; m'estava bé. Em va agradar molt i vaig decidir baixar cançons a través d'internet. Van ser poques, ja que no se'n trobaven. Més endavant vaig trobar-ne el disc "Cara Dillon" i me'l vaig baixar. Era la meva banda sonora de llavors.


Es van posar en marxar les alarmes quan una amiga em va comentar que buscant havia vist que la cantant en qüestió, Cara Dillon, actuava en dues dates a l'estat espanyol. L'una a Santander, l'altra a Xixón. Vam parlar-ho amb la meva parella llavors i vam decidir anar-hi. Però algunes notícies poc abans de marxar anunciaven que s'havia suspès el concert...No obstant, i davant el dubte, vam decidir anar-hi. A males, visitariem Astúries. I així va ser, el concert, suspès per causes majors. Però aquell octubre, la meva participació al fòrum de la web va permetre conèixer un nou amic des de llavors. Un home que també seguia Cara Dillon va escriure'm dient que havia de venir a Barcelona per negocis. Amb la meva xicota vam fer d'amfitrions, i vam anar a sopar junts al port vell, més cerveses posteriors. Des d'aquell moment, principis de novembre de 2003, en B. era una nova amistat situada al sud d'Anglaterra. Des d'allí va enviar-me el segon disc de la cantant, "Sweet Liberty".



Abril de 2004 va ser el segon intent. Vam anar de viatge a Liverpool, però amb una escapada preparada a York, per anar a veure Cara Dillon en un poblet anomenat Pocklington. L'experiència va ser molt positiva. Sabent que hi érem, perquè havíem avisat per e-mail, va dedicar-nos la cançó "Black is the color" davant la sorpresa de la resta del públic. Després del concert vam poder parlar amb ells (Cara i Sam-el seu marit, el teclista). Va ser molt enriquidor, poder compartir opinions, comprar-hi el segon disc, rebre'n un regalat (havíem comprat a Liverpool el primer original, abans) i rebre les seves signatures en ambdós discos i un pòster. Hi ha moments a la vida en que experimentem pics. En que sentim que allò és un "top of the world" particular, i per a mi allò va ser-ho. A més a més, compartint esmorzar el matí següent amb tota la banda. Aquest dia 8 d'abril, demà passat, en farà 5 anys.

El seu tercer disc, "After the morning", sortia un any i mig després i el rebia també per correu des de terres angleses. Era un salt qualitatiu, amb un inici de disc espectacular amb "Never in a Million years". Sobre aquesta cançó, dir que recentment vaig gravar el disc per a dues companyes de feina, una d'elles la mestra de música, que entusiasmada per la primera peça, ha decidit proposar-la per a treballar-la amb els nens de sisè (merci Fina!). After the morning inclou una col·laboració amb Paul Brady a "The streets of Derry". Hi ha més peces pròpies i no tantes versions i l'evolució de menys a més des del primer al tercer es nota.







Doncs bé, Cara Dillon ja té al mercat el seu quart àlbum, sembla mentida... Es titula "Hill of Thieves". No he volgut escoltar-ne res en forma de prelistening per internet fins que no tingui el Cd a les meves mans. Ara fa uns minuts en B. m'ha confirmat per e-mail que ja el té i me l'enviarà en breu. Jo seré uns dies per Escòcia, i si tinc temps compraré una còpia per al titi (el meu cosí- també implicat en la història, va conèixer-la en concert l'estiu del 2007 a Irlanda).







Llegint les crítiques, aquest disc encara és millor. L'assaboriré de tornada de les Terres Altes.

Cara Dillon website: http://www.caradillon.co.uk/index.aspx

4 comentaris:

myself ha dit...

Quina experiència més bona poder parlar amb un cantant que admires! Segur que frises per escoltar-ne el nou disc. Ja falta menys ;)
Que vagi molt bé l'escapada a les terres altes.

instints ha dit...

Hoooola!!!!
Osti noi, quina ENVEJAAAA!!! Ara mateix estic escoltant la present,i la veritat és en sap una mica, oi?
I lo de l'experiència, quan siguis avi, ja veuràs tindràs els néts a la falda escoltant això. Quin goig!!
Espero que tot estigui bé, he de fer un remember amb els teus anteriors posts per posar-me al dia, però poc a poc i amb calma, que avui és el primer dia que navego pels blogs"!!!
Molts petons i abraçades i ens anem veient per aquí!!!

caterina ha dit...

No coneixia a aquesta cantant però segur que, venint de tu la recomanació, deu ser bona :) Alguna cançó recomanable? Conèixer gent que admires sempre és agradable tot i que es corr el risc de que acabin per decebre, encara que veig que no ha estat el teu cas i m'alegr ;)

Bon viatge i besets! :)

crisberman ha dit...

si si.. ara aqui... retornant con Instints i afegir-me a l'opinió de Caterina pensant en el risc coneixer-los en persona per no quedar decebuts... però ostras la teva experiencia es tant bona !! Quin goig !

 
ir arriba