dilluns, 18 de maig de 2009

Voràgine

No...Definitivament (mal)visc l'època més vertiginosa fins el moment de la meva vida. I em fa por que el futur sigui així, però suposo que és por i ja està. Cert que s'ajunten coses a fer en aquest moment, i per què no dir-ho, és desagradable la sensació de no arribar, d'anar panteixant amb el fetge fora. No vull viure més per sanar el passat, tot i que en tinc necessitat, però potser l'error és voler-lo sanar des del passat, i no fer-ho des del present. En poques setmanes s'ajunta feina de l'escola i feina de la universitat, i el canvi de residència de rerefons. I el meu cos i SN duen un esgotament nociu...

8 comentaris:

Tirai ha dit...

Aix... el que no tinc gaire clar que el passat es pugui sanar, potser, només s'hi pot conviure el més amistosament possible, però des del present.
Ànims, segur que la calma està a la cantonada

XeXu ha dit...

Són èpoques, ja ho saps. De sobte et ve tot de cop i sembla que no te n'hagis de sortir, però ens en sortim, i tant. Dóna el millor de tu mateix si cal, però no t'oblidis que has de guardar una mica de temps per tu, que és molt necessari.

caterina ha dit...

Segur que te'n surts. El que passa és que quan ens trobem amb èpoques en que se'ns ajunta tot sembla que no podrem però es pot. I sinó a poc a poc, sense estressar-se,que la vida està també per viure-la ;)

Això de sanar el passat bé... Potser cada dia que passes el sanes sense adonar-te. Arribarà un dia que aquell passat no et farà mal i sabràs extreure'n el millor d'aquelles experiències i del pitjor lliçons que t'ajudaran a tirar endavant. No dubtis que serà així. En temporades així en que certes coses de temps enrere em pesaven massa, procurava centrar-me amb el que valia la pena i tenia de bo en aquell moment. Sé que és difícil però ajuda.

A què et refereixes amb SN? Si es pot saber. Almenys jo no ho he agafat... :P

Molts ànims!

Besets

rits ha dit...

Sol passar, s'ajunta tot i sembla que no sàpigues ni per on començar. Em sona tant!!!
Quan t'aclaparin un munt de coses, respira fons i tanca els ulls una estona. Relaxa't, busca petits espais. Segur que t'ajuda a trobar el fil per anar encadenant tot allò que se t'ha ajuntat.
Sanar el passat,...poquet a poquet, sense pressings ni voler tancar les ferides de cop. I ja veuràs com d'aquí poc estaràs en pau.

A mi tb m'ha intrigat això de SN??????

LLuNa ha dit...

Mica en mica, les coses es posen a lloc... i és que no tenen més remei.

instints ha dit...

ànims, paciència, abraçades, respir, descans, lluita.. millor fer-ho des del present. Petonets!!!

Xitus ha dit...

Hola Tirai, i merci pel comentari. M'ha fet il·lusió!! I t'animo a fer-ho més sovint. M'agradaria pensar que si que es pot sanar el passat, i de fet el camí que tu apuntes és ben interessant. Conviure-hi amistosament, fins que ja no sigui un pes, fins que s'integri. Sí, anem fent passos, costa, però anem, cada cop més a prop de la llum, sembla ser.

Com sempre el teu comentari molt encertat, XeXu. Aquest temps per a mi me'l plantejava l'altre dia, tot i que si no ho fas bé dóna igual donar-te'n com no fer-ho. Em refereixo a avançar cap a la direcció correcta.

La vida absolutament està per viure-la, Caterina, me n'adono i em sap greu justament quan no ho faig, perquè l'amargor em va bloquejar (coses del meu cap) i vaig decidir suposo que fer-hi boicot...De forma desconfiada.

Rits el teu comentari m'ha encantat. El trobo realment encertat i has filat molt prim. Res més a dir, em trec el barret.

Lluna, moltes gràcies per comentar-me. Mica en mica, ho sé, però les meves miques són molt lentes (com n'és de curiosa la vida, podem estar estancats i fer un pas de gegeant en tan sols uns segons, i a l'inrevés...

Instints, fer-ho des del present segurament ens dóna una visió més evolucionada i lliure de condicionants emocionals forts...I quan això és difícil, és quan hi ha moments de bajón, com el d'aquesta tarda. He sortit (ara arribo) d'un sopar i m'ha anat bé airejar-me. Per uns moments rius i t'oblides de les coses que te fan patir, i relativitzes més.

Per a tots, SN no és sintagma nominal, sinó que era sistema nerviós. :) Ara ja podreu tornar a dormir jeje!!

LLuNa ha dit...

Les meves miques també ho són, però és que cadascú té el seu ritme i és com és. Prefereixo fer les coses poc a poc i que acabin sortint bé. Anar ràpid només serveix per certs moments, quan no tens més alternatives. I tot i així, no sempre l'espifiem sinó que posar-nos sota pressió a nosaltres mateixos ens fa obrir els ulls i adonar-nos del que som capaços de suportar.

 
ir arriba