divendres, 19 de juny de 2009

No les vulguis controlar, no...


No les vulguis controlar, no, aquestes fluctuacions, aquests meandres de la química cerebral, aquest canvi constant d'escenaris malgrat a vegades mateix decorat. El control sobre això és un coitus interruptus, l'estancamanent, la negació de la vida amb cert al·licient. L'estómac pren la paraula i diu que estàs nerviós de forma explícita, és a dir, que t'ho deixa a entreveure, i tu estàs content de tornar a sentir quelcom de forma vivencial...Treu la funda que conté un instint de tant concentrat ja a punt de passar el punt d'inflexió, la fi de la contracció implica tremolor i previsió que espanta però se sap necessària. Uns ulls clars (de moment inaccessibles) brillen en aquest procés i la seva llum et guia de forma inconscient cap al proper estadi, que serà base en futures èpoques si es consolida com a bo. No seràs tu... No sé qui serà. Mentrestant i després, deixa't sorprendre pel teatret de la vida. Si els inputs entren de forma natural, no s'ha de témer el caos. Ni la recança. Ni la nostàlgia. Ni...

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Em sembla que parles d'uns moments vitals en els que més val deixar-se portar, intentar controlar els tempos o les maneres no et durà enlloc. Segueix el que et digui el cor.

LLuNa ha dit...

Tenim tendència a voler-ho controlar tot: el que ens passa, el que sentim, el que fem... fins i tot hi ha qui s'atreveix a intentar controlar l'entorn, és a dir, els altres. Però costa molt viure així. I sobretot, cansa. Però de vegades no ho podem triar, forma part de la naturalesa humana, forma part de saber-se íntegre i "salvat".

Efrem ha dit...

Tu ets el psicòleg, sobre aquest tema quasi prefereixo callar i aprendre. Però m'ha agradat, t'aniré llegint.

cuc de terra ha dit...

de vegades ens omplim el cap amb mil històries quan, en algun moment, més val deixar fluir la vida lliurement. Un petó!

Núr ha dit...

M'ho he hagut de llegir més de dos cops, perquè no entenia res...

Ser conscient que passa alguna cosa i que no la pots controlar és quelcom d'interessant perquè, d'alguna manera, l'observes (i t'observes) mentre passa i mentre t'animes (t'obligues?) a gaudir-ne intentant d'evitar ser racional. Desconeixo si intentar no controlar aquestes situacions és una mena de control en si...

No és borma: be water, my friend; llança't al riu i que les aigües et portin (i no et figuis a l'aigua seguint la direcció del corrent perquè no és el mateix que deixar-se portar pel corrent, barrejar-se amb el corrent i esdevenir aigua...). ;)

instints ha dit...

m'ha costat lo meu entendre més o menys per on anaves... deixa't ortar primer pel cor i despres pel cap. No? O al revés, però jo em guiaria pel cor...

caterina ha dit...

Llença't, cada instant és únic no es repetirà, com deien els Lax'n'busto i en part es cert, sempre que et vengui de gust, mai per demostrar res o en contra de la voluntat d'un mateix. No sóc la persona més llençada del món i sempre em pens les coses dues tres i deu vegades si fa falta però estic aprenent a deixar-me portar i de moment no me'n he empenedit. Aprofita aquest moment tan bo ;)

Besets

rits ha dit...

sembla que alguna cosa va neixent de nou, oi?
endavant, com et diuen per aquí, deixa't portar pel cor, anar avançant i ja aniràs veient cap on et porti.

 
ir arriba