dilluns, 27 de juliol de 2009

Dol pel Llullu

Ahir vaig assabentar-me de la notícia. Jo era al menjador i mon pare recitava notícies de l'AVUI en veu alta de forma intermitent. Una d'elles va ser aquesta, la mort d'en Llullu (Lluís), el fill de l'escriptor Màrius Serra, als 9 anys d'edat. El títol és dol per ell, però també per tots els "Llullus" que han tingut el mateix desenllaç.

Farà uns mesos vaig llegir el darrer llibre d'en Màrius, "Quiet", un relat sobre experiències viscudes amb el seu fill. Fa unes setmanes vaig veure l'acte (mou-te pels quiets) que Màrius Serra va organitzar a l'auditori en favor de les fundacions NEXE i Guimbarda. Va ser tot un èxit. El seu fill tenia una pluridiscapacitat congènita, amb una mobilitat molt reduïda.

Màrius Serra és una persona a qui admiro, per la seva manera d'expressar les coses, d'escriure-les, per la seva visió de la realitat, que m'agrada, i que considero altament intel·ligent, pel seu tarannà hortenc (jo sóc del costat, del Guinardó, però he transcorregut llargs períodes emocionals i vivencials a Horta), per la seva quotidienitat i sentit de l'humor, per la seva capacitat i afany de jugar amb les paraules i de vetllar per la llengua catalana, i sobretot per la seva capacitat de prendre's amb realitat i serenor i una força brutal la situació que requerien les circumstàncies del seu fill. Lectures dels seus llibres han marcat èpoques de la meva vida.

No obstant és un humà més, i li envio des d'aquí totes les energies possibles per anar integrant això a la seva història personal.


7 comentaris:

Núr ha dit...

No en tenia ni idea... I em sap greu... Ha de ser molt dur ser pare/mare i veure com el teu fill pateix quelcom així de gros...

rits ha dit...

desconeixia la notícia. m'ha sobtat molt llegir-la i m'he quedat una mica tocada.

des d'aquí, una abraçada per tota la família.

tinc una amiga amb una filla amb una discapacitat greu, que de fet fins ara ha anat a la fundació nexe. la feina que hi fan és increïble, i tb conec un noiet que vaig portar des de que era un marrec. Ara ja té 20 anys i continua endavant, intentant somriure a la vida

El peletero ha dit...

El dol el comparteixo amb tu. Fa temps que escriu a la "Vanguardia".

Està molt bé tot el que has dit d'ell.

Una abraçada.

mar ha dit...

jo també ho vaig llegir...
una abraçada de companyia a tots els qui l'estimaven...

Markys Flanagan ha dit...

Trista notícia. També penso que en Marius Serra és molt més admirable per la seva manera de fer que pels èxits majors o menors que li ha comportat la seva trajectòria. Desde aquí em sumo al dol.

LLuNa ha dit...

:(
Què passa aquests dies? tot són males notícies...

cuc de terra ha dit...

no he llegit mai res d'en Màrius Serra, però estava al corrent del llibre que havia tret i m'ha mare l'altre dia em va dir que el seu fill s'havia mort... en fi, ara toca ànims i força, de vegades la vida sobta tant que fa ràbia.

un petó aleix.

 
ir arriba