diumenge, 26 de juliol de 2009

Fú(t/n/b/m/r)bol

Ahir vaig assistir a una final de copa. L'equip de futbol sala on vaig jugar fa dues temporades (evidentment d'amics i aficionats, d'aquestes lliguetes urbanes) va arribar a la final de copa de 2a divisió, i la va guanyar als penals. Des d' aquí una felicitació als Desperados!!
Dit això, m'agradaria descriure'n l'ambient. Aquests partidets en camps de gespa artificial desperten una alta agressivitat en els jugadors. L'ambient comença amistós (es dónen la mà, i tot això); durant el partit, es torna hostil amb facilitat, incloent insults, amenaces, contacte físic, i no només entre equips rivals, a vegades també entre membres del mateix bàndol, entre banquetes, amb el públic, i amb l'àrbitre ("arbi", pels amics). L'al·lopècia impera en molts caps, les cigarretes en moltes boques. És un ambient tirant a masclista, si més no, potenciador dels rols tradicionals: els homes lluiten davant les nòvies que seuen a la grada. Hi sentireu bromes pseudoracistes. I definitivament, és un ambient castellanoparlant (res en contra, és només descriptiu).
A mi m'agrada el futbol, i ahir vaig disfrutar amb els partits, però quan jo hi jugava, el que em desagradava era aquesta pressió afegida que t'encongia els músculs, aquesta competitivitat inclosa, en comptes del divertimento. Una tensió mal entesa. Uns vestidors on la psicologia elaborada no hi té cabuda. L'instint mana.

3 comentaris:

caterina ha dit...

Aquest esport té la capacitat de fer treure els nervis i el dimoni que portem dins a qualsevol, ja sigui una final de copa o un partit de tercera regional amistós. Supòs que quan ens decantem per un equip hi afegim automàticament moltes emocions que al llarg del partit es tensen segons les faltes, les jugades...

Ho reconec, sóc de les que insult i estir del braç al qui tenc al devora si la cosa no rutlla, quan jo tenc fama de tranquil·la haha.

Encara ara és un esport masclista. Basta, entre altres coses, veure les retransmissions com sempre entre el públic tenen la mania d'enfocar a la típica rossa que està bona (bé, segons el càmera de torn, clar...)

Núr ha dit...

buff... Suposo que hi has de comptar, amb tot plegat! Forma part de l'esport! Al cap i a la fi, si és una competició, hi ha ambició, i si tens la femella, has de demostrar que ets un bon mascle.

hehehehe

La veritat és que pot ser força ridícul fins a quin punt pont arribar tot plegat... En aquest país la gent (els homes??) es pren massa seriosament el futbol, i no només el futbol professional. Si es jugués de manera més relaxada i sense donar importància a segons quines qüestions, tothom en gaudiria més.

Markys Flanagan ha dit...

Molt ben descrit! Quan jo jugava a l'equip la pressió que comentes era molt major encara i el malrollisme dins el vestidor fregava cotes només vistes a l'Espanyol xD Per això vaig deixar-ho en aquell moment. Segurament un temps després quan es va fer neteja la cosa va millorar i ara l'equip rep el fruit de tots aquests anys de pallisses rebudes i crits i frustracions. Enhorabona Desperados!

 
ir arriba