dijous, 2 de juliol de 2009

Yann Tiersen (Noovo, Reus, 1 de juliol de 2009)

Eren poc més de les 19:00 quan ens vam trobar amb el meu cosí a Cerdanyola, i minuts després amb dos expedicionaris més cap al concert d'en Tiersen a la capital del Baix Camp. Allí ens esperaven dues persones més per a completar el grup.

Arribem a la discoteca (segons ens expliquen, recent com qui diu inaugurada i a punt de tancar) Noovo, en un polígon industrial (Dyna) de Reus, al costat d'una mesquita i d'un McDonald's. Un contrast interessant.

Entremig d'aquests dos símbols culturals, un músic bretó ens espera per a alçar-se amb les seves melodies misterioses i màgiques. Entrem i prenc un adhesiu no sé encara si il·legalment. És a la típica botigueta, on els productes que ofereixen no m'acaben de fer el pes. La majoria inclouen "Dust Lane", el nom del seu últim treball, i poca cosa més. Ens situem molt a prop de l'escenari, i centrats, just davant seu. És un fet que mai havia aconseguit en un concert però tampoc ha costat molt. La gent s'ho pren amb calma, en aquest local amb capacitat per a 1.000 persones. Per dir-ho d'alguna manera, la ubicació de l'escenari no és la "clàssica", sinó que es troba en un dels dos costats llargs de la pista (amb la qual cosa, els que queden més escorats no tenen possibilitat de veure-hi gaire).


Abans de començar, comentem si aquest cop durà el tan ansiat piano o no. Poc després sortim de dubtes: altre cop sense. Sí que hi veiem molta guitarra, un parell d'òrgans/sintetitzadors, algun xil·lòfon, però ni rastre del piano ni acordió. Sembla que s'acosta una repetició del concert vist l'estiu del 2005 al BTM, a Barcelona, on vam sortir ben decebuts.


Surt ell i la banda en escena. Forts aplaudiments. Ell només pronuncia dues paraules en tot el concert: "gracias" y "muchas", i fins i tot les combina en alguna ocasió. El seu posat és tímid, reservat, bohemi, centrat en la música i el soroll que crea, com si jugués més a experimentar amb els sons que no pas a fer coses clarament audibles. Sembla ser que els seus directes darrerament són tots amb guitarra, cansat ja d'un piano que li ha donat fama amb bandes sonores com "Amélie" i "Good bye Lenin".



Crea una atmòsfera amb les cançons que va tocant, al principi ell a la guitarra, en algunes després combinant amb un violí que se sent poc dins el caos. Moltes cançons s'han de deduir, ja que varien substancialment de les versions d'estudi, i s'entremesclen en el seu univers.

L'èxtasi arriba amb la interpretació, ell en solitari amb el violí a les mans i la ja clàssica imatge de les crins de l'arquet trencades, de la peça "Sur le fil". Per què no en fas més com aquestes en directe, Yann?





El concert evoluciona en la mateixa línia de guitarres i musiquetes místiques de fons, arriben els bisos, i amb ells una versió molt críptica de la valse d'Amélie.
El concert acaba després de poc més d'hora i mitja, i la sensació és que s'ha fet curt, que podia haver donat molt més. La nostra posició privilegiada ens permet fer-nos amb dos dels Setlists que han usat. El que escanejo a continuació és el del mateix Yann. Hi podeu veure la llista de cançons, i si us fa il·lusió, provar d'escoltar-les i fer-vos la idea del que va ser ahir a la nit a Reus.



Post-concert: feia molt de temps que no entrava a menjar a un McDonald's, per principis no hi entro, però ahir no hi havia més opció, per horari i per urgències gàstriques.



6 comentaris:

cuc de terra ha dit...

Ostres, molt bona crítica del concert! jo també esperava el piano i l'acordió, potser no deu voler que se'l vegi sempre com el compositor d'Amèlie sinó que vols mostrar els seus altres registres; jo ho trobo bé però, el concert es podria haver dividit en dues parts que unissin els dos "Yanns", no?

No res, un petó aleix!

LLuNa ha dit...

Carai, molt bé! Llàstima del piano, però no et pots queixar eh? :)
Un altre record per guardar al teu calaix de tarda boirosa :P
Petons!

caterina ha dit...

Fa prop d'un mes vaig escoltar la B.S.O. d'Amelie. M'agrada escoltar música instrumental mentre llegesc. A part d'això he escoltat altres peces de Tiersen però no gaires. Veig el piano aquest es resisteix un altre cop :)

Besets

Xitus ha dit...

kukdeterra: (saps que m'agrada molt aquest pseudònim) penso que sí, que podria haver intercalat els dos estils i no centrar-se només en un.

Lluna: sí, un nou record per al calaix, molt ben dit :) És un calaix on les coses no ocupen massa espai, per poder-les posar totes jeje.

Caterina: és molt més que Amélie. Escolta el disc "Rue des cascades" o el directe "C'était ici".

Lidioia ha dit...

Aix Xitus. Després de trobar-te pels móns virtuals a la teva nit, vaig acabar parlant amb altres amics que també hi havien anat. Sembla que les opinions són bastant iguals i, la veritat, és una llàstima!! (suspir) Què hi farem. :) A veure si parlem aviadet maco, cuida't molt!

instints ha dit...

Tu sempre fent bones recomanacions d'artistes i bones crítiques del concert!!
Potser vol deixar de ser el de les pelis... per això no porta el piano. Molts músics busquen noves línies.
aix, que et tinc una mica abandonadot, que et tinc sota de la llista i no veig mai quan actualitzes. Petons guapuuu!!!

Per cert... m'encanta el mac donald's..jjejee.

 
ir arriba