dilluns, 7 de setembre de 2009

El conte dels dos conillets: desenllaç

Bé, no sé si coneixeu alguna de les versions anteriors del Calaix de tarda boirosa. En la que va començar el 2006, i que va suposar narrar l'etapa més fosca de la meva vida, com si unes pintures negres de Goya es tractés, vaig penjar-hi el següent post sobre una història de dos conillets: http://xitus.bloc.cat/post/8206/194635

Doncs bé, vet aquí el desenllaç.

Des d'aquell moment els contactes entre la conilleta A i el conillet B van ser pràcticament inexistents. La conilleta A no deixava les coses clares i el B estava fregant els límits de la paranoia. Fa un any es van trobar pel bosc i la conilleta A li va dir al B que no era culpa seva tot el que li estava passant. Llavors, el conillet B ja no va acabar d'entendre res. Si no era per culpa seva, per què havia renunciat a parlar-hi? El conillet B, com a bon idiota, encara va estar un any més pensant en el tema i donant-li voltes, donant hipotètiques oportunitats, fins que poc a poc va adonar-se del beneit que havia estat, i va començar a creure's el que li deien els altres animalons del bosc. A tornar-ho en real. La conilleta vocàlica havia decidit callar i no sabia tot el mal que havia produit, i com ella mateixa s'havia tancat en aquell món, usant els mateixos mètodes que ella havia rebut. Fa cosa de tres setmanes es van enviar per colom missatger les pastanages mútues que encara tenien un de l'altre. Des d'aquell moment, en B ha millorat de salut mental. Des del moment en que va adonar-se que no val la pena fer res per algú que no fa res per a tu. Hi ha gent que no s'ho mereix. Tot i que en aquest cas, només és una faula.

3 comentaris:

caterina ha dit...

"El conillet B, com a bon idiota, encara va estar un any més pensant en el tema i donant-li voltes, donant hipotètiques oportunitats..." Simplement el conillet B es va deixar portar pels seus sentiments i les bones intencions, dues coses que segons com respongui l'altre/a conillet ens pot fer sentir malament. Fins i tot idiotes sense realment ser-ho. Però el conillet B ha de saber que per molt malament que estigui o hagi estat no està sol, i si li serveix una mica de consol al món hi ha també altres conillets que també a pics se senten una mica idiotes ;)

XeXu ha dit...

Però tio, et tinc dit que no expliquis la meva història personal, seràs desvergonyit!

M'alegro que estiguis millorant.

Xitus ha dit...

Merci pels conillets, vull dir, pels comentaris.

El teu anàlisi és força encertat, només espero deixar de ser idiota amb els anys, Caterina.

Merci XeXu jejeje quin "susto" al principi, dic, potser hauré escrit alguna cosa que no toca. Jejeje molt divertit el comentari!

 
ir arriba