dilluns, 21 de setembre de 2009

Espai poètic

Ja fa temps vaig sentir un matí per la ràdio la veu i versos de la poetessa catalana Montserrat Abelló. Des d'aquell moment, vaig buscar algun llibre seu per fruïr-lo més amb calma. Aquest any em van regalar pel meu aniversari un recull de la seva obra poètica de 1963 al 2002: "Al cor de les paraules."


No sóc molt lector de poesia, i segons quina em costa. No obstant la seva em va arribar sense obstacles.

Primer de tot, punxeu el play si voleu gaudir de fil musical mentre us en presento alguns versos que a mi m' agraden especialment. (Suposo que primer sentireu la mer** de propaganda que ara li foten al goear, com ja he pogut comprovar recentment en d'altres posts, i que farà que abandoni aquest servidor musical en breu. Us espereu i quan comenci en Tiersen, a gaudir!)




T'he estimat
amb massa
paraules.

Voldria
poder tornar
a estimar-te
amb una
sola paraula.

(pàg 114, Al cor de les paraules, Montserrat Abelló)

Assumeixo el risc
de no acabar de comprendre
que cap giny no assoleix
vèncer el temps.

I busco noves mides per
calibrar antigues mesures.

Cerco la perfecció
d'imatges inconcretes,
amagades,
al fons del meu viure.

(pàg 283, Al cor de les paraules, Montserrat Abelló)


La nit és massa
fosca,
l'he amagada
sota el coixí.
Dorm
amb mi.

(pàg 99, Al cor de les paraules, Montserrat Abelló)

És el no saber
que esglaia.

El temor de no poder
obrir una finestra,
una porta, o la por
de no saber com arribar
a deixar-la ben closa.

(pàg 234, Al cor de les paraules, Montserrat Abelló)



(Mentre feia aquest post m'he sentit com si fos un dels components del club dels poetes morts llegint allí a la cova de forma clandestina jejeje!!)

13 comentaris:

Núr ha dit...

uooo! Uns poemes molt buniks, Xitus! M'agraden sobretot els dos últims!

A mi la poesia sempre m'ha costat molt. Necessito idees clares i senzilles. Si es divaga massa, em perdo. Buscaré més cosetes d'aquesta poetessa que ens comentes!

Xitus ha dit...

Jo també em perdo si és molt abstracte o enrevassat...Montserrat Abelló és premi d'Honor de les Lletres Catalanes entre d'altres.
Petonets forts i merci per comentar!!

El peletero ha dit...

Una bona tria aquests poemes.

Fora dels àmbits estrictament literaris ja no es fan lectures en veu alta i entre amics, de poemes o prosa, mentre se sent música.

En recordo una de Kavafis a la vora del mar amb els teus pares, l’Albert i en Joan, un antic amic de tots quatre.

Una abraçada.

Luthien ha dit...

M'agraden, i molt Xitus!!!
em sembla que et faré cas amb aquesta trobada...
petonets

maria ha dit...

Sí que són macos...Me l'apunto!

Xitus ha dit...

Peletero :) Crec que els meus pares també el recorden aquest moment, l'han mencionat més d'un cop...! :)
És bonic compartir les coses.

Fes-me cas Luthien, no te'n penediràs :)

Maria :)!! Tu sí que ets maca!
T' apunto :p

Joana ha dit...

Però com pots dir que no eres massa lector de poemes! Aquesta si que és bona! Aleshores que fas les tarde de diumenge?
És broma, eh!
Monserrat és tota una poetessa, jo estic enamorada de la seua obra. Diu tant i amb tanta profunditat i estil, que ens deixa sempre la mel en la boca.
Una abraçada!

Xitus ha dit...

:) Si llegeixo els teus, Joana, senyal que m'entren directes. Sigui diumenge o sigui el dia que sigui :p
Comparteixo les opinions.
Petonets!!

Joana ha dit...

Ja em diràs que et sembla el poema d'avuí, no és meu, però com si ho fos. L'he treballat molt i m'ha sevit d'inspiració per algun dels meus.

Tuti ha dit...

Shhh, no ho diguis a ningú però a mi també m'agrada llegir poesia. Costa i alguns poetes costa de comprendre'ls, però de vegades m'agrada estirar-me al sofà i asaborir algun poema com algun caramel, pensar-ho, i intentar pensar què sentia, per què.... vaja ja veus, una altra del club de los poetas muertus.
Jo fa dues setmanes en vaig comprar 2 llibres, no sé si son bons poetes o què, no entenc del rànquing poetic, però els classifico segons m'agraden o no. Això de llegir poesia es veu Xitus que no mola gaire, un dia ho vaig dir a la feina i uiiiiiii sense comentaris.

Xitus ha dit...

Gràcies Joana per deixar emprempta al meu blog sobre psicologia. T'he contestat allí i m'he passat també pel teu blog per veure la darrera poesia.

Osti Tuti (a vegades em confonc i estic a punt de dir-te Titu, ja que últimament li dic així al meu cos tot i que es diu Misto) segurament tu que ho deies amb ganes de compartir i et vas trobar amb mirades així ¬¬ Bé, tu, cadascú és com és, ale!! molts petonets!

instints ha dit...

tens tota la raó del món quan dius que aquests versos arriben. Jo tampoc sóc gaire seguidora de la poesia, però reconec que aquests versos diuen molt enrabassant-se gens. Gràcies Xitus per la recomanació, la buscaré aviam si trobo alguna coseta!! Petonets!!!

Xitus ha dit...

Estic content instints que t'hagi agradat. Sempre pot ser una motivació mentre no tinguem feina... Sí, és directe, sense enrevessar. ja va bé!




Estic content d'haver-vos pogut fer arribar als que no la coneixieu l'obra de la Montserrat Abelló. I als que la coneixieu com la Joana, d'haver-vos-la tornat a fer viure.

 
ir arriba