dilluns, 14 de setembre de 2009

Expressions idiosincràtiques ( I ): situació Michael Collins

Començo aquí una sèrie dedicada a les expressions que uso freqüentment i que són característicament meves. Avui tracto "la situació Michael Collins", una dita que uso poc però que no deixa de ser meva.

Michael Collins, sent el dirigent dels irlandesos en el sagnant conflicte de principis de segle XX en el que Irlanda buscava la independència del Regne Unit, es va veure abocat a la següent siuació. Si no pactava amb els anglesos, el bany de sang seguiria (la matança de població irlandesa havia estat descomunal fins el moment). Si pactava, els anglesos es quedaven la part del nord de l'illa, coneguda mediàticament com l'Ulster actualment (no es correspon amb el complet Ulster geogràfic). És a dir, aconseguia la Independència parcial de l'illa. Finalment, Collins va pactar. Aquest pacte va suposar la guerra civil entre irlandesos, encara més brutal que l'anterior període bèl·lic, entre els partidaris del sí i del no. Collins va morir assassinat per l'altre bàndol. De Valera, al bàndol contrari de Collins, va acabar sent president d'una república que havia rebutjat en la cruenta guerra civil.

Llavors, la situació Michael Collins és aquella en que les circumstàncies es combinen de tal forma, en que sembla que facis el que facis estàs perdut, però com a responsable de la situació que ets, has de triar, sotmès a tot tipus d'exigències, i sabent que hi haurà dits acusadors abans, durant i a posteriori. Dits que senyalaran des d'una posició àmpliament més fàcil.

Davant de les situacions MC, confiança en un mateix, convicció, coratge. Això ens durà a mantenir la integritat, penso jo...

8 comentaris:

Joana ha dit...

Tens tota la raó i com que t'agrada llegir els meus verets les tardes de diumenge,aquí ho tens:

Fem el que fem
i mai no encertem.

Je, je, je.

Ara en serio, m'agrada molt la reflexió que has fet.

XeXu ha dit...

Molt ben trobat! És cert, hi ha situacions en les que perdràs segur, i és difícil decidir quin cantó farà menys mal. Quan t'hi trobes, el desànim s'apodera de tu, facis el que facis, perjudicaràs a algú. M'hi he trobat, però espero no trobar-m'hi massa vegades més.

maria ha dit...

Ostres m'agrada la teva idea de posar nom a les teves expressions.Molt bona^-^.
Sí, que et trobes amb aquesta situació...i facis el que facis, perds.M'apuntaré els teus consells per la pròxima vegada: confiança,convicció i coratge.Moltes gràcies!

Xitus ha dit...

Joana, quina il·lusió rebre un dels teus versets :) En aquest cas, no es compleix, perquè és molt encertat pel post :)

XeXu, és inevitable trobar-s'hi, tard o d'hora, a menor o major escala, però sobretot, quan tens una responsabilitat, és normal. I qui no la té, no hauria de posar pals a les rodes. ha de quedar clar però que la situació MC és en moments concrets, i està lluny de relatar una actitud que hi ha qui té de pensar constantment que faci el que faci ho farà malament (proper al cagadubtes). Un cagadubtes en una situació MC ho passaria malament de veres.

Maria :) Ja les aniràs descobrint, les meves expressions! Els meus amics m'ho diuen sovint així que m'he decidit a fer aquesta sèrie de posts. Espero que les meves reflexions serveixin per a si mai te trobes en una coseta així...

Gràcies a tots tres per comentar :)!

caterina ha dit...

És una bona reflexió la que fas en aquest post, Xitus. Però a vegades el que en un determinat moment ens sembla incorrecte o dolent per a nosaltres tal volta a la llarga veiem que ens ha portat pel camí correcte. No sempre el que creiem que és bo ho acabava sent realment.

En quant als dits acusadors bé, sempre ens condicionen però estic començant a pensar que ho fan especialment quan et veuen insegur. Ja t'explicaré perquè ho veig així ;)

Besets!

caterina ha dit...

Ah! M'agrada el nou disseny de Calaix :)

Xitus ha dit...

Caterina, estic d'acord amb el que dius, però mira el cas d'en Michael Collins. Una decisió sota pressió en aquell moment va comportar, a part de la seva mort, una lluita a Irlanda del Nord que s'ha arrossegat durant dècades.

Ahir vaig estar remenant l'html del meu blog, i ja veus que he variat els elements, n'he afegit i m'he dissenyat una capçalera més coherent amb el fabulós programa Paint jejejjeje!!

caterina ha dit...

Sí, sí però no tots tenim les responsabilitats d'ell. Les nostres tal volta són més quotidianes i sense resultats potser no tan tràgics. No tots som Michael Collins, afortunadament :)

 
ir arriba